“Whatever you say, say nothing” és una expressió popular irlandesa que defineix prou bé la cultura i el tarannà de la seva gent, fins i tot amb un sentit de l’humor molt genuí. Diguis el que diguis, no diguis res. Connecta amb les tensions i els secrets de The Troubles, el conflicte d’Irlanda del Nord. El premi Nobel de literatura Seamus Heaney la va fer servir com a títol d’un famós poema que s’ha analitzat fins al més mínim detall. L’escriptor i periodista Patrick Radden Keefe va agafar la segona part de la frase per batejar el seu magnífic llibre sobre la violència i la memòria a Irlanda del Nord. Una història real que ara la plataforma Disney+ ha convertit en una de les millors sèries que s’han estrenat darrerament. Nou capítols que sintetitzen l’obra de Keefe mantenint aquesta mirada panoràmica sobre el conflicte irlandès. A partir d’un cas molt concret i colpidor, el de Jean McConville, s’estructura tota la complexitat política a través de vides que s’entrecreuen al llarg dels anys. McConville era una mare de deu fills que va desaparèixer després que uns membres de l’IRA se l’emportessin de casa seva. Dolours i Marian Price eren dues germanes que formaven part d’un escamot d’elit de l’Exèrcit Republicà Irlandès. Les seves vides serviran per desencadenar les diferents trames. Igual que el llibre de Keefe, l’estructura es desenvolupa a través d’un procés de documentació periodístic. A partir de l’any 2001, alguns dels antics membres de l’IRA van participar en un projecte per construir un registre oral del conflicte d’Irlanda del Nord. L’enregistrament d’aquestes converses amb els protagonistes serviran per construir flashbacks que permetran recrear la quotidianitat d’aquells anys de terror i violència. És una sèrie amb múltiples capes narratives que van connectant entre elles, superposant-se i definint vincles entre personatges. Els salts temporals serveixen per fer respirar la història, perquè a mesura que avança, la sèrie va adquirint més intensitat emocional i narrativa. Say nothing compta amb un elenc d’actors magnífics que acaben proporcionant una pàtina gairebé documental a la ficció. Però el més interessant de la sèrie és que no pretén ser una simple postal d’una època sinó que vol ser molt contundent a l’hora d’explicar un fet concret. És un thriller polític molt ben cosit que es posiciona molt clarament en la seva intenció. Al final de cada capítol apareix una llegenda: "Gerry Adams sempre ha negat haver sigut membre de l’IRA o haver participat en actes violents vinculats a l’IRA". En alguns episodis la llegenda fins i tot va acompanyada d’un segon rètol on s’especifica que Adams, president del Sinn Féin, també nega haver estat implicat en els assassinats o la desaparició d’altres personatges que es relaten a la sèrie. Però aquests aclariments es converteixen en un acte de sarcasme, perquè el que fa la sèrie, des del primer moment, és demostrar tot el contrari: que Gerry Adams menteix. Say nothing, per tant, és molt més que un retrat de The Troubles. Contradient el seu títol, aconsegueix dir moltíssim d’un conflicte històric des d’una humanitat impactant.
