Set coses que el teu iPhone pot fer i potser no sabies

En una mà sobren dits per comptar els noms que han ocupat fins ara la posició de marca de telèfons mòbils més venuda al món. Motorola va ser-ho fins a l’any 1998, quan Nokia va destronar-la i s’hi va mantenir durant 14 anys. El 2012 l’empresa finesa va cedir el lloc a la sud-coreana Samsung, que ha regnat durant 11 anys més. Però fa poques setmanes es va formalitzar un nou relleu: amb 234,6 milions d’iPhones despatxats en el conjunt de 2023, Apple se situa per primera vegada com la marca més venuda a escala mundial, i supera els 226,6 milions de Samsung.

A escala estatal, Apple continua per sota de Samsung en quota de mercat, però ja hi ha prou iPhones en mans dels nostres lectors per justificar que dediquem aquest espai a destacar algunes funcions dels telèfons Apple que potser no són prou conegudes pels seus mateixos usuaris.

Un copet al darrere del telèfon

Cada usuari és un món, i per molts retocs que li facin al sistema iOS, sempre hi ha alguna operació que fem sovint i que requereix més clics i obrir més menús del que voldríem. Al nostre rescat ve l’anomenat Toc posterior (Configuració > Accessibilitat > Tocar), que es pot configurar perquè determinades funcions del sistema o de les aplicacions compatibles s’activin instantàniament fent amb el dit uns copets lleus a la part del darrere del telèfon, sense haver de buscar cap icona. Jo hi tinc dos tocs per obrir Shazam i tres per encendre la llanterna, però hi ha moltes més possibilitats que us poden simplificar la vida.

Reconeixement facial

Fa sis anys, Apple va introduir el FaceID amb l’iPhone X. Tot i això, avui dia encara veig persones teclejant el codi PIN per accedir a la pantalla d’inici dels seus flamants iPhones 14 o 15. La majoria em diuen que tenen desactivat el reconeixement facial perquè no volen que cap empresa els reconegui per la cara. Deixant de banda la incoherència de publicar una selfie a Instagram tan aviat han desblocat el telèfon perquè tothom pugui veure-la, cal aclarir que tot el reconeixement facial es fa dins del mateix iPhone, sense que cap dada biomètrica vinculable a l’usuari vagi al núvol d’Apple. El sensor 3D frontal és molt fiable –de fet, més que el dactilar dels models anteriors– i també facilita autenticar-nos en moltes aplicacions, com Apple Pay.

Un ratolí virtual

Admetem-ho: escriure textos llargs amb un teclat virtual en una pantalla petita pot ser una tortura, especialment per als qui encara volem respectar les normes ortogràfiques i ens resistim a substituir un què per una k i altres aberracions pitjors. La funció de text predictiu és molt útil, però quan vulgueu corregir una errada i hàgiu d’encertar amb el dit la posició del cursor, encara agraireu més aquest truc: en el teclat d’iOS –i en alternatives com Gboard–, si deixeu el dit un moment sobre la barra d’espai, tot seguit podreu fer-lo lliscar cap a l’esquerra o cap a la dreta per fer retrocedir o avançar el cursor fins a la posició desitjada. Bola extra: per esborrar tot el que acabeu d’escriure en qualsevol aplicació, sacsegeu l’iPhone amb una mica d’energia i us sortirà una finestra per confirmar o anul·lar l’esborrat.

La caixa d'eines

Un iPhone no substitueix el tornavís ni el martell, però sí dos accessoris que qualsevol manetes del bricolatge necessita tenir sempre a mà: la cinta mètrica i el nivell de bombolla. Tots dos formen part de l’aplicació Mesures, introduïda amb iOS 12. La primera fa servir la tecnologia de realitat augmentada per mesurar objectes amb la càmera del telèfon: apunteu el que vulgueu mesurar –el racó en el qual no sabeu si us cabrà aquell sofà d’Ikea–, marqueu dos punts i a la pantalla veureu quina distància els separa. Amb la funció de nivell podeu posar el telèfon pla sobre una superfície, o de costat sobre el quadre que esteu penjant, i us indicarà quants graus d’inclinació hi ha respecte a l'horitzontal o la vertical.

Siri, obre això

Si comptéssim el temps que perdem cada any passant pantalles i obrint carpetes fins a arribar a la icona de l’aplicació que volem fer servir, ens esgarrifaríem... O si més no, dedicaríem una estona a reorganitzar la pantalla d’inici del nostre telèfon. Una possible drecera és el Toc posterior esmentat abans, però només admet dues operacions diferents. Per a la resta, sovint el més pràctic és demanar-li a la majordoma virtual d’Apple que ens faci la feina: Hey, Siri, abre App Store (o Filmin, o Fintonic). Això sí, té dues limitacions: Siri no t’entén si li parles en català i les ordres funcionen amb les aplicacions instal·lades, però no amb els accessos web directes que alguns preferim.

Trucada d'emergència

Quan estem en una situació difícil, no sempre tenim la presència d’esperit que cal per desblocar el mòbil, obrir l’aplicació de Telèfon, marcar el 112 i tocar el botó de trucada. Afortunadament, hi ha una drecera: manteniu premut el botó d’encendre l’iPhone i qualsevol dels dos de volum, i a la pantalla apareixeran tres cursors; fent lliscar el tercer es farà automàticament la trucada. Si no esteu en condicions de fer ni tan sols això, manteniu premuts els dos botons una mica més –ho podeu fer sense treure el mòbil de la butxaca o de la bossa– i després d’un compte enrere, la trucada al servei d’emergència es farà directament. Per cert, el segon dels tres cursors que surten a la pantalla mostra les vostres dades mèdiques –medicació, al·lèrgies, grup sanguini– que hàgiu introduït a l’aplicació Salut d’Apple, i els contactes d’emergència que hàgiu designat. Molt útil si patiu un accident i no podeu comunicar-vos amb la persona que us ha d’atendre.

Per no penjar accidentalment

Si encara sou dels que parleu per telèfon, quants cops heu penjat la trucada abans d’hora prement sense voler el botó d’encendre el telèfon? Des de la versió 16 d’iOS, aquesta és una manera de finalitzar una conversa alternativa a la de prémer el botó vermell de penjar de l’aplicació Telèfon. Però si sou especialment maldestres, podeu desactivar-ho a Configuració > Accessibilitat > Tocar > No finalitzar trucades en bloquejar.