'Such brave girls': la nova 'Fleabag' que s'enfot dels traumes i la salut mental

BarcelonaLa sortida de l'armari dels problemes de salut mental que s'ha produït en els darrers anys ha donat lloc a tota una nova generació acostumada a anar a teràpia i a compartir els traumes. La comèdia britànica Such brave girls, que s'estrena aquest dimarts a Filmin, s'enfot amb un humor negríssim d'aquesta nova tendència. Les protagonistes de la sèrie són les tres membres d'una família econòmicament precària i clarament disfuncional: la Deb, candidata al premi a la pitjor mare de l'any; i les seves filles, la Josie i la Billie. Les dues noies són un desastre amb potes, cada una a la seva manera. La Billie està disposada a tot perquè el noi que li agrada li faci cas, mentre que la Josie és una indecisa patològica i parla contínuament dels seus traumes i la seva salut mental, un tema que a la seva mare no li interessa gens. De fet, tant la mare com la germana no tenen cap problema per dir-li de la pitjor manera possible que deixi de donar la tabarra amb els seus problemes.

Such brave girls encaixa dins del subgènere de la traumèdia britànica protagonitzades per dones. Fleabag (Amazon) és clarament l'estàndard d'aquest gènere, però hi trobaríem altres ficcions com Back to life i In my skin –totes dues també a Filmin–, I hate Suzie (SkyShowtime), Pure (que va passar per Filmin), Podría destruirte (HBO), o la meravellosa This way up, que aquí només es va poder veure breument durant una edició del Serielizados Fest. Aquest subgènere no sembla tenir aturador i la setmana vinent Channel 4 estrenarà Big mood, una comèdia sobre una mil·lennial amb trastorn bipolar interpretada per Nicola Coughlan, molt popular gràcies a Los Bridgerton, sèrie de la qual serà protagonista absoluta en la tercera temporada.

Connexions reals

Molts d'aquests títols parteixen d'experiències reals de les seves creadores i Such brave girls no és una excepció. La sèrie la protagonitzen dues germanes a la vida real, Lizzie Davidson i Kat Sadler, que també n'és la creadora, i el guió va néixer arran d'una trucada, a la primavera de 2020, quan les dues germanes es van voler posar al dia i compartir l'estat pèssim de les seves vides. Davidson tenia un deute de 20.000 lliures i Sadler estava a punt d'ingressar en un centre psiquiàtric. “Ens en vam començar a riure moltíssim”, explica Sadler, que interpreta la Josie. “Era terrorífic però també molt graciós haver acabat així. Intentàvem prendre'ns-ho seriosament, però no podíem deixar de riure”, afegeix. Per la seva banda, Davidson assegura que prendre's les coses des de l'humor negre és la seva manera d'afrontar els problemes. “Encara que els personatges siguin ficticis, els traumes de què parlem neixen de les nostres realitats, i això ens dona l'autoritat necessària per poder fer les bromes que fem”, remarca Sadler.

La creadora de Such brave girls espera que la sèrie faci que persones que han passat per experiències similars o que simplement se senten soles –la soledat és un dels grans temes d'aquesta ficció– es vegin representades a la sèrie: "El món és un lloc aterridor i, si puc fer que les coses siguin una mica més divertides, em dono per satisfeta. El pitjor que podem fer és no parlar de les coses que ens fan por; així que si puc trencar aquestes barreres i aconseguir que la gent en parli, seré feliç. Bé, feliç no, però gairebé".