'Sitcoms', una comèdia obsoleta
La comèdia de situació no té cap títol hegemònic en antena per primera vegada en dècades. El futur passa per altres formats menys rígids
No és la primera, però si la més remarcable. Amb El show de Dick Van Dyke (1961-66) es va inaugurar una de les gallines dels ous d'or de la ficció televisiva: la comèdia de situació. A partir dels anys seixanta l'èxit de les sitcoms es van anar multiplicant fins arribar als nostres dies seguint cànons quasi inamovibles –comèdies d'uns vint-i-cinc minuts de durada, gravades amb espectadors al plató i orientades a un públic intergeneracional–, però avui sembla un format esgotat. La línia que van traçar Cheers, Seinfeld, El Príncep de Bel Air, Friends, Como conocí a vuestra madre i The Big Bang theory, entre moltes altres, va mantenir el lideratge del gènere de manera continuada durant quaranta anys. Un grapat de comèdies amb audiències descomunals que convivien entre elles i se succeïen amb naturalitat.
Hi havia un gran pastís a repartir, i a mesura que passava el temps a les sèries canòniques se'ls van unir d'altres que introduïen novetats, mantenint durada i cert esperit narratiu. És el cas de The office i el gènere mockumentary. Però avui dia aquesta prolongada edat d'or sembla que ha passat a la història: des que es va acabar l'esgotada Modern family l'abril passat, no hi ha cap comèdia de situació hegemònica a la graella. De sèries amb acudits n'hi ha, i n'hi haurà sempre, però ¿podem donar la sitcom per acabada?
Gustos canviants
"L'espectador ha evolucionat, una sitcom de format clàssic ens recorda una altra era de la televisió", assegura el crític Noel Ceballos. Hi ha diversos factors que mostren el canvi de paradigma en la comèdia, entre ells la introducció de nous elements narratius i la hibridació de gèneres que han diluït la sitcom tradicional cada vegada més. Tot i que les popularíssimes Friends i The office han seguit tenint grans dades d'audiència a Netflix o Prime Video, no han trobat un relleu prou remarcable en ple predomini de les plataformes audiovisuals, que tampoc s'han pres les noves comèdies de situació com una prioritat. El gènere ha canviat i els patrons tradicionals de la sitcom els ha esmicolat la mateixa indústria. El guionista Enric Prado creu que el bon funcionament de les produccions antigues es deu, en part, al fet de ser un "exercici de nostàlgia", però dubta que tinguessin el mateix fandom si s'estrenessin el 2021: "La comèdia ha anat cap a altres bandes, tinc la sensació que no s'aguantarien". A banda del desgast del format, hi ha una raó més de fons: els gustos no són els mateixos que fa vint anys i l'espectador no vol que li expliquin sempre ni el mateix, ni de la mateixa manera. "Quan t'asseies a veure una sitcom dels noranta sabies perfectament que, per complicades que es posessin les coses, tot acabaria bé. Aquest final, sempre tan feliç, tinc seriosos dubtes que es pugui aplicar en uns anys poc optimistes com els que estem vivint", explica Ceballos.
No ha jugat favor de la supervivència del format la percepció que algunes es van allargar més del compte. Ha passat amb diverses de les sitcoms més populars del que portem de segle, com Como conocí a vuestra madre, The office, The Big Bang theory i Modern family, que van agonitzar durant temporades amb incomprensibles girs de guió, repetint gags i caient en certa desídia narrativa. Seguint l'exemple de Mira lo que has hecho (Movistar +), finalitzada a la tercera temporada tot i tenir un gran èxit, Enric Pardo, que en ser va un dels guionistes, recorda que a la sèrie s'havien "establert unes narratives, unes regles del joc, que funcionaven". Això vol dir que es podria haver estirat dues o tres temporades més? "Possiblement, perquè estava en un moment molt dolç. Però el Berto (Romero) va tenir molt clar que tot el que teníem a dir ja era en aquelles tres temporades i que a partir de llavors probablement ens repetiríem, i fins i tot ens avorriríem fent-la", recorda el guionista.
Deixar una sèrie mentre està en estat de gràcia, com va fer Jerry Seinfeld en el seu moment, no és mai una decisió fàcil. "Una bona sitcom aconsegueix que acabis creient que els protagonistes són els teus amics i tinguis la necessitat de saber què els passa. Això fa que sovint s'hagi estirat massa el fil i que la creativitat se n'hagi ressentit", resumeix el periodista Noel Ceballos, que conclou el tema amb una pregunta: "Quan tens un producte com els Simpson, que encara avui funciona estupendament en audiència, i que a més dona moltíssims diners en marxandatge, per què acabar-lo?"
La comèdia d'avui
Segons els experts, el futur de la comèdia implica seguir insistint en formats híbrids que trenquin amb les normes tradicionals. Això va, evidentment, en contra de la sitcom, i és un fet que han explotat ficcions que han funcionat amb narratives més complexes –Master of none, Louie, Curb your enthusiasm, Better things–, productes amb un humor menys sistemàtic, més agut. Tornant a Mira lo que has hecho, part del seu èxit va ser dotar d'una narrativa de comèdia espais generalment destinats al drama, un recurs que s'està utilitzant amb gran encert: "Ficcions com Fleabag han aportat noves mirades i espais. Nosaltres ensenyàvem la cara b d'un còmic famós, sortint dels personatges estereotipats. És la tendència d'avui en comèdia", explica el seu guionista.
Les ganes de riure mirant una sèrie no han desaparegut, malgrat que el format tradicional sigui pràcticament un anacronisme audiovisual. ¿Hi ha lloc per a la sitcom en aquest context d'hibridació? Remata Noel Ceballos: "Haurà de ser des d'una altra posició, com han fet amb molt encert a Wandavision (Disney +), perquè és possible que les sitcoms del futur siguin, simplement, sèries de comèdia de vint minuts que han perdut els elements clàssics. Però ves a saber, tot és pendular i potser d'aquí tres anys algú estrena una comèdia amb tres càmeres i públic en directe i funciona. Tot és qüestió que algú s'hi atreveixi, la possibilitat de revival sempre hi és".
Mentre la sitcom espera temps millors, hi ha una comèdia que sobresurt, la canadenca multipremiada Schitt's creek (Movistar +), un èxit a Nord-amèrica però que en cap cas es pot comparar al de títols pretèrits. De moment, ha passat força desapercebut a Catalunya.