08/10/2017

Sobre la perplexitat de veure 'El País' al costat del PP

Barcelona¿Recorden aquell passatemps infantil consistent a unir amb el llapis uns números escampats pel paper fins que la línia resultant formava un dibuixet? Doncs vinga, agafin el seu Plastidecor preferit i unim algunes notícies. El punt número 1 correspon a "El rei emèrit fa de mitjancer entre Alierta, Fainé i Botín per frenar la destitució de Cebrián". És d''El Confidencial', publicada el 27 de març d'enguany, i ens explica com Joan Carles I, conegut amic de l'editor de Prisa, intenta frenar la seva defenestració. El punt 2 és aquest titular d''OK Diario', del 27 de juny, o sigui tres mesos més tard: "Alierta rebutja l'oferta d'Amber i La Caixa per rellevar Cebrián a la presidència de Prisa". Però l'expresident de Telefónica no es va donar per vençut. És així com arribem al punt 3, una notícia d''El Español' del 30 de juliol: "Alierta, entre armenis i aragonesos: triple A per treure-li Prisa a Cebrián". La peça explica les maquinacions de l'expresident de Telefónica per tornar a intentar fer saltar Cebrián. La idea és aliar-se amb els fons Amber i Henneo per fer un front hostil contra el directiu. Alierta creu que pot acabar comprant les accions de Prisa actualment en poder de Telefónica per sumar una majoria suficient. Doncs bé, així arribem al 5 d'octubre, on hi ha el punt 4 del nostre dibuix, gentilesa de 'Digital Sevilla': "Soraya Sáenz de Santamaría va prohibir a Telefònica vendre les seves accions del grup Prisa per evitar la caiguda de Cebrián". I es veu que la vicepresidenta –a qui 'El País' rarament despentina– ja va intervenir en favor de Cebrián com a mínim en dues ocasions més.

Inscriu-te a la newsletter La carrera per ser la millor sèrie de l'anyTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Hem acabat, doncs. Poden aixecar el Plastidecor del paper. Què hi veuen?

Cargando
No hay anuncios

Parlant d'una altra cosa, o no, la secretaria d'estat de Comunicació trasllada als mitjans l'agraïment del govern pel seu paper en el que anomenen "crisi secessionista".