Són les 'newsletters' els nous pòdcasts?

BarcelonaLes newsletters han agafat el relleu del que durant la primera dècada dels 2000 van representar els blogs i el que han estat els pòdcasts els darrers 20 anys: continguts que arriben al consumidor sense pràcticament intermediaris i que tenen un estil més directe i proper que els mitjans. A més, aquests tres formats de contingut ofereixen la possibilitat que qualsevol persona, independentment que sigui o no professional de la comunicació, pugui escriure un blog, parlar en un pòdcast o enviar un butlletí.

Les newsletters no són noves, van néixer amb el correu electrònic, fa més de 30 anys, però ara viuen una segona joventut. Els butlletins online juguen amb la rapidesa que els aporta ser digitals però sense arribar als límits de les xarxes socials, on regnen la immediatesa i l'scroll infinit. És per això que els seus continguts, que arriben directament a la safata d'entrada dels lectors, són més reposats i, sovint, imaginatius, perquè poden jugar amb elements extres com els mems, les imatges, els vídeos o els àudios. Si des de fa un parell d'anys qualsevol persona mínimament rellevant en el món de la comunicació té el seu propi pòdcast, l'auge que les newsletters han tingut als Estats Units, entre altres llocs, evidencia que els butlletins digitals ja són el format preferit dels comunicadors, especialment dels de generacions més joves.

'Newsletters' en català

L'escena de les newsletters en català, que fins fa relativament poc era anecdòtica fora dels butlletins dels mitjans de comunicació, ha crescut i avui dia n'hi ha de temàtiques variades: recomanacions literàries i varietats, cuina catalana, literatura japonesa, economia o pensaments i reflexions. Marta Cava, bibliotecària i tuitaire, va obrir el 2023 El pub de lectura, un butlletí per recomanar llibres. "Vaig pensar a recopilar-ho tot d'una manera fàcil perquè la gent pogués entrar i mirar-s'ho amb calma, ja que moltes vegades em trobo que em demanen recomanacions molt personalitzades i és complicat fer-les a les xarxes", afirma. Segons explica, el feedback que ha rebut per part dels lectors és positiu i la majoria destaquen que és un format que els permet recuperar les recomanacions literàries que fa d'una manera fàcil. Com a consumidora de butlletins, explica que sempre li fa il·lusió trobar-ne entre els correus "avorrits i de spam" de la safata d'entrada: "És com quan abans obries la bústia de casa i trobaves, entre factures i publicitats, una carta que no esperaves". Al cap i a la fi, els butlletins no deixen de ser cartes digitals.

Oli, sal i pebre és un altre butlletí en català. El seu creador, el Marcel, parla de cuina catalana, inspirat en la pel·lícula Julie i Julia: "Julia Child té un llibre de receptes de cuina francesa i una noia va fer un blog on cada dia n'explicava una recepta, i jo vaig voler fer el mateix però amb el Corpus de la cuina catalana, fent una recepta cada setmana com un repte personal i també per difondre la nostra cuina", explica. El Marcel coincideix amb Cava en què aquest format és una manera de "reivindicar" la safata d'entrada. "Amb les newsletters es dona al correu electrònic un altre valor més enllà de ser una cosa avorrida. També pot ser un espai cultural, de cultivar-se, de trobar coses interessants, d'aprendre coses noves", explica.

Substack és la plataforma per excel·lència de les newsletters i permet crear-ne i enviar-ne de forma senzilla. Un dels aspectes més interessants de la plataforma és que cada perfil pot fer recomanacions, de manera que és molt senzill trobar-ne altres de semblants a les que ja se segueixen. "El més fàcil és que la gent arribi al teu butlletí a partir d'altres butlletins que et recomanen –afirma el Marcel–. Jo, arran de tenir la meva, n'he descobert una altra que no coneixia, i també m'agrada moltíssim el format que té", diu.

Tendència a l'alça o contingut de nínxol?

Les newsletters són tendència en el mercat anglosaxó, on hi ha butlletins amb desenes de milers de seguidors de temàtiques tan diverses com ara cultura pop (una de les més populars és Hung up, de la periodista Hunter Harris, que va començar fa quatre anys), tecnologia (el neuropsicòleg Gary Marcus en té una sobre IA) o sèries (el crític Alan Sepinwall n'envia una cada divendres). El panorama dels butlletins en català, però, encara no s'acosta a aquestes magnituds i, per a molts, és un món amb molt de nínxol. "Crec que al mercat català encara ens queda camí perquè les newsletters tinguin l'èxit que han assolit al mercat anglosaxó", afirma el Marcel, que afegeix que, per afavorir-ne la popularitat, "caldria que algú amb bastants seguidors a les xarxes o que fos una mica rellevant socialment comencés a fer-ne i entrés al circuit de Substack, de manera que a partir de les recomanacions de la mateixa plataforma i del boca-orella agafés més volada". De fet, la cuinera Maria Nicolau va començar al març un butlletí, Dietari, on a través de les seves experiències del dia a dia tracta diferents aspectes del món culinari, parla de receptes i recomana (i desrecomana) restaurants.

Cava llegeix positivament que els butlletins encara no siguin un mercat molt explotat i saturat, com podria ser el del pòdcast. "Tampoc cal saturar-ho tot perquè a vegades passa que tothom vol fer el mateix, i de sobte tens 300 newsletters per obrir i no tens temps per llegir-les, t'acabes avorrint, no n'obres cap i el format s'acaba morint".