La sorra màgica de les paraules del rei

Nova intervenció de Felip VI al Congrés, nova interpretació a conveniència a les diferents portades. El monarca, en realitat, és com aquells one hit wonders dels anys 80, condemnats a repetir el seu únic tema exitós una vegada i una altra als concerts. De la mateixa manera que no es pot concebre un bolo d’A-ha sense l’inevitable Take on me, el cap d’estat sempre deixa lliscar la paraula unitat en els seus discursos, en un molt vàlid exemple de la dita castellana Dime de qué presumes y te diré de qué careces, genialment resumida en català amb la lacònica Qui presum, fa fum.

Felip deixava anar el seu single sobre la unitat i unitat és la paraula destacada a les portades d’El Mundo, l’Abc i La Razón. Treballada com aquella sorra màgica infantil tan graciosa els primers cinc minuts –i menys quan l’has d’escombrar–, les seves modestes sis lletres en realitat volen dir alguna cosa com “ara que Sánchez i els separatistes volen destruir Espanya perquè són molt mala gent”. La mateixa paraula, en canvi, també apareix a La Vanguardia, però el diari de Godó està a favor de l’amnistia, si això aplaca la tempesta. Per tant, el titular “El rei crida a la unitat davant un Congrés crispat” ja no parla de crisi territorial, sinó d’entesa, bon rotllo, ustedes que pueden dialoguen i aquí pau i després glòria. També fa gràcia que sigui justament El País qui obvia el sempitern hit felipista (de Borbó) i titula sense esmentar la paraula de marres: “El rei apel·la a l’esperit de la Transició”. Esclar, la Transició es va basar en l'oblit presumptament necessari per superar traumes, que és el mateix esquema que s’intenta operar aquí, com a mínim per la part del PSOE. Si no fos perquè comparar la naturalesa de les presumptes faltes del franquisme i l’independentisme resulta entre ridícul i directament ofensiu.