TV3 dóna vida a Sinera
Lluís Danés dirigeix l’adaptació en forma de telefilm de la novel·la de Salvador Espriu ‘Laia’
Arenys de MarUna construcció circular, d’uns 30 metres de diàmetre, a base de taulons de fusta blanca s’alça aquests dies al mig de la platja del Cavaió d’Arenys de Mar. Sembla una plaça de toros, però en realitat és Sinera, l’ alter ego del poble del Maresme imaginat pel seu fill adoptiu més il·lustre, Salvador Espriu. O, si més no, és la interpretació de Sinera que ha fet un altre arenyenc, el director Lluís Danés, que ha assumit el repte de convertir en un telefilm una de les novel·les d’Espriu, Laia.
Que aquesta futura Sinera televisiva tingui forma de plaça circular, plena de petites finestres sempre mig obertes, no és fruit de la casualitat. “És un món tancat on tothom controla a tothom, i la Laia esdevé gairebé un toro a dins d’aquesta plaça, on intenta sobreviure mentre la vida li va clavant estocades”, explica Danés. “Tothom veu el que passa a la plaça a través de les finestres, ningú no en pot escapar, l’anonimat no existeix”, afegeix Lluís Arcarazo, que ha escrit el guió de l’adaptació juntament amb Maria Jaén.
Laia, publicada el 1932, ja s’havia adaptat, en aquest cas al cinema, l’any 1972, amb Núria Espert com a protagonista, però segons Arcarazo aquesta nova versió tindrà un to diferent: “Ells accentuaven l’aire de tragèdia grega, però nosaltres hi vam veure una història de cinema negre”. De totes maneres, el guionista assegura que l’adaptació és “molt fidel a la novel·la”, més enllà d’un petit canvi “estructural”: “Hem afegit al final una escena que surt al llibre però que no és al final. Vam trobar que allà hi havia una explicació del comportament dels personatges, de com el comportament que tenien quan eren petits impacta en el que fan quan són adults”, diu Arcarazo.
Al centre d’aquesta història hi ha Miranda Gas, filla de Mario Gas i Vicky Peña, que dóna vida a la Laia en el que serà el seu primer paper protagonista davant de les càmeres. “La Laia no hi cap, a Sinera. Només se la pot definir en relació amb aquest món tancat, que sembla que té sortida cap al mar tot i que al final el mar no és pas la sortida”, explica l’actriu, i afegeix: “Els altres tenen el seu lloc i ella el busca incansablement, però no el troba, perquè no existeix”. Segons Gas, la Laia és “una dona universal”, ja que “li passen coses que els passen a les dones d’ara, a les de fa cent anys i segurament a les de fa mil anys també”. “Té alguna cosa de llegenda, de mite”, conclou.
Aquesta dona que vol ser lliure enmig d’una societat opressora està casada amb el Quelot, un pescador que “exemplifica el món d’Espriu de gent tancada, que no empatitza amb l’altre”, segons l’actor que l’interpreta, Ivan Benet. “Aconsegueix posseir la Laia i un cop la té la maltracta”, diu l’actor, i explica que al film “hi ha una violència verbal, física i sexual explícita molt forta”. El director hi coincideix: “La meva premissa era fer una pel·lícula molt explícita i molt violenta, perquè penso que Espriu ho és. No amaguem res. Pot sorprendre, però a la pel·lícula hi ha molt sexe escrit, i jo l’ensenyo, i hi ha una violència extrema des del minut zero”.
Com a resposta a aquesta situació, la protagonista inicia una relació amb l’Esteve, un home amb un caràcter molt diferent del del Quelot però que, en canvi, és el seu millor amic. Roger Casamajor, que encarna aquest personatge, resumeix la seva relació amb la Laia: “Ens té atrapats. Quan som petits tinc una fascinació per ella, un desig que guardo fins que em vaig fent gran i va començant a sortir, i al final explota”. L’actor destaca que, igual que al llibre, a la pel·lícula hi ha “molt poc diàleg”, i que “s’expliquen moltes coses amb una mirada, amb una actitud”, la qual cosa és “molt d’agrair per al treball de l’actor”.
A banda del trio protagonista, també formen part del repartiment de Laia Joan Crosas, Montserrat Carulla, Miquel Fernández, Clàudia Benito i Anna Casas, a més d’un centenar llarg de figurants arenyencs. El rodatge, que s’està fent íntegrament a Arenys de Mar -a la platja i en diversos interiors, alguns dels quals s’han reproduït al convent de les Clarisses-, va començar la setmana passada i acabarà el dia 20. TV3 estrenarà el telefilm, que durarà uns 90 minuts, l’any que ve.
La Dansa de la Mort surt de Verges i es ballarà a Arenys
Una de les escenes claus de Laia té lloc durant la processó de Dijous Sant de Sinera. Aquesta seqüència es rodarà demà a la nit a la platja d’Arenys de Mar, i comptarà amb una col·laboració molt singular, que no apareix a l’obra d’Espriu però que Lluís Danés ha volgut incorporar per una “obsessió personal” de tipus “plàstic”: els esquelets de la Dansa de la Mort de Verges. El director destaca la rellevància d’aquest fet, ja que des dels seus orígens, al segle XVII, aquesta representació només s’ha fet fora de la localitat empordanesa en quatre ocasions. “Vaig haver d’anar a Verges a explicar-los la pel·lícula i a convèncer l’assemblea, que molt majoritàriament va votar a favor que els esquelets ballessin a Sinera”, explica Danés.
