'The Gilded Age', el 'Downton Abbey' americà amb aromes de Henry James i Edith Wharton

Des de fora, els rics són tots iguals, però per a la burgesia del Nova York de finals del segle XIX aquesta afirmació estava lluny de la realitat. Aquest és el punt de partida de The Gilded Age, la nova sèrie del creador de Downton Abbey, Julian Fellowes, que explica el conflicte social, les rivalitats i enveges entre les famílies que sempre han dominat la ciutat i els nou-rics, una classe social que l'old money considera clarament inferior. El títol de la sèrie, que s'estrena demà a HBO Max, fa referència a l'edat daurada dels Estats Units, l'època de gran puixança econòmica que va viure el país entre 1870 i 1900 i uns anys en què Nova York va experimentar l'arribada d'homes de negocis que posaven en perill la posició privilegiada de famílies tan conegudes com els Astor.

Per explicar aquesta història de desconfiances i aparences, Fellowes compta amb un triumvirat femení de luxe: Christine Baranski (The good fight), Cynthia Nixon (Sexo en Nueva York) i Carrie Coon (The leftovers). Les dues primeres donen vida a les germanes Agnes van Rhijn i Ada Brook, dues dones de família adinerada, mentre que la tercera interpreta Bertha Russell, esposa d'un magnat ferroviari que està disposada a fer qualsevol cosa per ser acceptada per la burgesia de la ciutat (el personatge s'inspira lliurement en Alva Vanderbilt, socialité multimilionària). Les seves aspiracions no són ben vistes per les germanes, que tot i ser veïnes de la Bertha no consideren que formi part del seu mateix estatus social. En aquesta guerra de baixa intensitat hi jugarà un paper important la Marion, la neboda de l'Agnes i l'Ada, que es trasllada des de Pennsilvània a Nova York per viure amb les seves ties després de la mort del seu pare i no entén les distincions socials que fan les seves parentes. La jove trenca els esquemes de les seves ties quan es presenta a casa seva acompanyada d'una noia negra, la Peggy (Denée Benton), de la qual s'ha fet amiga durant el viatge fins a la ciutat.

Deu anys de preparació

The Gilded Age ha trigat més d'una dècada a fer-se realitat. Les primeres notícies sobre el projecte van sorgir el 2012, quan Fellowes va assegurar que preparava una preqüela de Downton Abbey que havia d'explicar la història d'amor del comte i la comtessa de Grantham, una rica hereva nord-americana. Durant el procés d'investigació per a la preparació del popular drama britànic, Fellowes va descobrir el fenomen de les princeses del dòlar –riques hereves nord-americanes de finals del segle XIX amb qui els aristòcrates europeus es casaven per reforçar la seva minvant fortuna– i va creure que podia ser el cor de la seva nova ficció. Després de donar-hi moltes voltes, el projecte va anar a parar a mans de la cadena NBC, un dels grans canals en obert dels Estats Units, que el 2018 feia públic que estrenaria la sèrie un any després. L'anunci no es va arribar a fer realitat: l'ambició del projecte feia impossible que el canal pogués tirar endavant el drama tal com se l'imaginava Fellowes. El maig del 2019, la HBO, acostumada a grans produccions com Joc de trons, va acudir al rescat del creador britànic i li va encarregar una primera temporada de deu episodis. Quan, per fi, estava tot preparat per començar a rodar, la pandèmia va fer que la sèrie s'endarrerís una mica més.

L'univers en què Fellowes s'endinsa amb The Gilded Age és el mateix que van retratar en els seus llibres Henry James i Edith Wharton, dos novaiorquesos que van excel·lir en la dissecció de la societat benestant en la qual es van criar. És per aquest motiu que bona part del repartiment de la sèrie es va preparar per als seus personatges llegint novel·les dels dos autors –moltes dels quals s'han adaptat al cinema, com Retrat d'una dama o L'edat de la innocència–, a més de rebre lliçons d'història, etiqueta, dicció i formes de comportament de l'època.

Una de les actrius que va passar per aquest procés i que es va sumar al projecte des del primer moment va ser Christine Baranski, que amb el seu pas per The good wife i The good fight viu un dels seus moments de més reconeixement professional. L'actriu recorda que es va postular per The Gilded Age l'any 2012 durant una gala dels Emmy, quan la sèrie encara no era ni una realitat. "Sempre em moria d'enveja veient tots aquells actors magnífics amb uns vestuaris meravellosos fent un drama d'època. Llavors em preguntava «per què un americà no pot tenir l'oportunitat de fer una cosa així»", explica Baranski al New York Times. Deu anys després, l'actriu no només ha tingut l'oportunitat de fer el drama d'època que desitjava, sinó que a més brilla amb un personatge esnob que es mou com si el món li pertanyés i que llança dards verbals sense contemplacions.