El sinistre regal de la premsa a Mino Raiola
BarcelonaEl cèlebre agent de futbolistes Mino Raiola ens ha deixat aquest cap de setmana, però abans de finar va poder llegir el seu propi obituari perquè una munió de mitjans es van avançar un parell de dies i el van donar per mort durant unes hores quan encara no s'havia mort. En un tuit infusionat d'humor negre, etzibava: "Per a aquells que s'ho preguntin, el meu estat de salut actual és: emprenyat perquè m'han matat per segona vegada en quatre mesos. Segons sembla, soc capaç de ressuscitar". Al llarg de la història hi ha massa casos en què la premsa ha volgut avançar-se a la biologia i, en alguns, els afectats han pogut respondre-hi irònicament, com ha fet Raiola. El cas més cèlebre que s'explica és el de Mark Twain i el seu missatge: "Les notícies sobre la meva mort resulten molt exagerades". Però es tracta d'una llegenda urbana. No hi va haver tal obituari precipitat, sinó que la frase la va escriure, per carta, a un reporter americà que li havia preguntat sobre els rumors segons els quals s'estava morint. Millor resposta –i real– va ser la que va enviar Rudyard Kipling, després de llegir una peça sobre el seu decés, a una revista: "Acabo de llegir que estic mort. Sisplau, no us oblideu d'esborrar-me de la vostra llista de subscriptors". Variety va donar per mort el Monty Python (i exuberant cineasta) Terry Gilliam. Al seu mur de Facebook es podia llegir: "Em sap molt de greu estar mort, sobretot per a aquells que ja havien comprat entrades per a les xerrades vinents, però Variety ha denunciat la meva defunció. No us cregueu la seva rectificació!"
Però el cas més pintoresc és el de l'activista negre Marcus Garvey. El gener del 1940 va patir un atac de cor i el Chicago Defender li va fer un obituari on deia que havia mort "arruïnat, sol i impopular". Quan el va llegir, diuen que Garvey va patir un segon atac de cor i es va morir.
