“M’encantaria poder veure com soc de famós però porto un any i mig veient les mateixes quatre parets. M’agradaria molt veure el documental. Potser podré fer-ho més endavant. Però aquí dins els funcionaris canten les meves cançons, em demanen autògrafs i em diuen que compraran la meva roba interior per internet”. Les declaracions són de Joe Exotic, una de les estrelles televisives durant la primera onada de la pandèmia. Va saltar a la fama gràcies a la sèrie de Netflix Tiger King, que es va estrenar a la plataforma el març del 2020, durant els dies de confinament més estricte. Inicialment el documental de set capítols pretenia endinsar-se en el món dels zoos il·legals que tenen grans felins en captivitat. L’objectiu era fruit d’una dada esgarrifosa: hi ha més tigres en captivitat als Estats Units (entre cinc mil i deu mil exemplars) que a tot el món en estat salvatge i en el seu hàbitat natural (uns quatre mil).
La sèrie començava ajustant-se als paràmetres del documental estàndard. Ens presentava un seguit de zoos turístics miserables on es maltractava els animals, mostrava un catàleg delirant de cuidadors i traficants de cadells i ens descobria un submon terrorífic, a vegades còmic, però sempre molt esperpèntic. La sort dels directors Eric Goode i Rebecca Chaiklin va ser ensopegar amb Joe Exotic i Carole Baskine, dos personatges enfrontats que garantien una trama de conflicte, misteri i vides estrafolàries que s’exhibien sense cap tipus de precaució davant de la càmera. Era gairebé com si la presència de la càmera hagués alimentat el seu ego i portat els personatges a l’extrem, radicalitzant la seva conducta i el seu odi mutu, precipitant les circumstàncies. La primera temporada de Tiger King acabava amb Joe Exotic a la presó. I la segona, que s’ha estrenat recentment a Netflix, no té més remei que avançar amb el protagonista engarjolat. L'únic contacte que obté és una videoconferència, on ell demostra que té consciència de la popularitat mundial que ha adquirit. Tiger King 2 es nodreix, doncs, del conflicte judicial i de tots els personatges que envolten els dos protagonistes i que són fora de la presó. La diferència és que ara tots es comporten amb plena consciència que allò que fan té una repercussió internacional i que participen d’una trama al voltant del famós Joe Exotic. Tiger King 2 s'ha anat convertint en una mena de reality extravagant, morbós, ple de personatges marginals que busquen la fama televisiva com a salvació. Els tigres i el missatge social de defensa dels drets dels animals és ara secundari. El documental ha passat a ser un catàleg lamentable de personatges i animals maltractats que ja no provoca fascinació sinó rebuig. Explota televisivament la misèria, la ignorància i el salvatgisme passat de rosca com a simple tràmit d’espera fins que Joe Exotic surti de la presó i puguin rodar Tiger King 3, que significarà la consolidació d’un reality en què les càmeres han perdut el control del relat i simplement estan a l'espera de qualsevol disbarat que passi davant seu.
