La sèrie més calenta i addictiva del moment es diu 'Rivals' (i és a Disney+)
Protagonitzada per David Tennant, explica la rivalitats dins d'una cadena de televisió britànica durant els anys 80
Muscleres, cançons de Roxy Music, Julio Iglesias i Meat Loaf i una sèrie de personatges amb diners que van més encesos que una teia. L'última sensació televisiva arribada del Regne Unit és Rivals, sèrie de Disney+ que explica les rivalitats que es couen dins el món televisiu dels anys 80. David Tennant interpreta Lord Tony Baddingham, propietari d'una cadena de televisió privada que fitxa el periodista irlandès Declan O'Hara (Aidan Turner), provinent de la BBC, per ser la imatge del seu canal. El tercer home en discòrdia és l'arxienemic de Baddingham, Rupert Campbell-Black (Alex Hassell), exgenet olímpic, noble i seductor professional.
La primera escena de Rivals marca el to de la sèrie. Durant un vol del Concorde, l'hedonista Campbell-Black gaudeix d'una intensa sessió de sexe al lavabo de l'avió mentre de fons sona Addicted to love, de Robert Palmer. Quan el protagonista torna al seient, l'espectador descobreix que a la fila del costat hi ha Baddingham, amb qui es fa la punyeta intercanviant-se retrets i insults sense mai alçar la veu més del compte. A Rivals, que pot recordar serials de luxe com Dinastia i Dallas, hi ha tones de sexe, moltes enemistats i paisatges de somni, perquè tots els personatges viuen als Cotswolds, una zona de camp prop de Londres coneguda per les seves cases senyorials i pobles bucòlics.
En un moment en què el sexe és cada vegada més difícil de veure en la ficció televisiva, amb comptades excepcions com Los Bridgerton, aquesta sèrie anglesa va en direcció contrària. Un dels motius és que la ficció es basa en una de les novel·les romàntiques de Jilly Cooper, popular per les seves històries sobre els embolics de faldilles de les classes altes angleses. Rivals, publicada el 1988, és el segon volum de la sèrie coneguda com a Ruthsire Chronicles, formada per onze títols. Molts dels personatges són recurrents, però n'hi ha un que sobresurt, Campbell-Black, que Cooper va escriure inspirant-se en diverses persones reals, una d'elles l'exmarit de l'actual reina Camil·la, Andrew Parker-Bowles.
Dos coordinadors d'intimitat
Rivals està ambientada als anys 80 i moltes de les actituds que apareixen a la sèrie no passen el filtre post-Me Too (per exemple, una de les relacions principals és la tensió sexual no resolta entre Campbell-Black i la filla de Declan O'Hara, vint anys més jove). No pot ser d'una altra manera, perquè la sèrie també és el reflex d'una època marcada pel masclisme. Però, fora de la ficció, la producció es va voler assegurar que totes les persones implicades en escenes sexuals –que són la majoria del repartiment– se sentissin còmodes i segures. En aquest sentit, durant el rodatge hi va haver dos coordinadors d'intimitat, unes figures cada cop més imprescindibles en les produccions audiovisuals.
"Vam tenir converses molt obertes a tots els nivells per saber amb quines coses ens sentíem còmodes, perquè les escenes de sexe sempre són una cosa força estranya. Sent conscient que n'hauria de fer moltes, vaig prendre la decisió d'estar com més relaxat millor i assegurar-me que tothom estigués còmode i que tots coneguéssim els límits dels altres. També que tot estigués dissenyat de manera que expliquéssim la història de la millor manera possible", explicava en una entrevista recent Hassell, que dona vida a Campbell-Black.
El company de repartiment de Hassell, David Tennant, també ha assenyalat les bondats de tenir coordinadors d'intimitat al set de rodatge: "Aquestes escenes mai són còmodes, per això és realment important l'entorn que es crea. L'arribada dels coordinadors d'intimitat ha estat realment beneficiosa per a tothom". "Recrear aquesta mena d'intimitat no és una cosa que t'emocioni, però vols assegurar-te que en aquest entorn tothom se senti segur i cuidat, i que pugui ser com més còmode millor", afegeix.
Si tradicionalment les sèries de televisió i el cinema han tingut tendència a mostrar més els nus femenins que no pas els masculins, a Rivals s'ha buscat la paritat, segons ha explicat el showrunner Dominic Treadwell-Collins. El guionista, que va treballar durant molt de temps a Gent del barri, feia dues dècades que intentava convèncer alguna cadena anglesa per portar a la pantalla l'univers de Cooper. "Vaig tenir reunions amb la BBC i ITV fa anys quan encara no en tenia els drets i quan deia «Us interessaria fer alguna cosa com ara els llibres de Jilly Cooper?» em miraven com si m'hagués tirat un pet –explica–. Hi ha un cert esnobisme respecte a ella. Al llarg de la meva carrera he continuat esmentant la Jilly i tothom reia i em ridiculitzava".
Rivals acaba amb un cliffhanger potent, una pista que la sèrie podria tenir una segona temporada, tot i que Disney+ encara no ho ha confirmat. Al Regne Unit la sèrie està en boca de tothom (a Londres s'anuncia a tot arreu, incloses les grans pantalles de Piccadilly Circus) i a la resta de mercats comença a agafar embranzida. "Deus viure en una cova si no t'has creuat amb Rivals. Tothom en parla. Mai he vist res igual. Però és a la plataforma des de fa poc més d'una setmana, així que doneu-nos una oportunitat i aviat podrem oferir-vos més notícies. N'hi ha prou amb dir que ens encanta la sèrie", ha assenyalat el vicepresident de continguts originals a Europa de Disney+, Liam Keelan, en una entrevista a The Times.
