Torna ‘Borgen’, la sèrie preferida dels polítics (i no només)

BarcelonaEn època de campanya electoral quan a un polític se li pregunta quina és la seva sèrie preferida hi ha una resposta que se sol repetir: Borgen. És difícil trobar un polític (o tertulià) que no senti certa devoció per aquest drama, centrat en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra a Dinamarca, Birgitte Nyborg, tot i que la realitat política danesa i la catalana estiguin a anys llums. El personatge interpretat per Sidse Babett Knudsen és un dels més estimats de la ficció i, per això, quan es va saber que Borgen tindria nova temporada quasi deu anys després del seu final algunes celles es van aixecar. Els temors eren infundats: la nova entrega, que estarà disponible dijous a Netflix, no traeix el seu esperit original, malgrat que ara sigui un pèl més fosca.

Aquest Borgen reinventat arrenca amb la descoberta de petroli a Groenlàndia, illa autònoma però amb una dependència política de Dinamarca. La sèrie d’Adam Price retrata un dels principals problemes actuals, la dependència dels combustibles fòssils, que alhora xoca frontalment amb la lluita contra el canvi climàtic. La descoberta de petroli originarà un conflicte geopolític entre diferents països, un dels quals Rússia, que no surt gaire ben parat en la ficció (es fa menció explícita a la invasió de Crimea, per exemple). A diferència del que passava en les altres temporades, en què els capítols presentaven trames polítiques sovint autoconcloents, en aquesta temporada la disputa pel petroli serà el fil conductor.

En aquest escenari, Nyborg ja no és primera ministra sinó que s'encarrega de la cartera d’Afers Estrangers i manté una tensa relació amb la seva successora en el càrrec de principal figura de poder de Dinamarca. La seva posició no és l’únic que ha canviat en la seva vida: els seus fills ja són grans i viuen fora de casa, i els antics problemes per conciliar vida laboral i familiar han desaparegut, almenys en teoria. Nyborg pot dedicar totes les seves energies a la política i la sèrie planta el dubte de si l’antigament recta primera ministra està sucumbint a l’ambició. “Es mou cap a territoris perillosos, fet que intel·lectualment és interessant però també dur, perquè sento una gran responsabilitat de tenir cura d’ella”, explica al New York Times Sidse Babett Knudsen, que torna al seu personatge més famós.

Borgen sempre ha sigut una sèrie molt lligada a la realitat i l’actualitat. Per a aquesta nova temporada, Price es va aliar amb Martin Lidegaard, un parlamentari que forma part del comitè de polítiques exteriors del Parlament danès i que entre el 2014 i el 2015 va ser el ministre d’Exteriors del país. La trama principal de la nova temporada va sorgir en converses amb Lidegaard, que tot i que no era integrant de l’equip de guionistes sí que ha exercit d’assessor. El polític assegura que tot el que passa la sèrie no ha passat, però que són situacions molt factibles.

“Ens veiem d'aquí 10 anys”

Quan Borgen va emetre la seva tercera temporada se suposava que era el final definitiu. Així i tot, Adam Price diu que sempre va deixar la porta oberta a un possible retorn, que depenia de trobar la història adequada. El creador recorda que quan van tancar la sèrie, Sidse Babett Knudsen li va dir: “Ens veiem d'aquí 10 anys!” Se sol dir que tota broma té part de veritat, i en aquest cas s’ha acabat materialitzant en una nova temporada, que inicialment Knudsen no volia fer i que arriba nou anys després. L’actriu va cedir després de llegir el guió, però assegura que el seu viatge com a Birgitte Nyborg s'acaba amb aquesta quarta temporada.

El retorn de Borgen permetrà als espectadors retrobar-se amb altres personatges, com ara la periodista Katrine Fonsmark, interpretada per Birgitte Hjort Sorensen, que acaba de ser nomenada cap d’informatius de la televisió on va començar la seva carrera. En aquesta nova funció descobreix que moltes de les característiques que fan d’ella una bona periodista no li serveixen per gestionar equips. “El que és meravellós és que han passat deu anys, tant a la vida real com a la ficció. Així que quan vaig llegir el guió va ser com trobar-se amb antics amics a Facebook: «Ah, això és el que heu estat fent tot aquest temps»”, explica Sorensen.

A més de ser més fosca, aquesta quarta temporada també és més ambiciosa tècnicament, ja que la trama centrada en Groenlàndia es va rodar a l’illa. La filmació es va fer entre l'agost i el setembre del 2021, quan es van alleugerir les restriccions pel coronavirus. Groenlàndia, però, no és el lloc més fàcil on treballar, ja que les comunicacions són escasses, i l’equip va haver de concentrar tota la feina en unes poques setmanes i rodar gairebé tot a Ilulissat, la tercera ciutat més gran de l'illa.