'Soy Georgina': luxe i ensopiment en el 'docureality' de la companya de Cristiano Ronaldo

'Soy Georgina'

Dirigida per Juampi Cofré per a Netflix. En emissió a Netflix España

Carregar-se Soy Georgina, el docureality protagonitzat per Georgina Rodríguez, coneguda sobretot per ser la companya sentimental del jugador de futbol Cristiano Ronaldo, sembla a priori massa fàcil i evident. Però, un cop vist el producte, intentar defensar-lo en algun aspecte esdevé una missió impossible. I això que aquesta sèrie de Netflix podria resultar atractiva per almenys un parell de raons. Com argumenta la seva impulsora, poc o gens en sabem, de Rodríguez, més enllà del seu estatus de "parella de". Així que ens trobàvem davant de l'ocasió que una dona utilitzés aquest format per autorepresentar-se com una persona amb el seu atractiu i el seu relat propi amb independència del vincle amb un home famós.

A favor de la protagonista, el fet que, com el jugador, és una noia que prové d'una família humil, en el seu cas crescuda a Jaca, i, en bona part, perdó pel tòpic, feta a ella mateixa. Georgina Rodríguez encarna aquest nou perfil de celebrity que es distancia de les famoses tradicionals tant pel seu origen, res a veure amb les classes benestants, com per l'estil a través del qual denota el seu estatus. Els nou-rics solen ser objecte de menyspreu no perquè acumulin capital sinó perquè han deixat de ser pobres i estan encantats de demostrar-ho sense emmotllar-se a les estètiques de les elits clàssiques. Des del seu punt de vista, exercir l'austeritat o la discreció en l'aparença de forma voluntària no deixa de ser cosa de privilegiats de tota la vida. Així que Rodríguez no amaga la seva condició de milionària. La sèrie de fet és una posada en escena d'ella en constants escenaris de luxe i exclusivitat, des de la residència a Torí i les boutiques de primeres marques fins als llocs d'oci i vacances. Però aquest desplegament pornogràfic de l'opulència acaba esdevenint l'únic signe d'identitat de Georgina Rodríguez, amb tot el que això comporta.

El paper que juga Cristiano Ronaldo a la sèrie també és per sucar-hi pa. El futbolista no es deixa veure interactuant amb la seva parella. Possiblement perquè a ell no li interessava en cap cas convertir-se en carn de docureality. Així que gairebé totes les seves aparicions formen part d'una entrevista que ofereix de forma individual i on va comentant la jugada a partir de tots els llocs comuns possibles. Però queda clara la visió masclista que té de la família: considera que ha de ser la mare qui tingui cura dels fills, i, per altra banda, es nega a casar-se amb la dona i parella que exerceix aquesta funció malgrat que ella se'n mori de ganes.

A sobre, la sèrie ens priva d'allò més sucós en un docureality d'aquest tipus: que els famosos en qüestió ens permetin entrellucar la seva vida privada, que no tinguin manies en mostrar-se en situacions íntimes o incòmodes. Les veritables influencers saben que aquest tipus de sobreexposició no malmet sinó que reafirma el seu estatus de famoses. Però a SoyGeorgina no hi ha espai per a la desmesura, no es genera cap situació digna de safareig ni es desvela cap vessant de la protagonista d'especial interès. Més que un docureality, Soy Georgina és una estratègia hipercalculada i asèptica de relacions públiques al servei de la protagonista, que devia voler disposar d'una plataforma de promoció com la de les Kardashian sense tenir la gràcia d'elles. Però acabes amb la sensació que tot plegat se li gira en contra perquè les situacions que protagonitza no només resulten artificioses, això rai, sinó tremendament ensopides, i fins i tot d'una immensa vergonya aliena quan presenten la protagonista com una reina de la caritat.