La sèrie de moda, pse

La plataforma Movistar+ acaba d’estrenar la primera meitat de Los años nuevos, una sèrie de deu capítols que observa la intimitat d’una parella al llarg d’una dècada, dels trenta als quaranta anys dels seus protagonistes. Són l’Ana (Iria del Río) i l’Óscar (Francesco Carril), que es coneixen una nit de Cap d'Any. Ella fa l’aniversari l’1 de gener i ell el 31 de desembre. La sèrie aprofundeix en la quotidianitat d’aquesta parella d’una manera singular: només a partir del que passa en aquest traspàs d’any. L’estructura s’assembla a la de Siempre el mismo día, la sèrie de Netflix basada en la novel·la Un dia de David Nicholls, que segueix la relació al llarg dels anys de l’Emma i el Dexter. Cada capítol, el mateix dia d’anys consecutius. En el tràiler de Los años nuevos sembla haver-hi fins i tot alguna aclucada d’ull a l’argument de Nicholls, com si juguessin a crear un cert suspens als espectadors que hi puguin intuir algun paral·lelisme.

Los años nuevos, de Rodrigo Sorogoyen (Antidisturbios, As bestas, Madre), juga amb l’el·lipsi com a material essencial. Només penetra en la nit de l’any de la parella, i és a través de les converses que mantenen els personatges que deduïm en quina etapa es troben i quins conflictes els ocupen. És una sèrie plena de diàlegs constants, prioritzant el realisme de les escenes quotidianes. L’espectador ha d’estar atent a les converses dels protagonistes i secundaris que se superposen per intentar omplir de significat els buits narratius i inferir les circumstàncies que els envolten en cada episodi. La paraula és l’element bàsic de construcció de la història i, per tant, la interpretació dels actors és essencial, explorant la màxima naturalitat expressiva, acostant-se a una fluïdesa vivencial molt espontània. La sèrie busca la identificació de l’espectador amb els problemes relacionals i el procés de maduració de la parella. 

No és una sèrie recomanable per a les persones que necessitin l’acció constant. És una producció que treballa amb la idea de retratar la vida, sense que sembli que passi res important. És com si mirés pel forat del pany i ens convertís en voyeurs de la seva vida. I aquí intervé un recurs narratiu per enganxar l’espectador: les escenes de sexe són part del reclam en aquesta estratègia d’accés a la intimitat de la parella. 

Los años nuevos mostra les diferents seqüències gairebé com si passessin en temps real, com si s’acostés al gènere documental. Prioritza la transformació psicològica i emocional dels protagonistes, intentant explicar-ne l'evolució individual i com a parella. Això té un risc, i és el de caure en una monotonia tan realista que no sempre atrapa. Un cop descoberts els mecanismes narratius, pot fer-se avorrida. Aconseguir estimar els protagonistes depèn de qüestions molt subjectives de cada espectador i de la seva etapa vital. Però hi ha el risc que, a mesura que avancen els capítols, la vida dels protagonistes us vagi deixant d’interessar.