Sis sèries LGTBI per celebrar el Dia de l'Orgull

Bob Pop és una de les veus més lúcides del col·lectiu LGTBI i ho ha tornat a demostrar amb la seva sèrie semiautobiogràfica Maricón perdido. Hi recorda la seva adolescència com a nen gai i gras –la incomprensió familiar i el bullying constant dels seus companys– i també la seva entrada a la vida adulta a Madrid, una ciutat on va començar explorar la seva sexualitat i on viure tant experiències traumàtiques com alliberadores. El record de les seves vivències va acompanyat d'una oda als llibres i la música que el van salvar en els moments més difícils i li van fer trobar una veu pròpia que a dia d'avui parla més alt que mai.

També d'adolescència gai va aquesta sèrie que Disney+ va relegar al seu canal Star perquè considerava que tocava una temàtica massa adulta. La sèrie explica la història de Victor Salazar (Daniel Cimino), un adolescent amb dubtes sobre la seva orientació sexual que es trasllada a una nova ciutat amb la seva família. En la segona temporada, que es va estrenar aquest juny, el Victor ja ha sortit de l'armari i comença el penúltim curs a l'institut, però haurà de lidiar amb la seva família, que no acaba de portar bé la seva revelació, i amb el fet de ser una estrella de l'esport obertament gai.

Aquesta sèrie sobre la comunitat llatina de Los Angeles és una de les sèries queer de capçalera dels últims anys. L'Emma i la Lyn, dues germanes d'origen mexicà, tornen al seu barri, en ple procés de gentrificació, per fer-se càrrec del funeral de la seva mare, la Vidalia, amb la qual tenien una relació difícil. Les noies descobriran que la seva mare tenia una relació des de feia anys amb l'Edwina –Eddy–, amb la qual regentaven un bar que és l'epicentre de la comunitat gai de la zona. La revelació serà un xoc, especialment per l'Emma, a qui la seva mare va fer fora de casa quan va descobrir que era lesbiana.

Ryan Murphy és, segurament, un dels creadors que més ha advocat per fer ficcions que mostressin la realitat de la comunitat LGTBI a la qual pertany. Tot i que el seu furor creatiu ha donat resultats desiguals, Pose és segurament una de les seves sèries que millor i amb més sensibilitat ha sabut retratar el col·lectiu. Per fer-ho, el creador recorre a un moment clau de la història LGTBI: els anys 80 a Nova York i l'escena ballroom, un univers undergound en què la comunitat trans i gai trobava la llibertat per expressar-se que no tenia en el dia a dia. Els drames dels personatges es barregen amb desfilades, purpurina i maquillatges exuberants.

La bisexualitat encara té poca quota de pantalla i Merlí: sapere aude és una de les sèries més recents que ha apostat per mostrar-la. En l'spin-off de Merlí, el Pol Rubio, després d'anys fugint d'etiquetes, assumeix que és bisexual i que el que li passa no és una fase o una qüestió temporal. La sèrie és el retrat de l'entrada al Pol a la vida adulta i mostra com l'alumne preferit del Merlí agafa les regnes del seu futur.

La revisió de la vida de la poeta Emily Dickinson d'Apple TV+ barreja l'ambientació i el vestuari de finals del segle XIX amb elements moderns com la música hip-hop. Més enllà d'aquests atreviments estètics i estilístics, la sèrie destaca pel retrat que fa de la relació d'amor i amistat entre la poeta i Susan Gilbert, la seva millor amiga i posteriorment la seva cunyada. Un amor apassionat que Dickinson va immortalitzar en els seus poemes.