La sèrie de moda (a Filmin) té més de 30 anys
'Doctor en Alaska', estrenada als anys 90, és la ficció més vista a la plataforma
BarcelonaHi ha un poble perdut d’Alaska que en les darreres setmanes ha experimentat un creixement inesperat de població. Es tracta de Cicely, o el que és el mateix, l’escenari de Doctor en Alaska, la sèrie més vista a Filmin actualment. Després de molts anys sent introbable en cap servei de streaming, la plataforma catalana va reestrenar-la a principis de febrer i ha encertat la tecla. Jaume Ripoll, fundador de Filmin, explica que ara mateix és la sèrie més consumida al servei del que portem d'any.
Feia mesos que Filmin anava darrere de la incorporació de Doctor en Alaska al seu catàleg, una fita que ha estat possible després d’arribar a un acord amb Universal. La sèrie es va estrenar originalment el 1990 i va estar en emissió sis temporades, durant les quals va guanyar set premis Emmy. Va coincidir breument en el temps amb Twin Peaks, una sèrie amb la qual tenia algunes connexions, tot i ser d’estils diametralment oposats: totes dues s’ambienten en un entorn rural al nord dels Estats Units –es van rodar a la mateixa zona– i estan plenes de personatges curiosos. En el cas de Doctor en Alaska el to és decididament més costumista i positiu: el doctor Joel Fleischman arriba a Cicely a contracor, però s’acaba enamorant dels seus nous veïns, tots ells força singulars.
La seva condició de lloc feliç és una de les raons per les quals molts espectadors hi han tornat, argumenta Ripoll. "És una sèrie que et fa sentir bé, gairebé t’acotxa. A més, a diferència del que passa ara, té molts episodis i això fa que el vincle afectiu sigui més gran. No és fàcil trobar una sèrie que t’acompanyi", explica. El fundador de Filmin detalla que Doctor en Alaska té tres tipus d’espectadors: els que la van veure fragmentada quan s’emetia en obert a La 2 (en un horari impossible), els que n'eren fans devots i els que n’havien sentit a parlar i s’hi han apropat ara per descobrir-la. Remarca que han detectat que d’un episodi al següent no hi ha caiguda d’espectadors i que la fidelitat és una demostració que la sèrie continua funcionant encara que faci més de 30 anys que es va estrenar. El fet que la versió que ofereixen sigui remasteritzada fa que visualment no es vegi antiga, afegeix.
Entre les espectadores de Doctor en Alaska hi ha la Gemma Medina i l'Ester Crispeta. La primera no l'havia vist, però l'ha volgut mirar ara després d'anys de sentir gent lloant-la; mentre que la segona només n'havia mirat alguns episodis a causa dels horaris de La 2. La Gemma assegura que un dels elements que més li agraden de la sèrie és que "retrata una època en què la gent es relacionava més de tu a tu sense pantalles". El seu caràcter positiu també és mencionat com un dels seus grans valors.
Una sèrie que marca
Mentre que per a algunes persones la sèrie està sent una descoberta, per a altres és una vella i estimada coneguda. "Hi va haver un moment en què m’interessava molt més el que passava a Doctor en Alaska que a la meva vida", confessa la periodista Montse Virgili, directora del programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio. Explica que, ara que Filmin l’ha incorporat al seu catàleg, ha aprofitat per tornar a veure la que és la seva sèrie preferida. La seva relació amb Doctor en Alaska es va iniciar quan era una adolescent: l'emetien els divendres i sempre la posava a gravar en VHS perquè era el dia que sortia de festa. Així i tot, no podia suportar estar al carrer i saber que estaven emetent-la i tornava a casa per veure-la i després la remirava en VHS. A més, els dilluns un programa de Radio 3 emetia fragments de la sèrie i ella s'ho escoltava fervorosament. "No porto tatuatges, però si me'n fes un segurament seria alguna cosa relacionada Doctor en Alaska", diu en to de broma.
La revisió de la sèrie no l'està decebent, més aviat al contrari. "M'agrada encara més que abans, perquè llavors no m'adonava de la seva dimensió. És molt més oberta i canyera que coses que es fan ara. També té més perspectiva de gènere i defensa dels drets LGTBI que sèries actuals", argumenta. Per a Virgili una de les grans qualitats de la sèrie és la seva capacitat de crear un ecosistema propi, amb un punt romàntic, del qual et fa sentir part. La periodista també en destaca tot el pòsit cultural: des de la bellesa visual fins als jocs amb les icones de l'underground nord-americà, les referències cinematogràfiques i l'amor a la ràdio.
Si la Montse Virgili va veure la sèrie quan era una adolescent, la Charas Vega la recorda com una presència constant de la seva infància. "La vaig veure per primera vegada quan tenia 9 o 10 anys perquè és la sèrie preferida de la meva mare. No em flipava, però era una cosa que estava com de fons i m’entretenia", recorda. La curiositat per veure si allò que va marcar els seus primers anys de vida segueix en bona forma ha estat essencial perquè decidís tornar-la a veure. "La meva percepció de la sèrie ha canviat perquè ara aprecio més els detalls dels personatges i d'algunes trames. Capítols que abans m’agradaven més simplement perquè em feien gràcia ara m’interessen menys i en prefereixo altres com els que se centren en les crisis filosòfiques del Chris [el locutor de la ràdio del poble]", diu. Per a Vega, els personatges tenen allò que ella anomena "efecte La princesa promesa": "Tots són carismàtics a la seva manera".
L'Ainhoa Marzol va arribar a Doctor en Alaska molt abans que aterrés a Filmin –es va comprar les dues primeres temporades de segona mà– a la cerca d'una sèrie que fos confortable i que tingués una història d'amor que es cogués a foc lent (el que en argot es coneix com un slow burn romance). "El que més em crida l'atenció és l'ús d'un realisme màgic i un món una mica de somni que pots vincular a David Lynch, però que està adaptat a una paleta molt més agradable. Manté tota la intel·ligència i totes les possibilitats i ho fa accessible a tothom", remarca. Marzol assegura que posteriorment s'ha intentat fer coses similars, però totes s'han quedat en la superfície. "Després d'ella no hi ha continuació, no n'hi ha cap que sigui tan profunda o tan poètica", afirma. No està sola en aquesta percepció; Virgili la secunda i afegeix: "Doctor en Alaska no és una sèrie, és un viatge. Se't fica a dintre i t'acompanya tota la vida".