Les sèries clàssiques marginen del Top 10 les estrenes de l'any
Als Estats Units, cap de les sèries més visionades a demanda era una producció de l'any en curs
BarcelonaCada final d'any, mitjans d'arreu del món fan les seves llistes amb les millors sèries d'aquella collita. Però, més enllà del criteri dels crítics, la realitat inapel·lable de l'audiència indica que els títols que millor funcionen són els que ja porten uns quants anys de trajectòria. Així ho indicava un estudi de la consultora Nielsen, fet als Estats Units, on s'afirma que al rànquing de les deu ficcions més vistes el 2023 no n'hi ha cap d'estrenada aquell mateix any. Les que arrasen són les anomenades library series, que es podria traduir lliurement com a sèries de fons d'armari. Per tant, el desplaçament del consum cap a l'streaming és imparable –als EUA es van consumir més de 21 milions d'anys de vídeo a demanda, un 21% més que en l'exercici anterior– però el públic segueix preferint els clàssics de la televisió.
Encara que el seu últim episodi fos el 2019, Suits es va convertir en la sèrie més vista del 2023, amb 57.700 milions de minuts visualitzats. La plata és per a una proposta de dibuixos animats de Disney+, Bluey, que aconseguia 43.900 milions de minuts tot i que els últims episodis en el moment d'elaborar la llista eren del 2022. Segueixen NCIS (39.400), Anatomia de Grey (38.600), Cocomelon (36.300), The Big Bang Theory (27.800), Gilmore Girls (25.200), Friends (25.000) i, empatades al final del rànquing, Heartland i Supernatural (22.800). Aquestes dues últimes, tot i ser les cueres, segueixen superant en gairebé 6.000 milions de minuts Ted Lasso (16.900), la sèrie original d'Apple TV+ que ha acabat convertint-se en l'estrena més vista d'aquest últim any.
Els acords entre plataformes, que accepten compartir sèries –i això passa només amb els títols que no són estrena– afavoreixen les grans xifres. Les 28 setmanes en què Suits va estar disponible tant a Netflix com a Peacock les visualitzacions van estar al voltant dels 53.100 milions de minuts visualitzats, mentre que els 4.600 milions restants van correspondre a les 25 setmanes –ja que Nielsen comptabilitza l'última setmana de 2022– que va estar en exclusiva a Peacock. Una altra tendència detectada per Nielsen és que cada cop el Top10 acapara més minuts: el nombre acumulat de les deu sèries més vistes va suposar un total de 339,5 milions de minuts visualitzats, una dada molt superior a la d'entre 2020 i 2022, en què la mitjana de minuts visualitzats es mantenia entre els 250 milions.
L'augment de les visualitzacions en sèries antigues té diverses explicacions. 2023 ha estat un any molt mogut per a Hollywood, tant guionistes com actors van estar gairebé cinc mesos en vaga reclamant millores en les seves condicions de treball, cosa que va provocar que el públic tingués menys contingut nou per veure. Aquestes vagues, segons l'Institut Milken, han provocat que l'economia de Califòrnia hagi deixat d'ingressar 6.000 milions de dòlars. Per tant, menys diners significa menys projectes i, com a conseqüència, menys possibilitats d'èxit.
Catalunya i Espanya també aposten pels clàssics
A Catalunya, el públic també segueix la mateixa tendència que als Estats Units. La plataforma 3Cat ha permès que sèries estrenades fa anys es puguin tornar a veure. I el públic no ha desaprofitat aquesta oportunitat. Dels 10 productes audiovisuals més vistos en els últims tres mesos, cinc són clàssics de la televisió catalana. Plats bruts, la comèdia creada per Joel Joan i Jordi Sànchez, acumula més d'1.000.000 de visualitzacions a la plataforma. També entra en aquesta llista la telenovel·la El cor de la ciutat, amb 400.000 visualitzacions. La Riera, Ventdelplà o Merlí, totes tres amb més de 200.000 visualitzacions, demostren que tot i el temps que fa que es van estrenar originalment, els espectadors segueixen veient-les. En el rànquing del 3Cat també apareixen títols com El paradís de les senyores o Borgen, però la plataforma no facilita les dades de visualització d'aquestes sèries.
Recentment, la plataforma també ha incorporat alguns dels clàssics de l'humor britànic que en el seu moment es van poder veure a TV3. Sèries com Allo, Allo i L'escurçó negre han registrat entre 150.000 i 175.000 reproduccions cadascuna, mentre que Els Joves i Sí, ministre estan entre 85.000 i 100.000 reproduccions, segons dades facilitades per la corporació.
En l'àmbit espanyol un dels casos més coneguts és Aquí no hay quien viva, comèdia que va triomfar a principis dels 2000. Les xifres que tenia la sèrie són avui dia impossibles d’assolir, però l’èxit més inesperat ha arribat 20 anys després de la seva estrena, quan s’ha convertit en un fenomen entre la gent més jove. El 15 d’octubre del 2021, Netflix va reestrenar-la completa i el primer cap de setmana ja estava dins de les 10 sèries més vistes. Per molt simple que pugui semblar la idea, el rerefons segueix sent molt vigent i això provoca que qualsevol persona es pugui identificar amb les diverses trames que transcorren durant els capítols. La barreja de quotidianitat i iconicitat ha convertit Aquí no hay quien viva en una sèrie capaç de desafiar l'obsolescència.