BarcelonaEn un dels moments més surrealistes de la televisió recent, el Tommy Lee (Sebastian Stan) de ficció de Pam & Tommy (Disney+) manté una conversa psicodèlica amb la seva titola, que cobra vida i li recomana que no es casi amb Pamela Anderson, a la qual fa quatre dies que coneix. El membre argumenta que tot just s’acaba de separar de Heather Locklear (sí, l’actriu que interpretava l’Amanda de Melrose Place) i que és el moment d’embarcar-se en un desbocament sexual sense compromisos. L’escena és de tot menys subtil: l’espectador veu literalment un penis que parla. Fa anys aquesta imatge era impensable: mostrar els pits d’una dona era una transgressió que una sèrie estava disposada a fer, però mostrar uns genitals masculins era, bàsicament, passar una línia vermella.
Pam & Tommy no és l’única sèrie que darrerament s’ha atrevit a mostrar penis en pantalla, en molts casos en escenes que fugen de la sexualització. Una altra de les noves ficcions que han fet el pas és la comèdia Minx, que es pot veure a HBO Max. Aquesta sèrie, creada per Ellen Rapoport i produïda per Paul Feig (La boda de mi mejor amiga), se centra en els esforços d’una jove periodista, la Joyce (Ophelia Lovibond), per publicar una revista feminista a principis dels anys 70. Després d’intentar convèncer moltíssims editors –tots homes–, només troba com a aliat Doug Renetti (Jake Johnson), responsable d’un grup de revistes pornogràfiques. Ell li intentarà fer veure que l’única via per poder fer arribar les seves idees d’una manera atractiva és presentar-les en el format d’una revista eròtica per a dones. Per això, en el primer episodi l’espectador, igual que els protagonistes de la sèrie, assisteix a un càsting per trobar models masculins que es resol amb un muntatge de tot tipus de penis que té un efecte còmic i gens sòrdid.
Una escena difícil de vendre
El festival de titoles del primer episodi de Minx va ser un dels grans entrebancs perquè la sèrie trobés qui la volgués emetre. “Creia que la sèrie seria molt fàcil de vendre, que entraria en una reunió i diria: «Mostrarem 30 tites». Em vaig equivocar. Va ser superdifícil de vendre. A la gent realment li agradava i ens donaven les negatives més amables possibles: «Òbviament, no mostrarem penis en el nostre servei»”, explica la creadora de la sèrie, que va trobar els diferents extres que mostren el seu membre a través d’una agència de càsting especialitzada en nuesa. La creadora assegura que una de les claus de l’escena és el to, divertit i juganer. “Crec que els penis sovint han estat utilitzats de manera fosca i pertorbadora, però nosaltres només estem intentant normalitzar-lo i fer que se senti com una part més de la vida”, remarca.
Després que moltes plataformes descartessin el projecte, HBO Max no va tenir por de les titoles de Minx i va decidir produir-la. Tant per a Rapoport com per a Feig, mostrar membres masculins era irrenunciable perquè formen part de la realitat que la sèrie vol explicar. "No m'agrada la lascívia. De fet, no soc gaire fan de les escenes de sexe, però m'agrada que les coses siguin sinceres. I si vols explicar una història sobre algú que va començar la primera revista eròtica per a dones, però no pots mostrar res, quin sentit té?", argumenta Feig. El productor recorda que la nuesa sol ser un element crític en una pel·lícula, ja que comporta la qualificació de continguts per a majors d’edat (R-rated, als Estats Units).
El desequilibri en la balança quan es parla de nuesa femenina i masculina en la ficció televisiva s'entén, en part, pel fet que durant anys les produccions han estat dominades per una mirada masculina que ha tendit a cosificar la dona. Maria San Filippo, professora associada de l'Emerson College de Boston i autora del llibre Provocauteurs and provocations: screening sex in the 21st century media, explica a l'ARA que una de les causes de l'augment de nus masculins és l'obertura de la indústria a mirades femenines, queer i no binàries que busquen una representació més igualitària i que no se senten "tan amenaçades per la nuesa masculina com ho poden estar la gran majoria dels creadors heterosexuals que han dominat la indústria durant gairebé tota la seva història". San Filippo assenyala també que la televisió actual està recollint l'herència del cinema de principis del segle XXI, en el qual actors de primer nivell com Michael Fassbender a Shame o Jason Segel a Passo de tu van acceptar aparèixer despullats.
L’increment de penis en pantalla va en paral·lel a l’augment de plataformes de streaming, uns serveis que als Estats Units no han de seguir les normatives de la Comissió Federal de Comunicacions, que pot arribar a sancionar una televisió en obert al·legant indecència o obscenitat (també per llenguatge malsonant). A més, aquestes plataformes, igual que la televisió per cable, depenen dels subscriptors i no de les exigències dels anunciants, que podrien posar problemes al fet que els seus productes es vegin associats a continguts que poden ser considerats indecents. "Aquestes empreses estan disposades a assumir riscos per aconseguir nous usuaris", remarca la professora.
El truc de la pròtesi
A diferència del que sol passar amb els nus femenins, on s'exposa el cos real de l'actriu, en el cas dels homes en moltes ocasions entren en joc les pròtesis. Sèries en què es decideix mostrar membres masculins solen recórrer a penis falsos: ho han fet a And just like that (la seqüela de Sexo en Nueva York), The White Lotus, Euphoria i també a Minx (en el cas específic del bomber que la Joyce tria per ser el protagonista del primer número de la seva revista).
De totes les sèries mencionades, una de les que més polèmica genera pel seu ús dels nus és Euphoria, que en una escena que tenia lloc al vestidor de l'institut va arribar a mostrar 30 penis en pantalla (havien de ser 80 però HBO va trobar que eren massa). El drama adolescent ha optat per les pròtesis en diverses ocasions, en concret en les dues escenes en què Eric Dane (que interpreta el pare abusiu de Jacob Elordi) ha de mostrar el seu penis. "Utilitzar una pròtesi és gairebé un protocol. És un protocol i també un acte de consideració cap als companys amb qui has de fer l'escena", ha explicat Dane, que ha recordat que en aquest tipus d'escenes sempre és necessari comptar amb un coordinador d'intimitat. En el cas de les actrius és menys habitual que recorrin a aquest tipus d'ajudes, tot i que existeixen les perruques púbiques (Olivia Wilde en va utilitzar a la sèrie Vinyl) i també les pròtesis de vagines.
L'ús de pròtesis, però, també genera polèmica, ja que hi ha experts que consideren que només serveixen per reforçar estereotips o tabús (moltes vegades els membres que apareixen en pantalla tenen mides poc habituals en la vida real). Peter Lehman, professor emèrit de la Universitat d'Arizona i especialista en estudis cinematogràfics i de mèdia, argumentava en un article publicat al mitjà acadèmic The Conversation que l'ús de pròtesis només serveix per repetir estereotips culturals. "Representacions madures de penis reals i diversos sense vergonya o sense significats especials serien molt més meritòries d'atenció mediàtica que les pròtesis. Per a mi, això seria realment revolucionari", assegura. San Filippo s'expressa en la mateixa línia i assegura que les pròtesis poden generar visions esbiaixades de com són els cossos reals. "Pot ser perillós i pot crear estereotips sobre com ha de ser el físic d'un home, què han de desitjar les dones i com haurien de ser els homes", argumenta la professora, que assegura que les pròtesis no haurien de ser l'única manera de fer que els actors se sentin segurs.
Siguin pròtesis o reals, l'aparició de penis en pantalla encara provoca rebombori i comentaris, que en molts casos sorprenen els mateixos actors, com reconeixia Carlos Cuevas quan una de les seves escenes a Merlí sapere aude es va fer viral perquè se li veien els genitals. També es va fer viral el nu frontal d'Oscar Isaac a Secretos de un matrimonio, una escena que va aprovar l'actor, tot i que, segons ha explicat, no era del tot conscient de fins a quin punt se li veien els genitals. El fet que aquest tipus d'escenes generi conversa és la demostració que els nus masculins en pantalla encara no estan normalitzats. "En lloc d'amagar la nuesa, l'hem de mostrar i no riure'ns-en; simplement acostumar-nos-hi. Com més la veiem i la tractem amb naturalitat, més aprendrem a no parar-hi tanta atenció ni donar-li tant poder: veure el penis simplement com una part més del cos", assegura Maria San Filippo.