La sinècdoque assassina (hi ha trampes i trampes)
El problema del periodisme espanyol no és ideològic, sinó de mètode. Mirar-se la realitat amb un prisma ideològic és saludable i assegura que hi hagi pluralitat d'opcions on informar-se. Ara, el tema aquí és quin preu estàs disposat a pagar –i a fer-lo pagar als lectors– per poder-te endur l'aigua al teu molí. I aquí és on es nota, malgrat tot, una diferència entre el sanchista El País i els mitjans de la caverna que fan de braç armat del PP i Vox. Fixem-nos en la portada del diari de Prisa: "«La doctrina del Constitucional és no concedir la suspensió cautelar»". Es tracta d'una cita de Juan Carlos Duque, secretari general adjunt de l'alt tribunal. És una font identificada, ben atribuïda i pertinent.
Comparem-ho amb els tres diaris de la caverna. L'Abc escriu: "Els jutges alerten que l'assalt a la justícia ens acosta a Polònia". Ja hi som amb la sinècdoque assassina. "Els jutges" després es transforma en "associacions judicials", que després es transforma en "l'Associació Professional de la Magistratura" –una de sola, doncs, de qui no se'ns diu que és de tendència conservadora– i que després es transforma en "el magistrat Juan José Carbonero", que és el tresorer de l'entitat. O sigui, "els jutges" són... un jutge. I aquest és l'exemple en el qual, com a mínim, al final arribes a un nom i dos cognoms, perquè El Mundo i La Razón també fan aquest exercici de prendre la part pel tot, però ni tan sols es molesten a identificar ningú. Quan escriuen "El TC veu «dèficit democràtic» en maniobres com la del PSOE" i "El TC vol decidir abans que el Senat voti la reforma", respectivament, tots dos es limiten a parlar d'anonimíssimes "fonts del tribunal de garanties". Els titulars recullen una opinió que es fa passar com "del TC" sense que tingui cap validesa oficial. Ni periodística, en realitat, pel que fa al cas.
