El ministre Soria atribueix a "un malentès" la polèmica sobre el segon múltiplex de TV3
El Govern no considera, en canvi, que s'hagi aclarit si la televisió pública catalana perd o no ample de banda
BarcelonaEl ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha volgut rebaixar la polèmica que manté amb la Generalitat pel segon múltiplex de TV3. Segons ha explicat durant la celebració dels premis Esade, la primera reacció del Govern es va produir per ''un error d'interpretació'' i que en tot cas aquest malentès "ja s'ha aclarit". Fonts de Presidència consultades per l'ARA, en canvi, neguen haver resolt la incertesa sobre si TV3 haurà de renunciar a la meitat de l'ample de banda, la qual cosa implicaria sacrificar algun canal o l'alta definició, a més de renunciar a la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià: "Si realment s'assegura que TV3 podrà seguir tenint un segon múltiplex, ho celebrarem, però a hores d'ara ningú ens ha garantit que això sigui així. Esperem aclarir-ho".
Soria també ha recordat que és el Govern qui té la responsabilitat i la competència de "reordenar" el seu espai radioelèctric "dins de la capacitat múltiplex i de canals de televisió que té". I ha assegurat que la Generalitat sabia des de fa més d'un any que, per requeriment de la Unió Europea, una part de l'espectre radioelèctric havia de ser alliberat de canals de televisió per permetre el desplegament de la tecnologia 4G per a les empreses de telecomunicacions. Una carta enviada aquest maig per la direcció general de Telecomunicacions de l'Estat, però, indicava que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals passaria a tenir un sol múltiplex, és a dir, capacitat per a quatre canals.
El ministre també ha indicat que les relacions entre el govern espanyol i el Govern són "absolutament fluides" en termes generals de les dues institucions i "de manera singular" entre el seu ministeri i els consellers de la Generalitat que tenen competències relacionades amb la matèria del ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Això torna a contrastar amb la denúncia que feia dilluns el conseller de Presidència, Francesc Homs, que assenyalava com les seves peticions d'una reunió oficial, al llarg de dos anys, van topar amb el silenci administratiu.