Ficció

T’ha agradat ‘The last of us’? Cinc sèries que s’han atrevit a adaptar videojocs

Fins ara l'aliança entre els jocs electrònics i la ficció televisiva ha tingut resultats desiguals

Bella Ramsey i Pedro Pascal
4 min

BarcelonaFa tres setmanes que va començar el 2023 i ja hi ha una sèrie que reclama un lloc en el futur rànquing del millor de l'any. The last of us, basada en un popular videojoc per a PlayStation, es va estrenar aquest dilluns a HBO Max i el seu inici no podria haver estat millor: als Estats Units, el primer episodi ha aconseguit 4,7 milions d'espectadors entre l'emissió convencional a través del canal per cable i el consum a la plataforma de streaming. Es tracta del millor debut d'una sèrie del segell HBO després de La casa del dragón –9,9 milions d'espectadors entre emissió convencional i HBO Max– i des de l'estrena de Boardwalk Empire, que l'any 2010 va obtenir 4,8 milions d'espectadors en emissió pel canal per cable. Les dades de The last of us són molt superiors, per exemple, a les d'Euphoria, una de les sèries més populars de la HBO. En l'estrena de la seva segona temporada, el drama protagonitzat per Zendaya va registrar 2,4 milions d'espectadors.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La bona acollida de la sèrie apocalíptica no és només una bona notícia per a HBO, que ha viscut turbulències econòmiques en els últims mesos, sinó que podria suposar l'inici d'una allau d'adaptacions de videojocs. Tradicionalment, l'aliança entre sèries i jocs electrònics no ha donat bons resultats i Netflix ha estat gairebé l'única plataforma que s'ha aventurat a explorar les sinergies entre els dos formats. A l'espera de veure l'impacte definitiu de The last of us, repassem els altres intents de convertir videojocs en ficcions televisives.

'The Witcher'

Netflix / 2 temporades

Una de les escenes de la segona temporada de la sèrie

Un dels èxits més espaterrants de Netflix es basa en una saga fantàstica dels anys 90 que a principis dels 2000 va ser transformada en videojoc per a ordinador. Tot i no comptar amb cap gran campanya de publicitat, amb la seva primera temporada, The witcher figura en la llista de les deu sèries més vistes a la plataforma durant el seu primer mes al servei, un rànquing en què apareixen títols com Stranger things, Los Bridgerton o Miércoles. La faula creada per Andrzej Sapkowski està protagonitzada pel bruixot Geralt de Rivia, també conegut com el Llop Blanc, un caçador de monstres modificat genèticament que viatja per un continent poblat per elfs, nans i altres criatures pròpies de la mitologia eslava, però també pels éssers més perillosos de tots, els humans. Aquest 2023 s'estrenarà la tercera temporada i ja n'hi ha una quarta de confirmada que, a més, arribarà amb polèmica: Henry Cavill, que fins ara interpretava Geralt de Rivia, va decidir deixar la sèrie i serà substituït per Liam Hemsworth.

L'èxit de The witcher va provocar que Netflix donés llum verda a un spin-off, The witcher: Blood origin, que serveix com a preqüela. Aquesta segona sèrie, protagonitzada per Michelle Yeoh, entre d'altres, va ser trinxada per la crítica.

'Arcane'

Netflix / 1 temporada

'Arcane', adaptació del videojoc 'League of Legends'

Normalment, les adaptacions de videojocs s'han mogut més en el terreny de l'animació que en el de l'acció real. Un bon exemple de reimaginació animada és Arcane, basada en el fenomen de masses League of Legends, un dels e-sports més famosos del món. En aquest cas, crítica i públic van anar de bracet: la sèrie va aconseguir convèncer tant els uns com els altres per la seva qualitat i Arcane va assolir molt bones dades de visionats a la plataforma. Darrere del projecte hi ha l'estudi francès Fortiche, que ja havia treballat abans amb Riot Games, la firma impulsora de League of Legends.

'Resident Evil'

Netflix / 1 temporada

Ella Balinska

Les adaptacions de videojocs han tingut resultats desiguals a Netflix, encara que la plataforma compti amb marques tan reconeixibles com Resident evil, que ja havia estat portada al cinema anteriorment. La trama de la sèrie, que recull l'univers dels jocs creats per Shinji Mikami i desenvolupats per Capcom, explicava una nova línia temporal ambientada a la ciutat New Raccoon City catorze anys després de la creació del virus T.

Malgrat haver tingut un inici prometedor pel que fa al nombre d'espectadors –la primera setmana va entrar en el llistat del més vist–, va ser cancel·lada de forma fulminant després de l'estrena de la primera temporada. Aquesta ficció no era la primera vegada que Netflix intentava treure partit a la marca Resident evil: el juliol de 2021 va estrenar la sèrie d'animació Resident evil: oscuridad infinita.

'Castlevania'

Netflix / 4 temporades

Un fotograma de 'Castlevania'

Potser aquest títol no ha arribat al gran públic, però és una de les sèries basades en videojocs amb més temporades a Netflix. També d'animació, està basada en una saga de videojocs japonesos desenvolupats per Konami i té Dràcula com a protagonista. En la sèrie, el famós vampir declara la guerra als habitants de Wallachia després que la seva dona humana mori cremada acusada falsament de bruixeria. Els encarregats de fer front al terror de Dràcula són el caçador de monstres Trevor Belmont i la bruixa Sypha Belnades. La plataforma ha anunciat que aquest 2023 estrenarà una continuació de la sèrie, Castlevania: Nocturne, protagonitzada per un descendent de Belmont i ambientada a la Revolució Francesa.

'Cyberpunk: Edgerunners'

Netflix / 1 temporada

Una escena de 'Cyberpunks'

Un altre exponent de com l'animació sempre ha sigut el vehicle preferent per adaptar videojocs és aquesta sèrie d'anime de Netflix. El punt de partida és un videojoc ambientat a Night City, una megaciutat d'un inventat estat lliure de Califòrnia del Nord. La ciutat, que pateix violència, addicció cibernètica i corrupció, està dividida en sis districtes i la sèrie se centra principalment en el de Santo Domingo, el més pobre i antic. El protagonista és el David, un noi que després de perdre-ho tot decideix convertir-se en edgerunner, un mercenari del mercat negre de l'alta tecnologia.

stats