T'ha agradat 'Don't look up'? Et proposem sis sèries apocalíptiques per reflexionar sobre la fi del món

Durant els dies de Nadal hi ha hagut una pel·lícula que ha centrat les discussions familiars i a les xarxes, Don’t look up, de Netflix. Per a alguns és una metàfora molt encertada de cap a on s’encamina la humanitat si no es pren seriosament la crisi climàtica, per a altres és una mirada massa simplista del moment convuls que vivim. Si sou dels que creieu que la cinta d’Adam McKay és un bon toc d’atenció per a aquells que fan cas omís a les advertències dels científics, us proposem un grapat de sèries apocalíptiques que han sabut copsar el desassossec de la fi del món.

La sèrie de HBO Max és una de les últimes incorporacions al gènere apocalíptic i una de les més vinculades a la pandèmia que vivim. Basada en la novel·la homònima d’Emily St. John Mandel, segueix la vida de diferents personatges al llarg dels anys durant l’expansió d’una pandèmia que acaba amb el 99% de la població mundial. El Jeevan i la Kristen, un noi i una nena, es coneixen casualment una nit a Chicago, quan una grip amenaça amb col·lapsar la ciutat i el món sencer. Si no n’heu tingut prou de crisis sanitàries en els gairebé dos anys que fa que dura la pandèmia, us podeu endinsar en Station Eleven, una sèrie que ha enamorat la crítica per la seva bellesa.

Les ficcions postapocalíptiques no són només cosa dels americans, els europeus també hi tenen tirada. Un exemple és la italiana Anna, que mostra com queda el món després que un virus letal acabi amb la població adulta. Els nens i els adolescents supervivents hauran d’aprendre a viure pel seu compte. Una d’ells, l’Anna (Giulia Dragotto), de 13 anys, deambula per una Sicília en runes buscant el seu germà petit. En el periple, s’unirà a la tribu de l’Angelica, l’única adulta que ha aconseguit esquivar el virus, tot i que ningú en sap els motius.

El final de la humanitat no sempre té per què ser a causa d’un virus, també en poden ser culpables els extraterrestres, si ens hem de refiar del que ens ha ensenyat la ficció. Aquest és, precisament, el punt de partida de la sèrie d’Apple TV+: el planeta Terra és víctima d’una invasió alienígena, que origina una situació caòtica arreu del món. A través de cinc personatges diferents, es descobreix com es viu la nova situació en els diferents continents, sumits en la incertesa i la por.

Es va estrenar el 2014 però ja és un clàssic de l’angoixa existencial que sent l'ésser humà quan tot el que hi ha al seu voltant s’ensorra. La sèrie de Damon Lindelof, basada en la novel·la homònima de Tom Perrotta, arrenca quan 140 milions de persones, el 2% de la població mundial, desapareixen volatilitzades. El que ve després d'aquesta experiència inexplicable és el dol dels que es queden, l'autèntic moll de l'os de la sèrie. El guionista de Perdidos s'endinsa en totes les casuístiques humanes davant del trauma: hi ha qui entra en pànic, qui es deprimeix o qui troba consol en una mena de culte nihilista. Justin Theroux dona vida al policia Kevin Garvey, un home que intenta donar una aparença de normalitat després de la misteriosa desaparició, però que viu amb el dolor d'haver d'acceptar que la seva dona va abandonar la família per unir-se a una secta. Estimada per la crítica i amb una important base de fans, The leftovers va constantment ignorada pels premis. Avís per a navegants: si no teniu un bon dia, potser no és la sèrie que més us vindrà de gust veure.

L'obsessió que alguns han tingut amb Don't look up només és comparable a la que van patir els que van veure Years and years i els va semblar que la sèrie britànica era gairebé un oracle. Com a la pel·lícula d'Adam McKay, a la minisèrie de Russell T. Davies també hi trobem una política populista i vestida de vermell, Vivienne Rook, interpretada magistralment per Emma Thompson. Ella és una de les constants que marca el destí de la família Lyons, de Manchester, al llarg de 15 anys, l'arc temporal que comprèn els sis episodis de la minisèrie. La crisi migratòria, l'auge de l'extrema dreta o el paper cada cop més preponderant de la tecnologia en la vida diària són només alguns dels molts temes que tracta aquesta ficció.

L'adaptació del còmic de Brian K. Vaughan i Pia Guerra no ha tingut gaire sort en la seva translació a la pantalla petita, ja que només ha aguantat una única temporada. Tot i així, si teniu mono de desgràcies de proporcions bíbliques, podeu donar una oportunitat a aquesta sèrie que explica les aventures del jove Yorick Brown i la seva mascota, el mico Ampersand, després de sobreviure a una matança organitzada per eliminar tots els mascles de la població. La sèrie segueix el Yorick en el seu viatge a través del nou món mentre intenta reconstruir la societat amb l'ajuda de la seva mare, que és la nova presidenta.