'Venga Juan': la sèrie que retrata com cap altra la corrupció espanyola

"Los políticos de ahora no la cagan como tú, Juan. Porque tú no delegas la mierda", li comenta a manera d'estrany reconeixement un col·lega del partit al protagonista de Venga Juan. Aquesta setmana es clou la tercera temporada d'aquesta sàtira política creada en un inici per Diego San José i Juan Cabestany que ha anat escalant posicions d'ençà que es va estrenar a TNT l'any 2019.

La primera entrega, Vota Juan, cobria un buit en la ficció espanyola, mancada d'una bona sèrie de comèdia que funcionés com a mirall deformador de la política a l'Estat. Juan Carrasco (Javier Cámara), un gris ministre d'Agricultura que decidia presentar-se a les primàries del seu partit i així aspirava a convertir-se en president del govern, va quallar com a esplèndida encarnació de les misèries i l'oportunisme d'un tipus de polític perfectament reconeixible sota la majoria de sigles. La segona temporada, Vamos Juan, retratava els esforços de Carrasco per continuar amb la seva carrera però ara de forma independent, i la manca d'escrúpols amb què emprenia aquest propòsit. Aquesta tercera edició, Venga Juan, representa un salt qualitatiu pel que fa a la seva difusió, ja que la sèrie s'ha traslladat de TNT a HBO Max.

Aquest cop trobem Juan Carrasco fora de la política, endollat a un gran sou en el despatx d'una empresa energètica, una prova irrefutable del funcionament de les portes giratòries. S'agraeix que la sèrie no s'aturi a explicar la cadena d'esdeveniments que l'han conduït fins aquí, i confiï en la capacitat de deducció de l'audiència. Però a Carrasco la vida se li complica quan esclata un escàndol de corrupció lligat a la seva etapa com a alcalde de Logronyo. I això fa que el rol del protagonista canviï, i amb ell el vincle que hi ha mantingut fins ara l'audiència. En les dues primeres temporades, Carrasco és un personatge força repugnant però que no deixa de fer-nos certa gràcia. A la tercera, el protagonista s'adona que l'entorn del partit el deixa sol davant de la justícia. Ara no només és còmplice menor de la corrupció política, també n'és una víctima. La seva posició respecte al poder ha canviat i, en conseqüència, VengaJuan adopta un to més dramàtic.

Inspirat en fets reals

El canvi de registre escau a una sèrie que donava certes mostres d'esgotament en alguns recursos còmics. Cabestany ja no forma part de l'equip creatiu i això possiblement també explica que s'aparqués l'humor més incòmode i absurd a partir de la segona temporada. Per altra banda, Venga Juan es fa més ressò que mai dels tripijocs de la corrupció a l'Estat. Casos com la Gürtel o l'operació Port inspiren la trama, mentre que Cristóbal Suárez encarna un president del govern que s'assembla perillosament en la planta i en el to de veu de "poli bo" a Pedro Sánchez. La sèrie fins i tot recull la moda d'implantar-se cabells com a principal signe de triomf per als homes de mitjana edat. De fet, el millor episodi de la segona temporada era el de l'escapada a Istanbul de Juan Carrasco amb aquest propòsit. En aquesta tercera, destaca el capítol Patagonia, un d'aquelles episodis "ampolla" que funciona com a parèntesi de l'arc narratiu general i que permet centrar-se en el duel interpretatiu entre dos grans actors, Cámara i Eduardo Blanco.

La trilogia de Juan Carrasco es confirma com una de les produccions més potents de la ficció espanyola en tots els seus aspectes, de la direcció als intèrprets. La cirereta la posa el compte de Twitter de la sèrie, @soyjuancarrasco, que ha entès molt bé el paper de les xarxes com a canal de promoció, però també de narrativa transmèdia.