Els 'smartphones', víctimes del seu propi èxit

Les vendes globals de telèfons mòbils avançats, mesurades en unitats, continuen baixant, sobretot a Europa i a la Xina, després d’un 2021 que va ser relativament bo perquè la pandèmia havia fet baixar les vendes el 2020 molt més del que era previsible. La consultora IDC va pronosticar fa uns dies, amb gran cautela, que aquest any es vendran 1.270 milions de smartphones, un 6,5% menys que el 2021, quan al juny calculava que la caiguda seria només del 3,5% i a principis d’any que les vendes creixerien un 1,6%.

En els gairebé setze anys que han passat des que Apple va presentar l’iPhone, els smartphones han superat amb escreix totes les expectatives d’adopció. Els sistemes operatius iOS i Android han fet d’aquest dispositiu el més venut del món, més que la suma de tots els ordinadors, tauletes, televisors i grans electrodomèstics.

Es calcula que l’any passat es van vendre al món telèfons intel·ligents per un valor total de 530.000 milions de dòlars, als quals cal sumar els 135.000 milions que recapten les botigues d’aplicacions i els 300.000 milions en anuncis que apareixen a les seves pantalles. Els grans perdedors han estat, successivament, els reproductors de música de butxaca (i els que no són de butxaca), les càmeres fotogràfiques (en el moment en què les càmeres digitals despuntaven) i en gran part els ordinadors portàtils. El mateix Steve Jobs s'esperava que la seva tauleta iPad seria un gran èxit, però no va acabar d’encertar-la: les vendes d’iPads són marginals si es comparen amb les d’iPhones. I les de tauletes Android tampoc són per tirar coets, per més que Samsung i Lenovo s’hi esforcin.

L’èxit de l'smartphone és aclaparador. Només cal anar pel carrer o en transport públic per veure bona part de la gent parlant pel mòbil, mirant-ne la pantalla o teclejant-hi. Aleshores, com és que cauen les vendes? Hi ha diversos motius, però en destaquen dos: al món considerat desenvolupat gairebé tothom en té i n’està satisfet. Per tant, fins que l’abast s’estengui a les regions encara desconnectades –un dels objectius declarats de la Unió Internacional de Telecomunicacions– el mercat està saturat i consisteix en reposicions, cada cop més espaiades.

Un mercat polaritzat, amb poques millores substancials

Sobretot en els quatre últims anys, les millores que ofereixen els nous smartphones han estat molt minses i la majoria de consumidors consideren que els models més recents compatibles amb la 5G no justifiquen un canvi –com sí que va passar de la 3G a la 4G– tret que la pantalla es trenqui o la bateria digui prou. Quan això passa, corren a comprar-ne un altre de preu i gamma semblants, que indefectiblement és millor. Com passa amb la nevera, ja ningú pot estar sense mòbil.

D'altra banda, el mercat dels smartphones està molt polaritzat. Una petita part dels compradors vol estar a l'última i compra un model de la gamma més alta cada any o dos com a màxim, sense mirar gaire el preu. Mentrestant, el gruix dels consumidors estiren tant com poden l’aparell que tenen. És per això que el mercat global de smartphones va caure en unitats un 9% el segon trimestre, mentre que les vendes dels models de preu més alt, per sobre dels 900 dòlars, creixien un 20% durant la primera meitat de l’any.

Potser comprar un mòbil de més de 800 euros no està justificat per la millora de prestacions, però tampoc és una fortuna i permet presumir-ne, motiu gens menyspreable per a alguns. Sigui com sigui, i segons la consultora Counterpoint, aquesta indústria obté el 70% dels beneficis amb la venda del 10% dels models, els de preu més alt. La gran guanyadora és Apple amb els iPhones, seguida a molta distància en beneficis per Samsung amb els Galaxy S i els desplegables Galaxy Z. Els altres tres grans, Xiaomi, Oppo i Vivo, venen moltes unitats però amb poc marge. Honor, que abans era de Huawei i ara va per lliure, no ha recuperat el terreny perdut, malgrat que a la IFA va treure pit i guanya quota a poc a poc, sobretot a la Xina.

La disputa per vendre més telèfons intel·ligents és ferotge, i més en un mercat a la baixa. Per accelerar les vendes, es van posar els models 5G a preu atractiu, relativament similar al dels 4G de gamma comparable. Samsung ha aprofitat la seva bona imatge de marca per potenciar la seva gamma mitjana Galaxy A, que cada cop és més mitjana-alta i semblant a la Galaxy S però amb un preu notablement inferior. Els competidors de Samsung han fet el mateix, de manera que fa temps que els consumidors podem tenir a bon preu un smartphone de prestacions excel·lents (especialment la càmera). Però això agreuja el problema de rendibilitat dels fabricants: només Apple en surt ben parada amb una política comercial impecable i en un mercat nord-americà que li és molt fidel.

El mercat xinès també baixa

Pot semblar que la caiguda del 6,5% prevista de moment per a aquest any no és greu, però representaria, si es compleix, vendre 230 milions menys d’unitats a tot el món respecte al pic de 1.500 milions d’unitats registrat l’any 2016. A més, el mercat més important, el xinès, pot caure al voltant del 10% i l’europeu, clau per a totes les marques menys Apple, va pel mateix camí, potser fins i tot una mica més. De poc serveix que els mercats de l'Índia, la Xina o el Sud-est Asiàtic vagin relativament bé, perquè allà el preu mitjà és molt inferior.

La nota positiva per a la indústria és que els smartphones 5G creixeran aquest any al voltant del 25% i suposaran una mica més de la meitat del total, amb 700 milions d’unitats a un preu mitjà de 608 dòlars, mentre que els smartphones 4G costaran una mitjana de 170 dòlars. Per tant, els consumidors continuen sensibles a novetats tecnològiques com la 5G, i disposats a pagar més.

La situació del mercat europeu és preocupant per als fabricants de telèfons intel·ligents. Durant el segon trimestre, les vendes van caure un 11%, fins als 40,3 milions d’unitats, segons Counterpoint. Només van pujar Apple, el 3%, i Samsung, el 9%, però en el cas d'aquest últim és deu al fet que el segon trimestre de l’any passat va fer neteja de l’excés d’inventari acumulat i ha tret profit de la virtual desaparició de Huawei, el seu principal rival fins a l’any 2020. Xiaomi va rebre una forta patacada: les vendes van caure un 39% i va passar de 12,2 milions d’unitats a només 7,5 milions. Les vendes d'Oppo van caure un 26% i les de Realme van augmentar un 21% a Europa, però les seves quotes encara són molt baixes. Samsung es manté líder amb una quota a Europa del 32%, seguida d’Apple amb el 24%, Xiaomi amb el 19% i la suma de tots els altres amb un 25%.