Set pel·lícules per entendre la guerra d'Ucraïna a través de les plataformes

BarcelonaLa setmana passada Mediaset anunciava que ha comprat Servidor del poble, la sèrie que va fer famós Volodímir Zelenski i que ha resultat premonitòria de la seva carrera política. La ficció i sobretot els documentals poden ajudar a entendre una mica més el conflicte bèl·lic a Ucraïna i la figura de Vladímir Putin. Des de l'ARA us fem una selecció d'alguns dels continguts sobre Ucraïna i Rússia que podeu trobar a les plataformes.

Produït per la BBC poc abans de la seva reelecció com a president de Rússia el 2018, aquest documental fa un perfil psicològic de Putin per intentar desxifrar quins són els seus objectius polítics. A través d'entrevistes amb antics assessors, confidents, diplomàtics i rivals, el treball aborda quina ha sigut l'estratègia geopolítica de Putin des que va arribar al poder i dona pistes sobre si la invasió d'Ucraïna es podria haver previst o no. Entre els participants en el documental hi ha el jugador d'escacs Garri Kaspàrov i l'oligarca Mikhaïl Khodorkovski.

Amb l'eloqüent subtítol de La lluita d'Ucraïna per la seva llibertat, el treball d'Evgeni Afineevski explica el moviment Euromaidan, les protestes originades per la decisió del president Víktor Ianukóvitx, pro-rus, de suspendre les negociacions amb la Unió Europea per arribar a un acord d'associació. Les manifestacions multitudinàries contra les intencions de Ianukóvitx d'alinear-se amb Rússia i donar l'esquena a Europa van ser reprimides amb extrema duresa per les forces policials –van morir 125 persones–. La resposta de Rússia a l'Euromaidan va ser l'annexió unilateral de la península de Crimea, una de les primeres fases del conflicte actual, però això no s'arriba a tractar a Winter on fire. Amb Ucraïna patint els atacs de Rússia, és realment corprenedor veure i escoltar les esperances d'una vida millor que molts dels que van participar en l'Euromaidan expressaven.

L'any 2018 el cineasta Serguei Loznitsa era premiat a la millor direcció dins de la secció Un Certain Regard del Festival de Canes per aquesta cinta que explora, a mig camí entre el documental i la ficció, el conflicte armat a l'est d'Ucraïna. La pel·lícula mostra en tretze segments narratius independents (però amb alguns personatges que es repeteixen) com és de grotesca i degradant la guerra.

En aquesta pel·lícula de Sarunas Bartas, el Rokas, un jove lituà, accepta l'encàrrec de dur un lot d'ajuda humanitària per a l'exèrcit ucraïnès, que es troba amb ple conflicte amb Rússia. El noi fa el viatge acompanyat de la seva nòvia i junts descobriran les absurditats de la guerra, que aniran impregnant la seva relació. Mentre tothom fuig del conflicte bèl·lic, el Rokas i l'Inga s'hi endinsen fins al punt d'acabar abandonats a la seva sort en una zona nevada en la qual hauran de trobar refugi i aliats. Una de les curiositats de la pel·lícula és la presència de l'actriu i cantant Vanessa Paradis, que interpreta una periodista. Tot i que no va aconseguir la nominació, Frost va ser la candidata de Lituània a la millor pel·lícula estrangera als Oscars del 2018.

L'oposició a Putin dins de Rússia porta anys silenciada a través de la repressió. El documental de Kirill Nenaixev i Maria Muskevitx mostra l'inici de les protestes contra Putin després de la seva reelecció l'any 2012 i les esperances de molts manifestants, molts d'ells portant el símbol del llaç blanc, que allò fos l'inici d'una revolució interna que acabés amb l'autoritarisme a Rússia. Putin forever és una pel·lícula nostàlgica, una nostàlgia d'un temps en què es podia sortir al carrer i cridar «Rússia sense Putin!», assenyala Filmin a la sinopsi.

A través de documents personals i els testimonis molt propers a Vladímir Putin, el documentalista Vitali Manski, actualment emigrat a Letònia, intenta explicar la figura del president de Rússia des dels anys en què es va convertir en successor de Borís Ieltsin. El que va començar com una pel·lícula propagandística –Manski va tenir l'oportunitat d'acompanyar constantment Putin abans i després que Ieltsin el nomenés successor– ha acabat sent un documental censurat a Rússia.

Aquesta dolorosa distopia, que ara sembla extremadament actual, imagina una Ucraïna arrasada després d'una guerra contra Rússia. Ambientada el 2025, el protagonista de la pel·lícula és Serguei, un soldat que pateix estrès posttraumàtic que intenta sobreviure a Ucraïna un any després del final de la guerra. Els seus problemes d'adaptació comencen a millorar quan coneix la Katia, una exarqueòloga que treballa com a activista humanitària exhumant i identificant morts de la guerra. La cinta de Valentin Vassianóvitx, que va guanyar la secció Horitzons del 76è Festival de Venècia, va ser triada per Ucraïna per representar el país a la 93 edició dels Oscars però no va aconseguir la nominació.