'Yellowjackets': futbol femení, canibalisme i nostàlgia dels 90 en una sèrie addictiva

'Yellowjackets'

Ashley Lyle i Bart Nickerson per a Showtime. En emissió a Movistar+

A l'inici de Yellowjackets contemplem una noia que corre esparverada entre els arbres abans de caure en una trampa mortal. I un grup del que semblen joves amb roba tribal que inicien un ritu d'escorxament amb el seu cos. Aquesta seqüència brutal marca el desenvolupament d'una sèrie que a partir d'aquí explica què va passar amb les Yellowjackets del títol, un prometedor equip de futbol d'institut, quan als anys noranta l'avió en el qual viatgen a un campionat nacional s'estavella enmig d'una gran boscúria d'Ontario. I com, tres dècades després, les supervivents s'enfronten als efectes del trauma. Per descomptat, el punt de partida evoca una de les tragèdies aeronàutiques que més empremta han deixat en l'imaginari popular, l'accident als Andes el 1972 que va conduir els supervivents, aïllats enmig de les muntanyes nevades, a l'antropofàgia. Així que després del pròleg, el fantasma del canibalisme plana sobre tots els episodis de Yellowjackets, fins al punt que un dels seus principals ganxos consisteix en alimentar l'expectativa de si veurem les protagonistes consumint carn humana. Un interrogant encara obert a l'espera que s'emeti l'últim episodi d'aquesta primera temporada (ja se n'ha anunciat la segona) la setmana que ve.

Yellowjackets podria semblar a priori una mena de versió en clau juvenil i femenina de Viuen. Però la sèrie no es limita al drama de supervivència, i el barreja de manera molt addictiva amb altres gèneres. La trama que té lloc als anys noranta combina aquest punt Viuen amb el terror pagà i la ficció juvenil d'instituts més típica. I a més hi incorpora l'encara poc habitual aspecte que les noies siguin futbolistes. La història de les protagonistes al present es presenta com un thriller de misteri al voltant del xantatge que viuen les dones pels secrets que amaguen sobre el que va passar en aquells mesos de supervivència extrema. Tot amanit amb un punt d'humor negre molt d'agrair, i un treball excels en la construcció dels diferents personatges, complexos, poc complaents i alhora molt atractius.

Christina Ricci, Juliette Lewis i Melanie Lynske

Però una de les millors decisions de Yellowjackets correspon a l'elenc. No es tracta només d'haver escollit un grapat de grans professionals, sinó de la càrrega de significació que arrosseguen el trio d'actrius que donen vida a les protagonistes en el present. Com els personatges que interpreten, a la seva manera Christina Ricci, Juliette Lewis i Melanie Lynskey són també unes supervivents dels noranta que, després de refulgir com a estrelles incipients quan ni tan sols eren majors d'edat, van veure la seva carrera interrompuda o reconduïda cap a carreteres secundàries. Inoblidable com la Dimecres Adams cinematogràfica, Ricci no va acabar de trobar el seu lloc en una indústria incapaç d'encaixar la seva imatge poc canònica. Després de protagonitzar una de les seqüències més pertorbadores del cinema dels noranta a El cap de la por, Lewis va esdevenir una icona del cinema indie de vocació transgressora, i fins i tot va fer carrera en el món del rock. Però amb el canvi de segle, la seva estrella es va anar apagant. Melanie Lynskey va debutar al cinema amb 16 anys en una altra pel·lícula inquietant, Criatures celestials, de Peter Jackson. Però mai va assolir l'èxit de la seva millor amiga i còmplice mortal en aquesta ficció, Kate Winslet. Els papers que encarnen a Yellowjackets semblen recollir en part les seves respectives experiències com a joves promeses de trajectòria errant. I alhora la sèrie restaura el seu estatus d'actrius potentíssimes, mereixedores d'un millor destí dins de la indústria.