Una sèrie sobre la (bona) fe

A Filmin hi ha una sèrie ideal per a aquests dies de Setmana Santa, quan se suposa que es convida els cristians a la reflexió, el recolliment i la renovació espiritual. És curta (només té quatre capítols), connecta amb el sentit de la fe i enganxa. A més, està basada en fets reals, un aspecte que acostuma a multiplicar l’interès per la història, especialment quan se’ns expliquen uns fets terribles. Aquest any ha sigut una de les produccions revelació de la BBC. En al·lusió al principi moral de "no mataràs", el títol s’ha traduït al castellà com El quinto mandamiento, ajustant-se a la numeració de l’Església catòlica, però el títol original és The sixth commandment, segons l’ordenació de l’Església anglicana. La sèrie ens relata la història de Ben Field, un jove que es va dedicar a manipular els seus veïns més vulnerables amb la finalitat de fer-los modificar el seu testament en benefici propi i després assassinar-los. Els fets van passar a la petita localitat de Maids Moreton, a Buckinghamshire, el 2015. Field va ser acusat de matar un professor universitari acabat de jubilar i, després, una mestra retirada que vivia a la casa del costat. Potser el pas del temps és l’aspecte que queda més desdibuixat a la sèrie. Els esdeveniments es van allargar durant més de quatre anys, però en la ficció l’espectador té una sensació de condensació i precipitació dels fets que no acaba d’estar ben resolta. Però tot el procés de manipulació i engany de les persones vulnerables és tan inquietant i subtil que l’espectador queda atrapat com si fos una víctima més. És com si l’audiència se sotmetés a la vegada que els personatges a la fascinació per l’assassí. El malvat Ben Field genera, d’entrada, incredulitat. I, tot i això, la seva habilitat per mostrar-se sensible, espiritual i educadíssim és tan exquisida que és inevitable posar-te en el lloc de les seves víctimes i comprendre la seva reacció. I això és el que la sèrie fa magistralment: conduir-nos amb destresa pels camins sibil·lins de la manipulació. El guió dibuixa molt bé els protagonistes que van caure en el seu parany, interpretats pels veterans actors Timothy Spall i Anne Reid. Actuacions que busquen transmetre bondat i innocència, però que mai s’estavellen en la caricatura naïf. Interpreten persones grans, saludables i intel·lectualment formades que van tenir, aparentment, una vida plena. Però l’assassí va aprofitar-se de la seva vulnerabilitat. La sèrie també controla molt bé l’ús de les el·lipsis. A mesura que els capítols avancen, la història esdevé més tèrbola i angoixant perquè el personatge de l’assassí creix simbòlicament. L’actor Éanna Hardwicke és hàbil en construir la seva transformació.

I tot plegat passa amb la religió de fons. La fe sobre la qual els protagonistes han construït les seves vides esdevé també l’esquer que utilitza l’assassí. L’espiritualitat serveix de disfressa per immiscir-se a casa de les víctimes, convèncer els seus familiars de la seva bondat i, en certa manera, suplantar el paper de Déu. El quinto mandamiento és la sèrie ideal per reflexionar sobre la fe (i la bona fe) de les persones.