'Sexo en Nueva York', o quan somiàvem en tutús i ‘manolos’
La sèrie de Darren Star, que aquest desembre estrena un 'spin-off', va convertir-se en un referent de moda a finals dels 90 i principis dels 2000
BarcelonaSi algun cop t'ha passat pel cap vestir una faldilla de tul és bastant probable que sigui per culpa de Carrie Bradshaw, la protagonista de Sexo en Nueva York. És la peça de roba que lluïa en la careta d’inici de la sèrie i un dels elements amb què més s’identifica el popular personatge, una periodista que escrivia columnes sobre sexe, amor i cites a Nova York. Sovint ignorada quan es fan llistes sobre la Tercera Edat d’Or de les sèries –segurament la temàtica i el protagonisme femení no han jugat a favor seu en un món en què tot el que és masculí es ven com a garantia de qualitat–, Sexo en Nueva York no només va ser rellevant per a la televisió, sinó també per al món de la moda. Les quatre protagonistes, quatre dones solteres amb feines estables i diners per gastar (encara que potser no tants per dur la roba que llueixen), vestien sempre a l’última, i cadascuna d’acord amb la seva personalitat. Un món de fantasia que es va convertir en univers aspiracional per a moltes espectadores que, de sobte, sentien una necessitat imperiosa d’omplir l’armari de manolos, les sabates de taló de la marca Manolo Blahnik que feien tornar boja la Carrie.
Tot i que Sexo en Nueva York va convertir la seva actriu principal, Sarah Jessica Parker, en una icona d’estil, la dona que realment va expandir els límits de la moda a través de la sèrie va ser la seva responsable de vestuari, l’estilista Patricia Field. Aquesta llegenda de la moda –ha treballat en pel·lícules com El diable es vesteix de Prada, per la qual va aconseguir una nominació a l’Oscar– va incorporar en la Carrie molts dels seus gustos personals, com ara el tutú, una peça de roba que assegura que sempre ha relacionat amb l’optimisme. La faldilla de tul és una senya d'identitat de la Carrie que no només apareix en la careta d’inici de la sèrie, sinó que també es podia veure en altres versions a l'últim episodi i en la primera pel·lícula.
“Els personatges que em permeten expandir la meva creativitat són sempre els meus preferits. A Sexo en Nueva York, Carrie Bradshaw estava al capdavant de la llista, potser perquè el seu estil és el que s’assembla més al meu. Era eclèctica i podia portar gairebé qualsevol look que proposés per a ella. Hi ajudava també que la Sarah Jessica és una gran amant de la moda. Samantha Jones [interpretada per Kim Cattrall] també era un somni, perquè era divertida, enlluernadora i sexi”, explicava Field aquest octubre a l’edició americana d’Instyle. Quan Field es va convertir en estilista de Sexo en Nueva York portava anys al capdavant de la seva boutique de roba, que va obrir el 1966 al West Village de Manhattan i que després, el 1971, va traslladar a l’East Village. El 1995 va conèixer Parker quan les dues van coincidir a la pel·lícula Miami Rhapsody, i tres anys després l’actriu va pensar en ella per fer el vestuari d’una sèrie que estava a punt de començar a rodar, Sexo en Nueva York. Juntes van convertir el personatge en una icona de moda: en una única temporada, el personatge canviava d'outfit una mitjana de 140 vegades, portava 120 parells de sabates de taló diferents i 100 bosses de mà.
Un 'look' icònic que va estar a punt de no existir
La Carrie passejant amb la seva faldilla de tul pels carrers de Nova York i acabant xopa per culpa d’un autobús és una imatge que ha passat a formar part de la cultura pop però que va estar a punt de no materialitzar-se. Field i Parker es van haver d’unir per convèncer el creador de la sèrie, Darren Star, que era el look perfecte per als crèdits inicials. “Era en un showroom i hi havia una capsa plena de coses de cinc dòlars. Vaig treure'n la faldilla de tul i vaig pensar «pot funcionar»”. Quan li vaig ensenyar a la Sarah Jessica, li va encantar. I llavors vam haver de convèncer el Darren, que no entenia la nostra fascinació”, recorda Field. Finalment, Field va preparar cinc estils diferents per a aquella escena, inclòs un amb la faldilla. Van filmar les cinc opcions i, finalment, Star i els productors van claudicar i van admetre que la faldilla era l’aposta guanyadora. “Jo els deia «això apareixerà a la careta d’inici de la sèrie, així que qualsevol cosa que porti [la Carrie] ha de ser prou original per perdurar en el temps». Els intentava convèncer a nivell lògic, no només des d’un punt de vista de la moda. Entre la Sarah Jessica i jo vam aconseguir que rodessin el fragment amb la faldilla i, al final, vam guanyar”, recorda la responsable de vestuari. El 2017, la mateixa Sarah Jessica Parker va compartir en el seu Instagram imatges descartades per a la careta en les quals se la veu amb un vestit blau cel molt menys impactant que la faldilla de tutú.
Per al dissenyador Juan Avellaneda, fan de la sèrie, una de les claus de l’estilisme de Field eren les barreges impensables en què utilitzava peces vintage amb d’altres que eren tendència o models d’arxiu de grans firmes. “De sobte posava el tutú amb una samarreta i ho convertia en una cosa molt chic. Sempre es veia sofisticat, molt actual, divertit. Feia que et vinguessin ganes de posar-t’ho o trobar-te algú al carrer que ho portés, encara que després era realment difícil veure algú al carrer que anés així vestit. Hi veies picades d’ullet, però ningú s’hi acabava d'atrevir”, explica el dissenyador, que considera la sèrie una precursora d’un primigeni streetwear. Avellaneda, que confessa tenir una col·lecció de manolos per culpa de Carrie Bradshaw, considera que la sèrie va empènyer al consumisme “ben entès” als seguidors als quals els agradava la moda. “El millor de tot és que cada personatge tenia un estil i tothom es podia sentir identificat amb algú, encara que la Carrie era sempre qui més et feia somiar”, remarca.
Per a l'estilista Berta Vallvé, la sèrie no només era aparador de marques reconegudes, com Manolo Blahnik, Chanel o Prada, sinó que també funcionava com a catalitzador de tendències creades per Field. "Hi havia marques molt petites que si no haguessin sortit al costat d'altres de grans no haurien triomfat. Al final era una barreja que feia que tot el que es posava la Carrie estigués esgotat", remarca. Vallvé, que era seguidora de la sèrie, assenyala que Sexo en Nueva York va tenir una gran influència en els hàbits de consum. "Al llarg de tota la sèrie es donen missatges que fan entendre que la moda no et fallarà mai. L'amor et pot fallar, però sempre trobaràs consol en el consumisme, l'objecte no et fallarà perquè bàsicament és inanimat", diu l'estilista, que considera que la comèdia és bàsicament aspiracional. "Al ser un context americà, ric i blanc, l'empoderament arriba des del punt de vista materialista, del que puc comprar", diu Vallvé. Defensa que, tot i el factor consumista, la sèrie va ser una de les primeres ficcions a fer un retrat de la solteria femenina des d'una visió positiva, "amb alegria, glamur i èxit".
El retorn de les amigues
Com ha passat amb moltes sèries iconiques, Sexo en Nueva Yorkno ha pogut resistir la temptació de fer un reboot. En aquest cas, aquesta nova etapa canvia de títol –ara es dirà And just like that– i perd una de les seves actrius principals, Kim Cattrall, que interpretava la Samantha, un dels personatges més estimats per la seva barreja d’atreviment i humor. La nova sèrie –amb només la Carrie, la Miranda (Cynthia Nixon) i la Charlotte (Kristin Davis)– arriba el 9 de desembre i també promet looks de fantasia, com demostra el fet que la producció ha creat un perfil d’Instagram oficial addicional per al departament del vestuari de la sèrie (@andjustlikethatcostumes).
En aquesta ocasió, però, Field no està al capdavant de la tria del vestuari, ja que el rodatge coincidia amb la producció d’Emily in Paris, una altra sèrie de Darren Star en què la roba té un paper fonamental (tot i que la ficció ha rebut crítiques ferotges). Field ha passat el relleu a Molly Rogers i Danny Santiago, dos dels seus col·laboradors més estrets durant la sèrie original. ¿Veurem una Carrie de 50 anys vestint un altre cop la faldilla de tutú? Pel que s’ha vist al tràiler sembla que sí, tot i que més llarga que la de la careta original. “La sèrie està ambientada en el moment postpandèmic de la ciutat, així que la Carrie portarà més coses vintage, més roba reciclada i, a més, té el seu gran armari per reutilitzar. La vida de la Miranda està canviant, el seu cabell ha canviat, així que el seu armari serà més relaxat. Pel que fa a la Charlotte, continua sent la mateixa de sempre, la roca de tothom”, detalla Rogers. Danny Santiago promet una evolució d’acord amb la seva edat: “Volem que la sèrie mostri que les dones poden tenir estil a qualsevol edat. Fins i tot si els personatges han canviat i els seus looks han canviat, no han perdut el seu punt extravagant”.
- L'abric de pellTot i que ara dur un abric de pell no està ben vist, quan la sèrie es va emetre era així. Aquest abric és una de les peces que més surten al llarg de tota la sèrie, un imprescindible de l'armari de la Carrie.
- El collaret Durant bona part de la sèrie, la Carrie porta un collaret daurat amb el seu nom. La idea d'incorporar-lo a l'armari del personatge la va tenir Field, que es va inspirar en els joves que entraven a la seva botiga. La dissenyadora assegura que és un complement no només representatiu de Manhattan, sinó de tot Nova York.
- 'The naked dress'Quan la Carrie es fa la sessió de fotos per anunciar la seva columna, vesteix un vestit curt de color carn que fa que sembli que està despullada. Els responsables de la sessió li deixen quedar-se el vestit, i és el que porta en la seva primera cita amb Mr. Big.
And just like that, la nova etapa de Sexo en Nueva York, s’estrenarà més de dues dècades després que la sèrie original arribés a les pantalles. Quan Parker va interpretar per primer cop la Carrie tenia 33 anys, i ara en té 56. Els responsables del reboot no amaguen que el pas del temps jugarà un paper important en els nous capítols, ja que principalment se centraran en la realitat de l’amistat i l’amor a partir de la dècada dels cinquanta. En el tràiler de la nova temporada es pot veure com la Miranda ha deixat enrere el to pèl-roig del seu cabell i ara el té blanc, i com la cabellera de la Carrie ja no és completament rossa.
Poc després de la publicació del tràiler, Parker es queixava de l’escrutini al qual ella i les seves companyes de repartiment són sotmeses. “Es fan moltíssims comentaris misògins sobre nosaltres que mai, mai, es farien sobre un home”, deia Parker a Vogue. “Sembla com si la gent no volgués que estiguéssim contentes amb com som, com si gairebé desitgessin que ens sentíssim malament per com som actualment, tant si triem envellir de manera natural i no tenir un aspecte perfecte com si decidim fer-nos alguna cosa que fa que ens sentim millor”, afegia. Aquesta paradoxa a la qual feia referència Parker es va deixar veure quan les xarxes van acusar les actrius d’hipòcrites acusant-les d’haver-se fet retocs estètics.