La sèrie més acollidora de l'hivern torna a Filmin

BarcelonaTotes les bèsties petites i grosses no té gaires temporades, però ja s'ha guanyat el títol no oficial de "sèrie més acollidora" de totes les que es poden trobar a les plataformes (amb el permís d'Els Durrell). A aquesta etiqueta hi ajuden els paisatges de les valls de Yorkshire –quilòmetres i quilòmetres d'extensions verdes– i els bons sentiments dels seus personatges. També hi juga un paper fonamental el fet que a casa nostra les temporades s'estrenin al desembre, gairebé tocant Nadal. Aquest any no és una excepció. La tercera temporada de Totes les bèsties petites i grosses arriba a Filmin demà, just a temps per acompanyar els espectadors per Nadal. Una tercera entrega que tindrà més animalons i paisatges relaxants, però també núvols grisos a l'horitzó: l'inici de la Segona Guerra Mundial.

La sèrie, que adapta les novel·les de James Herriot, pseudònim de James Alfred Weight, segueix la vida d'un jove veterinari escocès, el James, que accepta una feina al camp anglès. És la segona vegada que aquesta història fa el salt a la televisió: el primer cop va ser a finals dels anys 70 amb producció de la BBC. Malgrat no estar ambientada ni a l'època victoriana ni a la Regència, aquesta ficció britànica podria ser membre del club de les sèries de tassetes.

Tot i ser una sèrie clàssica, Totes les bèsties petites i grosses ha aconseguit triomfar a casa nostra i també als Estats Units (aquest novembre els protagonistes han participat en el festival de Vulture, una de les principals revistes sobre televisió del país). "Mai saps quins són exactament els ingredients que fan que alguna cosa tingui èxit, però sí que crec que la sèrie va sorgir en un moment en què la realitat era cruel, amb la gent confinada a casa per la pandèmia, sense poder sortir, i nosaltres oferíem la possibilitat d'escapar a un lloc que és preciós i que ens recordava un temps en què tot era més simple, en què l'important era l'amor i l'amistat. Crec que són qüestions que no deixen de ser rellevants, encara que ja no estiguem tancats", explica en una conversa amb l'ARA Rachel Shenton, que interpreta la grangera Helen Anderson, interès romàntic del protagonista. L'èxit de la sèrie va coincidir amb una revalorització de la vida campestre, que va tenir com a conseqüència un auge de l'estètica cottagecore. Aquesta tendència, nascuda com a resposta al confinament, emfatitza la simplicitat i la vida allunyada de les ciutats.

Deixant de banda el renovat amor per la naturalesa dels espectadors, un altre factor clau de la sèrie és la seva transversalitat: Totes les bèsties petites i grosses és el que abans s'anomenava una sèrie familiar i, per tant, apta perquè avis, pares i fills la consumeixin junts.

Petites dosis de drama

En la tercera temporada, la Segona Guerra Mundial, que ja s'albirava al final de la segona entrega, és una realitat. "Crec que els espectadors poden esperar una mica de drama, amb tota seguretat. Ens trobem en el 1939, al principi de la guerra, i això tindrà conseqüències en molts dels temes que tracta la sèrie, com el sentiment de formar part d'una comunitat, que és molt important en moments difícils", detalla Shenton, que l'any 2018 va guanyar un Oscar pel curtmetratge The silent child.

Adaptar les novel·les de Herriot en ple segle XXI implica adaptar-se a alguns valors actuals, entre els quals s'inclou no limitar el personatge de la Helen a simple interès romàntic, com assenyala Shenton. "És una història ambientada en el 1939 i el luxe d'explicar-la ara és que pots mostrar totes les àrees de la vida de la Helen. Les dones sempre han sigut interessants, capaces i amb vides plenes, però no ho veiem tant a les pantalles. Per a mi és molt estimulant que puguem veure com intenta sempre trobar l'equilibri entre les seves obligacions a la granja i amb la seva família –el seu pare, la seva germana– i el desig de crear una nova vida al costat del James. Crec que és una qüestió amb què es poden sentir identificades moltes dones actuals".

Shenton confessa que quan va fitxar per la sèrie va prendre la decisió de no veure la versió antiga de la història per no contaminar-se. En canvi, sí que va llegir els llibres (editats en català per El Cercle de Viena), als quals Totes les bèsties petites i grosses és bastant fidel. "El que és remarcable de la nostra versió és que podem explicar les històries des d'una perspectiva moderna. Per exemple, als llibres coneixem la Helen a través del James, a través de la seva mirada. En canvi, en la nostra versió la coneixem per ella mateixa, sabem qui és ella més enllà del James.

La sèrie també ha incentivat el turisme, sobretot de nord-americans, a la regió de Yorkshire, una realitat que recullen els mitjans anglesos i que els actors van poder copsar de primera mà mentre rodaven la tercera temporada a la zona. "Sentíem accents americans i canadencs i era gent que havia viatjat perquè volia veure què fèiem, era al·lucinant. El que sempre em sorprèn més és fins on ha arribat la sèrie", detalla Shenton.