Els socorristes dels refugiats mostren la seva història a TV3

BarcelonaPiles i piles d’armilles salvavides vermelles s’amunteguen a la costa rocosa de Lesbos. La imatge és el testimoni silenciós dels milers de vides que han passat per l’illa grega amb l’esperança de trobar un futur a Europa. Són refugiats sirians, afganesos i iraquians que fugen de la guerra i arriben a Lesbos sense res més que la mirada plena d’una profunda desesperació. Les seves històries s’expliquen gràcies a un equip de socorristes catalans que els rescaten a mar obert i els acompanyen fins a la costa.

La tasca incessant d’aquests voluntaris és, precisament, el motor del documental To Kyma. Rescat al mar Egeu, que TV3 emet aquest dimarts a les deu de la nit dins de l’espai Sense ficció. Elaborat per La Kaseta Ideas Factory en coproducció amb TV3, el reportatge segueix els membres de l’ONG Proactiva Open Arms durant la tardor i l’hivern de l’any passat. David Fontseca i Arantza Díez han codirigit el documental i Sergio Montesinos s’ha encarregat de la realització i el muntatge. (Després de l’emissió d’aquest reportatge, la cadena també estrenarà el documental Descodificant Estat Islàmic.)

Els refugiats travessen els deu quilòmetres que hi ha entre Turquia i Lesbos amb les màfies turques, que s’aprofiten del seu èxode cobrant-los preus desorbitats per navegar en condicions pèssimes. Llanxes pneumàtiques precàries i vaixells de fusta vells plens de gom a gom queden a la deriva prop de la costa o naufraguen a causa de l’excés de passatgers, que viatgen falsament protegits amb armilles salvavides no homologades. Però els refugiats no són els únics que han de combatre la precarietat. Al documental, els membres de Proactiva Open Arms expliquen que treballen només amb les donacions de la ciutadania, ja que no han aconseguit cap tipus d’ajuda pública de les administracions.

“Volíem explicar què està passant a les costes del Primer Món i mostrar en quin estat arriben els refugiats”, assenyala David Fontseca, que reconeix que no sabien “com evolucionaria la situació”. L’equip del documental va aterrar a Lesbos quan Proactiva Open Arms tot just començava a treballar-hi, de manera que el reportatge reflecteix la trajectòria de l’ONG des dels seus inicis, en què reutilitzaven les llanxes dels refugiats, fins que aconsegueixen comprar dues embarcacions per als rescats. “Hem tingut sort de ser-hi per poder dibuixar els dos aspectes: l’evolució dels socorristes, però també d’aquest flux migratori”, apunta Fontseca.

Els socorristes i, en especial, el director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, són el fil conductor del reportatge. Permanentment molls i amb el neoprè posat durant tot el dia, els voluntaris no tenen horaris ni, gairebé, temps per descansar. Es guien per les llanxes i vaixells que veuen des de la costa i que poden aparèixer tant de dia com de nit. “Un dia van arribar 8.000 refugiats a l’illa”, recorda Fontseca, que admet que, malgrat que estaven informats de la situació que es trobarien, “l’impacte és dur”. De fet, un dels moments més colpidors que va viure l’equip del documental va ser un naufragi que va tenir lloc el 18 d’octubre. El reportatge mostra la dimensió de la situació amb imatges del rescat, en què els socorristes estan saturats per la gran quantitat de nàufrags i l’absència de recursos per salvar-los. Aquell i altres rescats evidencien “la falta de preparació i formació de les administracions”, critica el director de Proactiva Open Arms en el documental. Per això, Camps defineix l’actual situació, que ara per ara sembla inevitable, com “El poble salva el poble”.