10 minisèries i sèries curtes per fer una marató aquesta Setmana Santa

BarcelonaLes vacances de Setmana Santa són tan curtes que passen en un sospir. Per això, és essencial triar bé a quines sèries o minisèries volem dedicar temps i estalviar-nos desenganys. Per aprofitar els quatre dies de festa us fem propostes de ficcions curtes recents que podreu mirar sense hipotecar la vostra vida social.

L'audiovisual britànic és un dels que millor sap explicar la diversitat de la seva societat, i We are Lady Parts n'és un bon exemple. La comèdia, però, no només té valor per la seva capacitat representativa de la comunitat musulmana al Regne Unit sinó també perquè és genuïnament divertida. L'Amina és una doctoranda de família pakistanesa apassionada de la música folk i amb un gran objectiu vital: trobar l'amor i casar-se. De manera una mica atzarosa acabarà sent la guitarrista d'una banda punk integrada exclusivament per dones musulmanes. Escrita per Nida Manzoor, que hi aboca elements autobiogràfics, la comèdia recorda que no hi ha una única manera de ser dona musulmana i que cal mirar més enllà dels estereotips.

Molts cops quan estem de vacances tenim poques ganes que ens escalfin el cap i preferim sèries que simplement ens facin riure. Si aquest és el vostre cas, División Palermo pot ser la resposta a les vostres pregàries. Humor argentí una mica negre i passat de voltes: el Felipe, un noi sense gaires aspiracions vitals, decideix inscriure's a un grup d'agents cívics. Aquest cos ha estat creat per ser un exemple d'inclusió, i per això tots els seus membres tenen diversitat funcional o formen part d'alguna minoria. Ells es prenen tan seriosament com poden la seva feina, malgrat que els ciutadans no acaben d'entendre ben bé quina és la seva funció. El seu creador i protagonista és Santiago Korovsky.

Quins són els motius que fan que una parella que es va casar bojament enamorada acabi distanciant-se i vivint un amarg divorci? Aquesta és una de les moltes preguntes que planteja aquesta minisèrie sobre un metge novaiorquès que s'ha de fer càrrec dels seus fills quan la seva exdona es volatilitza de la ciutat. Mentre ell intenta esbrinar on és ella i tenir cura dels nens, l'espectador va descobrint que en una separació tot és molt més complex del que sembla i que no hi ha lloc per a les idees categòriques. Hereva de Woody Allen, als Estats Units la minisèrie ha estat acusada de ser un retrat de problemes de rics. Si bé poden tenir part de raó, la dissecció que fa del matrimoni i de les crisis de mitjana edat és prou estimulant per donar-hi un cop d'ull. Claire Danes li agafa la mida a un personatge no especialment simpàtic –impressionant la intensitat de la seva actuació al setè episodi–, però Lizzy Caplan no es queda enrere. La protagonista de Masters of sex és una actriu sempre solvent, però que mai ha tingut prou reconeixement.

Per a les dones no ha estat fàcil obrir-se pas en l'àmbit de la comèdia, i encara ara costa que se les reconegui. Funny woman, basada en una novel·la de Nick Hornby, reflexiona sobre aquesta qüestió a través de la història de la Barbara, una noia del nord d'Anglaterra que als anys 60 es trasllada a Londres amb la il·lusió de ser actriu còmica. A la ciutat s'adona que li costarà molt aconseguir el seu objectiu –la seva aspiració és convertir-se en una nova Lucille Ball– i que haurà de lidiar amb el paternalisme dels homes, que no se la prenen seriosament perquè és dona i, a més, guapa. La minisèrie va de menys a més i només pel magnetisme de Gemma Arterton i el vestuari Swinging London ja val la pena. Una de les primeres sèries del catàleg de SkyShowtime.

Relacions turbulentes, excessos i molta música. Aquesta és la fórmula de Todos quieren a Daisy Jones, relat sentimental de l'auge i caiguda d'un grup de rock durant els anys 70. La història, inspirada molt tangencialment en Fleetwood Mac, explica la relació d'amor-odi de la Daisy i el Billy, cantants i compositors que no saben viure l'un sense l'altre, però que alhora es destrossen emocionalment. Riley Keough, neta d'Elvis Presley i actriu amb una sòlida carrera, és tot carisma (en té fins i tot pel seu company de repartiment, Sam Claflin, que va una mica més coix en aquest sentit). Todos quieren a Daisy Jones no és un prodigi de subtilesa, però és d'aquelles sèries que t'acaben acompanyant i, fins i tot, pot fer que et caigui alguna llagrimeta amb el darrer capítol. Molt probablement acabareu escoltant en bucle el disc del grup fictici, que els actors han enregistrat per a l'ocasió.

Avís per a navegants: aquesta recomanació és només per a autèntics fans dels musicals. Si sou dels que dieu: "No té cap mena de sentit que arrenquin a cantar mentre estan parlant", millor ni us hi acosteu. Schmigadoon és una sèrie musical que fa sàtira dels musicals: el Josh i la Melissa són una parella amb problemes que per enfortir la seva relació comencen una ruta de muntanya. En un punt del seu periple acaben entrant en un poble màgic on tothom es comporta com si estigués en un musical dels anys 40. La parella descobrirà que l'única manera d'escapar-se d'aquest món de fantasia és trobar "l'amor veritable", sigui el que sigui això. Entre els protagonistes, destaca Ariana DeBose, guanyadora de l'Oscar a la millor actriu secundària per West Side story.

Durant aquesta Setmana Santa, el 5 d'abril concretament, AppleTV+ estrenarà la segona temporada, que porta per subtítol Schmicago i fa befa de musicals dels anys 60 i 70, com ara Cabaret o Chicago, menys feliços i més lúgubres que els dels anys 40. S'estrenen dos episodis i després se n'aniran llançant setmanalment.

Si després de veureSuccessiona algú li queden dubtes que Matthew Macfadyen és un grandíssim actor, que miri la minisèrie Stonehouse, sobre el rocambolesc cas real protagonitzat per un polític laborista. El britànic dona vida a John Stonehouse, un parlamentari entre maldestre i brillant que va escalar ràpidament, però va acabar arruïnat i fingint la seva pròpia mort el 1974. A la minisèrie, Macfadyen està acompanyat de la seva dona a la vida real, l'actriu Keeley Hawes, coneguda pels seus papers a Line of duty i Els Durrell, entre d'altres. En aquesta delirant comèdia, Hawes interpreta l'esposa de Stonehouse, una mestressa de casa que porta mitja vida donant suport a un marit que és molt més inútil del que ella es pensa.

D'acord, definir una sèrie com una barreja de Fleabag i superherois sona estrany, però això és el que és precisament Extraordinary. La Jen té 25 anys i està rebotada amb el món: a diferència de la majoria de persones, ella no ha aconseguit desenvolupar cap superpoder i això la frustra. Mentre la seva millor amiga és capaç de donar veu als morts i el seu amant ocasional té l'habilitat de volar, ella és una humana sense cap altre poder que el de viure una vida extremadament normal. Cansada d'això, farà tot el que estigui al seu abast per trobar quin és el superpoder que l'esquiva. Aquesta proposta, que beu bastant del món del còmic, et treu una rialla encara que estiguis en un moment baix. La recomanació ve amb trampa: Disney+ ja ha anunciat que hi haurà segona temporada, així que si us agrada ja la podeu apuntar a la vostra waiting list per a l'any vinent.

Si sou dels que reviseu els rànquings de Netflix, deveu haver detectat que hi ha una sèrie que fa dies que regna al capdamunt. Sense protagonistes especialment famosos i sense ser especialment refinada, El agente nocturno ha aconseguit seduir els subscriptors de la plataforma amb una combinació d'acció trepidant i girs de guió. El protagonista és l'agent de l'FBI Peter Sutherland, que passa de treballar al soterrani de la Casa Blanca, on la seva única missió és custodiar un telèfon d'emergència per a agents dels serveis secrets dels Estats Units, a estar involucrat en una conspiració que el porta fins al Despatx Oval. Com en el cas d'Extraordinary, aquesta és una recomanació amb vista al futur: només una setmana després de la seva estrena, Netflix ja ha anunciat que prepara una segona temporada de 10 episodis més. I és que res agrada més a la plataforma que una producció que empenyi els espectadors a fer una marató, cosa que El agente nocturno fa.

Enjambre és d'aquelles sèries que té la capacitat de deixar-te del revés. Sorgida de la ment de Donald Glover, creador d'Atlanta, és un relat de terror protagonitzat per una noia sense ofici ni benefici que només viu per a dues coses: idolatrar una estrella del pop i mantenir viva la relació amb la seva millor amiga, que cada cop li fa menys cas. No cal ser gaire intel·ligent per identificar que Glover s'ha inspirat en Beyoncé, Queen B (que es podria traduir com a abella reina), per modelar la Ni’Jah, la cantant que obsessiona la protagonista. Més enllà dels punts de connexió amb la diva pop, el nou i pertorbador artefacte de Glover parla de com la idolatria pot derivar en comportaments patològics o, fins i tot, criminals. I atenció a les aparicions curioses: Billie Eilish i Paris Jackson, filla del Rei del Pop, Michael Jackson.