Què vol dir “un home normal”?
Una de les sèries més contundents i reveladores d’aquesta temporada és El caso del Sambre, a Movistar+. Relata el cas real d’un home que es va mantenir impune durant més de trenta anys agredint sexualment una seixantena de dones de les localitats de la riba del riu Sambre, a França. La sèrie alerta que més que reproduir els fets amb exactitud, vol retre homenatge a les seves víctimes. I ho fa transgredint la narrativa habitual de les ficcions sobre violadors en sèrie. No veiem mai cap agressió i és a través de les denúncies de les dones que entenem la seva manera d’actuar. Cadascun dels sis episodis mostra una etapa diferent de la història i alguns dels seus protagonistes: la primera dona que va denunciar la violació el 1988, la jutgessa que va abordar el cas el 1996 vinculant totes les agressions, l’alcaldessa que ho denuncia públicament el 2003, la científica a qui recorren per a la investigació el 2007, el comandant de la policia que, el 2012, assumeix la investigació i, finalment, el violador i la darrera de les seves víctimes el 2018.
L’arrencada de la sèrie pot resultar una mica feixuga perquè ens situa en un context d’una gran duresa. L’escenari d’una violació i una comissaria francesa on ni tan sols saben identificar una agressió sexual. Però a partir del segon capítol, quedes atrapat. El focus narratiu no està posat en la part més violenta i sòrdida sinó en mostrar com, des del 1988, els protocols policials i el sistema judicial van fallant i el violador es manté impune. Juga a desesperar-nos, aprofitant els coneixements que tenim actualment sobre la violència masclista i contraposant-los a com es normalitzava en el passat la violència contra les dones, se les culpabilitzava i avergonyia, com s’arxivaven les denúncies, la manca d’esforç per investigar i les negligències en els procediments. El cas avança a batzegades gràcies a la mirada de les dones que entenien la gravetat i singularitat de la història. Eren les úniques que lluitaven contra unes estructures de poder que funcionen per inèrcia i criteris masclistes. El caso del Sambre retrata la impotència femenina a diferents nivells i la importància del seu rol en totes les estructures. Les fotografies policials de les víctimes simbolitzen l’estatisme, la crueltat i la inoperància del sistema. La sèrie té una estructura circular: la diferència entre com la policia pren declaració a la primera víctima i a l'última. Però denuncia també la lentitud del sistema, els anys que han hagut de passar perquè els protocols evolucionin i funcionin com cal. El caso del Sambre dibuixa el procés sobre la percepció que s’ha anat tenint del perfil dels violadors, negant la possibilitat que es pugui tractar d’un home “normal”, integrat socialment, emparant-se en fantasies de sàtirs solitaris.
Però el més valuós i potent de la sèrie és que, més enllà de basar-se en el cas real del Sambre, explica les històries i les negligències que han passat a tot arreu.