Mentre als Estats Units This is us és la reina de la televisió en obert, a Espanya no ha tingut tanta sort quan l'han emès canals generalistes. La 1 va anunciar la seva estrena a bombo i plateret l'any 2020, quatre anys després de la seva estrena original i que es pogués veure a plataformes. Després de quatre setmanes a la seva programació, i davant la pèrdua progressiva d'audiència –obtenia quotes del 6%–, la televisió pública va relegar la sèrie a un horari poc familiar: la mitjanit. Finalment, va desaparèixer de la programació del canal.
'This is us' i els 'dramons' familiars, el sucre que ens atrapa com mosques
L'última temporada de la sèrie arriba aquest dimecres a Amazon i Disney+
BarcelonaUn dels inicis més citats de la literatura, el d'Anna Karènina de Lev Tolstoi, diu: "Totes les famílies felices s'assemblen; cada família dissortada ho és a la seva manera". Els Pearson, els protagonistes de This is us, en saben força, de dissort, perquè porten des del 2016 patint tota mena de desgràcies. La sèrie, una història familiar amb moltes dosis de sucre i de llàgrimes, estrena aquest dimecres la seva sisena i última temporada a Amazon i Disney+ havent aconseguit una legió de fans àvids de melodrama i xifres d'audiència rècord als Estats Units.
El drama familiar no és un gènere nou en la televisió, però en una època en què les plataformes i els canals estan farcits d'històries distòpiques, cada cop sembla més minoritari. Abans de l'arribada de This is us, ja n'havíem vist molts d'altres, de drames familiars. Un dels referents més immediats de la sèrie de Dan Fogelman és Parenthood (2010-2015), ficció creada per Jason Katims (Friday Night Lights) sobre el clan Braverman, format per una parella, els seus quatre fills i les seves respectives parelles. Abans de Parenthood va ser Cinco hermanos (2006-2011), sèrie protagonitzada per Sally Field i Calista Flockhart que a Espanya es va poder veure a Cuatro. La versió d'autor d'un drama familiar seria A dos metros bajo tierra (2001-2005). Si This is us és només l'enèsima incursió en el gènere, què ha fet que triomfi?
Dos plans temporals
Un dels fets distintius de This is us és la seva estructura en dues línies temporals, que està present des del primer episodi i permet explorar els alts i baixos dels Pearson al llarg de dècades (la idea va sorgir quan Fogelman va patir la mort de la seva mare, que tenia un càncer de pàncrees). Durant tota la sèrie, el passat i el present dels Pearson s'entortolliguen: veiem el naixement de la Kate, el Jack i el Randall (els dos primers són bessons, el tercer és adoptat i nascut el mateix dia que els seus germans) però també la seva relació actual, més freda, més complicada i alhora amb més dependència els uns dels altres. Tot i ser un drama familiar, en el primer episodi de la sèrie es planta la llavor d'un misteri que sabem que va deixar empremta en els Pearson i, per tant, la seva resolució es converteix en l'esquer perquè setmana rere setmana els espectadors tornin a This is us.
Amb la seva primera temporada, estrenada el 2016, This is us es va convertir en la sèrie del moment: als Estats Units va aconseguir una audiència de 15 milions d'espectadors i es va fer forta especialment entre el segment de població que més interessa a les cadenes, els adults d'entre 18 i 49 anys. A més, va aconseguir nominacions al millor drama tant als Globus d'Or com als Emmy, que van premiar Sterling K. Brown (Randall) com a millor actor de drama. Tots aquests reconeixements són una autèntica fita per a una sèrie que als Estats Units s'emet en obert en un moment en què el gruix de producció es consumeix a través de plataformes. Mandy Moore, que interpreta la mare dels germans Pearson, assegurava en una entrevista recent amb Variety que quan la sèrie es va estrenar "va ser la catarsi emocional que la gent necessitava", just quan els Estats Units afrontaven unes eleccions decisives. "La sèrie es va estrenar just abans d'aquestes eleccions increïblement controvertides. I les coses van anar d'una manera diferent de com tothom esperava. I no crec que sigui una coincidència que, enmig d'aquest moment tan divisori de la història del nostre país, la gent recorregués a una sèrie que tracta de la família, la connexió i de veure com som, i fins i tot arribar a un terreny d'entesa", diu l'actriu.
El pic de popularitat de This is us va tenir lloc el 2018, quan més de 33 milions d'espectadors van veure l'episodi que es va emetre just després de la Super Bowl. No era un capítol qualsevol: després de tres temporades, la sèrie per fi revelava la gran incògnita que portava cuinant des de la seva estrena. Un cop resolt el misteri, la sèrie ha continuat enganxant els espectadors per la seva proximitat i perquè tracta temes d'actualitat com ara la salut mental, el racisme, l'obesitat o, en aquesta última temporada, el món postpandèmic.
This is us s'acaba al maig als Estats Units –aquí els capítols s'emetran setmanalment i el desenllaç arribarà al juliol–, i amb ella desapareix l'últim reducte de ficció en obert i d'èxit. El que sembla difícil que mori, però, és el gènere del drama familiar.