La sèrie de diners, drogues i sexe que els crítics adoren però els espectadors ignoren

Barcelona"Fàcilment, una de les millors sèries de la dècada", assegura el Guardian. La revista Time l'anomena "la sèrie imprescindible de l'estiu", mentre que el New York Times considera que és una cita televisiva "obligada". Vanity Fair es desfà en elogis i la qualifica de "captivadora, sexi i entreteniment que et deixa sense alè". El drama Industry, centrat en un grup de joves ambiciosos del món de la banca d'inversions de Londres, es pot considerar un dels grans sleepers de Max: una sèrie que, a poc a poc i sense fer soroll, s'ha guanyat el favor dels experts, tot i que no sigui de consum massiu. Comparada sovint amb Succession pels seus personatges amb pocs escrúpols i summament desagradables, aquest dilluns la sèrie britànica tanca la seva tercera temporada, l'entrega que l'ha consolidat com una de les ficcions preferides dels crítics.

Industry és adrenalítica i incòmoda i els seus personatges, la majoria joves que a l'inici de la sèrie comencen a treballar al banc Pierpoint & Co, viuen només per a la feina. Les seves relacions personals són pures transaccions econòmiques perquè en el seu món tot s'entén des d'una perspectiva de poder. Des d'un punt de vista humà, és tan desoladora com ho era Succession. El retrat que fa del sector financer de la City de Londres pot semblar exagerat, però neix de l'experiència real dels seus dos creadors, Konrad Kay i Mickey Down. Amics des de l'adolescència, tots dos van treballar a la banca només sortir d'Oxford. No havien estudiat res relacionat amb el món de les finances –Kay va estudiar literatura anglesa i Down teologia–, però quan s'aproximava la graduació el campus de la universitat es va omplir de reclutadors que buscaven cadells per a la banca. Tots dos van durar relativament poc al sector: Down va abandonar el món de les finances al cap d'un any i Kay va ser acomiadat de Morgan Stanley al cap de tres, després que el seu cap li digués que era un venedor terrible.

La sèrie està farcida d'un llenguatge financer absolutament incomprensible per a algú forà, sovint disparat com una metralladora en converses a crits que recorden l'histerisme d'algunes escenes de The Bear. Els creadors de la sèrie asseguren que se'n pot gaudir sense necessitat de tenir coneixement del món de la banca, però admeten que tenir clars quatre conceptes del món de les finances segurament fa més fàcil seguir les converses d'aquests joves que ho viuen tot –la feina, el sexe i les drogues– des de l'excés.

Jon Neu en el món de les finances

Una de les característiques d'Industry és un repartiment relativament desconegut en el qual destaquen les dues protagonistes femenines, Myha'la i Marisa Abela (aquesta una mica més famosa després d'haver encarnat Amy Winehouse al biòpic Amy). La primera interpreta la Harper, una nord-americana que al principi de la sèrie entra a treballar a Pierpoint & Co i es fa amiga de la Yasmin (Abela), una noia de família adinerada que és menystinguda tant pel seu pare com per alguns dels seus companys al banc. Aquesta amistat plena de clarobscurs i interessos és un dels motors de la sèrie, així com la relació entre la Harper i el seu mentor, l'Eric (Ken Leung), un home excessiu i volàtil.

Enmig de les cares desconegudes, la sèrie ha sumat rostres populars. Una de les estrelles d'aquesta tercera temporada ha estat Kit Harington, el Jon Neu de Joc de trons. Ell dona vida a Sir Henry Muck, un aristòcrata que és el CEO d'una start-up d'energia verda que està a punt de sortir a borsa. Aquest paper suposa el retorn a la televisió de Harington amb un personatge de llarg recorregut després d'un temps apartat per digerir el fenomen de Joc de trons. L'actor assegura que va acceptar el paper perquè era seguidor d'Industry i, sobretot, perquè Henry Muck és una mena d'home que coneix bé perquè ell també procedeix d'una família aristòcrata (el seu pare és baronet i el seu germà gran heretarà el títol). "He conegut un milió de nois com el Henry –diu Harington– i vull puntualitzar que crec que hi ha molts nois tant d'escoles públiques com privades que tenen molt mala fama. Hi ha molts paios molt bons que han rebut educació privada. Però n'he conegut alguns que són prepotents d'una manera molt específica, gens obvia. No són uns cretins ni uns bocamolls. És més aviat que, por molt que pretenguin veure el món en tota la seva amplitud, en realitat tenen una visió molt limitada de moltes coses".

Abans d'emetre el seu final, HBO i Max ja han anunciat que tindrà una quarta temporada, en part gràcies al creixement de la seva audiència durant la tercera temporada. "Durant tres temporades, Industry ha estat inflexible en el seu examen de l'ambició i la classe, i s'ha consolidat com un drama de referència d'HBO. Des de la visió singular del Mickey i del Konrad, aquest retrat retorçat i emocionant sobre les finances de Londres ha redefinit el gènere de les sèries sobre llocs de feina", ha assegurat Francesca Orsi.