Les sobretaules televisives parlen en alemany
En els últims anys els telefilms germànics monopolitzen la programació dels caps de setmana
BarcelonaEls caps de setmana de televisió i manta parlen un únic idioma: l’alemany. Des de fa almenys tres anys les programacions de les televisions espanyoles -però també TV3- han consagrat la seva franja de sobretaula als telefilms provinents d’Alemanya, unes pel·lícules que s’han acabat convertint en un gènere en elles mateixes, ja que repeteixen temàtiques, patrons i escenaris. La primera cadena a detectar el filó d’aquest producte televisiu va ser Antena 3, però TVE s’hi va sumar poc després amb tant d’entusiasme que ja és impossible no associar les tardes de cap de setmana de la televisió pública amb la cinematografia alemanya.
L’any 2017 RTVE va emetre al voltant de 326 telefilms alemanys (252 a La 1). Més enllà d’aquestes dades, la televisió pública evita facilitar més informació sobre aquesta qüestió -com quin és el procés de compra o quines són les condicions d’emissió- al·legant que no volen compartir aquesta informació amb la competència. Asseguren, però, que “és un producte que, en relació qualitat-preu, encaixa a la perfecció amb una televisió pública”. Per a TVE, aquestes pel·lícules compten amb “bona producció, paisatges bonics, històries amables i actors de qualitat que s’han fet un forat les tardes de dissabte i diumenge”.
Una indústria potent
Fa aproximadament dos anys TV3 també es va apuntar a la moda dels telefilms europeus. Clara Cabezas, cap d’antena i programació de la televisió pública catalana, explica que arran de la reducció de pressupost es van perdre els contractes que tenien amb les majors nord-americanes, que eren la principal font de cinema a la televisió i que permetien cobrir la franja de sobretaula dels caps de setmana, en què s’emetien cintes que ja havien sigut estrenades a La gran pel·lícula de divendres.
Per revifar la franja de les tardes, TV3 va optar pels telefilms europeus perquè “és un tipus de producte pensat per a televisió i s’adquireix a un preu més barat”. Cabezas relaciona l’omnipresència dels telefilms alemanys amb la potència de la indústria d’aquell país, tot i que puntualitza que en el cas de TV3 se n’emeten d’altres mercats com el francès. “A Alemanya hi ha molta producció i molt per escollir”, diu Cabezas, que explica que aquestes pel·lícules es poden comprar de manera individual -després d’un visionat previ- o en pack. A més, també assenyala que, gràcies a la bona relació amb TVE i Antena 3, sovint accedeixen a aquests productes de manera conjunta.
Tot i que encara no es disposa de xifres concretes d’emissió d’aquest any, el cert és que gairebé cada cap de setmana TVE ofereix, almenys, un parell de pel·lícules alemanyes. Aquest novembre, per exemple, els espectadors han pogut veure títols com El legado, Sonrisa de madrugada i Suerte heredada. Aquestes tres pel·lícules són produccions distribuïdes per la ZDF, la segona televisió pública d’Alemanya, una de les principals exportadores de telefilms germànics, normalment produïts per Bavaria Film, Relevant Films o Frankfurter Filmproduktion. Precisament aquesta última productora és qui té un dels productes estrella de la ficció televisiva alemanya: la sèrie de pel·lícules que adapten les novel·les romàntiques de l’autora anglesa Rosamunde Pilcher ( Suerte heredada forma part d’aquesta col·lecció). La televisió pública alemanya ha produït més d’un centenar de pel·lícules basades en l’univers d’aquesta escriptora anglesa.
Que els telefilms alemanys tinguin Pilcher com una de les seves principals fonts d’inspiració no és una anècdota sinó una declaració de principis. La col·lecció de la ZDF resumeix els elements que han de tenir els telefilms germànics: una història d’amor i un escenari amable i, sovint, allunyat d’Alemanya. De fet, els telefilms pilcherians estan protagonitzats per actors alemanys però es roden a Anglaterra, principalment a Cornualla -una de les localitzacions habituals de les novel·les de l’autora-, que ha vist com els turistes alemanys es multiplicaven gràcies a les pel·lícules. Un altre dels cicles més populars de la ZDF, les pel·lícules d’Un verano en... -amb més de 20 títols-, busquen destins exòtics com Marràqueix, l’Índia, Ciutat del Cap... o Barcelona. Sigui quin sigui l’escenari, el final sempre serà el mateix: l’heroïna s’enamorarà i tindrà un estiu que li canviarà la seva vida.
L’amabilitat de les trames dels telefilms alemanys és un dels arguments que va donar al mes de març el llavors president de la corporació pública, José Antonio Sánchez, responent a una pregunta parlamentària registrada pel PSOE sobre els motius de la seva programació. Sánchez va assegurar que els programadors de La 1 havien buscat diferenciar-se i que, per això, havien decidit oferir als espectadors “històries més amables, allunyades en la mesura del possible de la violència més present en els telefilms nord-americans”.
Els responsables de RTVE justifiquen les emissions d’aquestes pel·lícules amb dades d’audiència, ja que aconsegueixen superar la mitjana de la cadena a Espanya, que aquest octubre va ser del 10,4%. Les xifres de les pel·lícules alemanyes solen rondar el 12% de quota de pantalla: Suerte heredada, per exemple, va marcar un 11,4% de share. A TV3 també avalen l’eficàcia d’aquestes pel·lícules amb dades d’audiència i Cabezas assegura que des que s’ha optat per estrenar telefilms la quota de pantalla de la franja ha millorat, fins a situar-se en una mitjana per damunt del 10%. Si preu i rendiment continuen anant agafats de la mà com ha passat fins ara, els telefilms alemanys tenen assegurat el seu regnat per anys.
