¿On són les dones gestants?

La ressaca del cas Obregón està sent llarga i àrdua. Ha “reobert el debat” i “generat polèmica”, diuen. Però la controvèrsia no presenta els punts de vista confrontats de manera equilibrada. 

Bona part dels informatius de més audiència estan mostrant només entrevistes a pares i mares absolutament encantats de la compra que van fer, o de com estan de satisfets amb el servei rebut per part de la senyora gestant. Les notícies d’Antena 3 i Telecinco s’han convertit en un manual per comprar un nadó amb l’ajuda de la televisió. Dijous, a Antena 3 Noticias, oferien en pantalla codis QR per informar-se de com està regulada la gestació subrogada a Espanya i de com s’ha de fer per nacionalitzar un nadó nascut a l’estranger. El corresponsal a Nova York parlava d’una indústria creixent “gracias a las muchas facilidades”, com per exemple “que permiten elegir a la madre gestante por catalogo”. En un altre programa es parlava de la possibilitat d’escollir el sexe del nadó. A les notícies recordaven que els Estats Units tenen la legislació més permissiva del món sobre maternitat subrogada. A Informativos Telecinco recollien el testimoni d’una dona que era mare d’un fill amb discapacitat i que als 62 anys havia llogat un ventre i ara tenia una filla petita. “Tina tuvo que mentir sobre su edad”, aclaria la locució per donar noves idees a possibles usuàries. Preguntada per l’egoisme, la dona responia: “¡Nosotras estamos buscando nuestra felicidad! ¿Qué egoísmo es ese?” Magazins i informatius estan fent llistes de països on dirigir-se exposant les facilitats de cadascun i ensenyant noms d’agències subtilment. 

Els mitjans de comunicació no ens mostren el testimoni de les dones que necessiten llogar el seu ventre, ni ens expliquen en quina situació personal es troben, ni els motius que les han portat a prendre la decisió. No n’hem vist cap d’entrevistada i, si han sortit, deuen haver sigut l’excepció. No sabem com van viure un embaràs i un postpart que implicava la separació del nadó. No hem vist cap notícia ni reportatge sobre les granges de nadons al món. Dijous, a Antena 3 Noticias, ens recordaven que Ucraïna és el país més barat del món per llogar un ventre. L’any 2021, Documentos TV (TVE) emetia La indústria de los bebés ucranianosque posava al descobert aquest negoci. Els catàlegs de les agències tenien les gestants classificades per preus segons la seva bellesa i nivell d’estudis i les dones apareixien com si fossin models en actituds sexualitzades. Anaven fins als orfenats on s’abandonen els nadons amb trastorns genètics o malformacions que els compradors rebutgen i la mare gestant no pot mantenir. Demostraven amb dades la relació entre la pobresa progressiva del país i l’increment de dones gestants. És fàcil imaginar què implicarà la misèria d’un país en guerra en aquesta indústria. ¿On són les dones gestants a la tele? En el seu silenci, possiblement per contracte, i en l’opacitat de la seva situació, és on hauria de posar l’atenció el periodisme. No en fer tutorials sobre com llogar un ventre, que, qui s’ho pugui pagar, ja s’espavilarà per trobar-ho.