'Stath Lets Flats', la comèdia que va superar 'Fleabag'

El gremi dels agents immobiliaris és segurament un dels que té pitjor fama, sobretot en un moment en què els preus dels lloguers són inassumibles per a moltes persones. L'humorista britànic d'origen grecoxipriota Jamie Demetriou treu suc de l'absurd mercat immobiliari de Londres (semblant al barceloní) amb Stath Lets Flats, la comèdia que aquest divendres estrena Filmin i que el 2020 va arrabassar el Bafta a Fleabag. Aquest no és l'únic punt de connexió entre aquesta sèrie i la ficció de Phoebe Waller-Bridge: la cara de Demetriou es va fer popular després d'interpretar el pretendent de dents de castor de la Fleabag a la primera temporada.

Demetriou, que és el creador de la sèrie, dona vida al protagonista, l'Stath, un agent immobilari amb unes habilitats socials deficients que l'agermanen amb personatges com David Brent, el cap de la sèrie The office britànica, una de les influències confesses de la comèdia que ara estrena Filmin. L'Stath vol demostrar al seu pare, el Vasos (Christos Stergioglou), que és capaç d'assumir la direcció de l'oficina immobiliària de la família, però la realitat s'encarrega una vegada i una altra de deixar clar que no és la persona idònia. "Un personatge imperfecte és el cor de qualsevol bona comèdia. A la gent li agrada veure algú menys intel·ligent que ells, sobretot si alhora se'ls permet empatitzar-hi. Quan els agents immobiliaris veuen la sèrie immediatament pensen que l'Stath de la seva empresa és algun dels seus companys. Ningú s'adona quan es tracta d'un mateix", explica Demetriou. La incompetència de l'Stath és manifesta i difícilment aconsegueix que els potencials clients lloguin els pisos que els ensenya. En canvi, la Carole (Katy Wix), la seva companya d'oficina, els lloga tots.

Elogi de l'estupidesa

Si l'Stath és caòtic, el seu entorn no és gaire millor. La seva germana Sophie, interpretada per Natasia Demetriou –germana del creador i vista a What we do in the shadows–, no és especialment brillant. Es passa el dia a l'oficina, tot i que tècnicament no hi treballa i diu que vol dedicar-se al ball. Una bona part del temps el passa xerrant amb l'Al (Al Roberts), un noi sempre correcte i amb un punt nerd amb qui té una mena de relació platònica en la qual es torna a detectar la influència de The Office. "Tots els personatges són en aparença molt estúpids, però la sèrie intenta capturar la bondat i la dolçor de molta de la gent amb qui em vaig criar, gent amb qui vaig anar a l'escola. En realitat, es tracta d'un tipus de personalitat que veus contínuament i que et semblen defectuosos però que tenen bon cor", detalla el creador.

Un dels elements de comicitat de la sèrie són les referències humorístiques a l'origen grec del protagonista i la seva família. Demetriou es riu del seu accent o de l'ús d'expressions angleses desfasades. "La meva identitat grega havia de sortir per una banda o una altra. És molt catàrtic i beneficiós retrobar-te amb les arrels", assegura. Un dels seus referents a l'hora de parlar de la idiosincràsia de la comunitat grega de Londres era el seu pare, que fa una breu aparició a la comèdia.

L'èxit al Regne Unit ha propiciat que la televisió nord-americana ja treballi en un remake de la comèdia. A finals del 2020 Fox va anunciar que estava desenvolupant la sèrie –es titularà Bren Rent– amb Joe Mande, guionista de The good place, al capdavant. Stath Lets Flats, que va ser una de les estrenes destacades de l'últim Serielizados Fest, arriba a Filmin amb les seves dues primeres temporades mentre Demetriou es prepara per rodar-ne la tercera.