La sèrie de l'estiu és una comèdia històrica més sexi que 'Los Bridgerton'

BarcelonaÉs una sèrie d’època, però també de fantasia i d'amor. My Lady Jane, d'Amazon, és moltes coses alhora –algunes surrealistes– i, així i tot, funciona fins al punt d'haver-se convertit en la gran sorpresa de l'estiu. Basada en una novel·la dirigida a públic jove, aquesta ficció britànica estrenada a finals de juny reimagina la història real de Lady Jane Grey, reneboda d'Enric VIII i coronada reina per evitar l'ascensió al tron de la catòlica Maria Tudor (Maria I), la seva cosina. En el món real, va ser una monarca de vida curta: nou dies fins que va ser empresonada i decapitada (el mateix destí que van tenir dues de les dones d'Enric VIII, Anna Bolena i Caterina Howard). En la ficció, la molt independent i empoderada Jane acaba burlant la mort.

Jane Grey va morir amb 17 anys, però amb 16 ja estava casada amb Lord Guildford Dudley, amb qui la van prometre per motius polítics. Malgrat tractar-se d'un matrimoni per conveniència, la futura reina es va definir a ella mateixa com "una esposa enamorada del seu marit". En aquesta frase rau part de la clau de l'èxit de la sèrie, ja que, tot i tractar-se d'una ficció d'intrigues palatines, un dels elements que ha enganxat el públic és la relació entre els dos protagonistes, interpretats per l'americana Emily Bader i el britànic Edward Bluemel. La química entre tots dos ha fet que molts espectadors assenyalin My Lady Jane com l'alternativa perfecta a Los Bridgerton, que amb la tercera temporada ha decebut els que buscavenel mateix nivell de sensualitat de les anteriors entregues. "Heu de veure My Lady Jane... És com si haguessin escrit Los Bridgerton col·locats de ketamina, i ho dic com una lloança", assegurava una usuària a través d'X.

"Agafem una de les heroïnes més tràgiques de la història, li donem protagonisme i li permetem ser atrevida i explicar la seva pròpia història –assegura Bader–. Tota dona que ha estat utilitzada com a peó mereix que s'escrigui una comèdia romàntica divertida sobre ella", afegeix.

Transformacions fantàstiques

Una de les definicions possibles de My Lady Jane és que és una sèrie històrica irreverent, com també ho és, per exemple, The Great, centrada en la biografia de Caterina la Gran (es pot veure a través del canal MGM+, disponible també a Amazon). Un dels motius d'irreverència de la sèrie és que obvia el conflicte entre catòlics i protestants –Jane Grey era protestant–, i s'inventa un cisma de caràcter fantàstic entre etians, humans que es transformen en animals, i verities, persones 100% humanes. Una de les obsessions de Maria Tudor, l'enemiga de Jane, és exterminar els etians. És una trama que no passaria el filtre de cap estudiós, però va en línia amb el marcat caràcter còmic, que es reforça gràcies a actors consagrats com Anna Chancellor, Rob Brydon i Jim Broadbent.

Com en el cas de Los Brigderton, un dels elements que dona un toc de modernitat és la banda sonora. Mentre a la sèrie de Netflix es fa servir una versió instrumental de temes molt coneguts de la música pop, a la d'Amazon s'ha optat per versions de clàssics del rock, com Tainted love, interpretada per la banda Goat Girl, Wild thing o Rebel, rebel.

Tot i el fervor per la sèrie que es pot detectar a xarxes, Amazon encara no ha anunciat si farà una segona temporada. "Si tenim la sort d'aconseguir que ens renovin, explorarem com s'ho fan els personatges per sobreviure en un món en què la Jane és lliure però el regne no ho és", explicava a Entertainment Weekly la showrunner de la sèrie, Gemma Burgess. Si la ficció decideix continuar la història de la parella, segurament haurà d'anar més enllà del que explica el llibre escrit per Cynthia Hand, Brodi Ashton i Jodi Meadow. Aquestes tres autores han fet fortuna gràcies a la saga de llibres sobre diferents Jane cèlebres. A banda de la novel·la sobre la monarca anglesa, en tenen una –My plain Jane– que dona la volta a la història de Jane Eyre, el personatge creat per Charlotte Brontë, i una altra sobre Calamity Jane. El quart llibre que han fet plegades també té connexions monàrquiques: a My contrary Mary, Maria d'Escòcia es transforma en ratolí.