Els rics també són carn de comèdia

BarcelonaPoques pel·lícules poden fer gala de l'èxit aclaparador que va suposar Paràsits el 2020. El cineasta coreà Bong Jong-ho va convertir-se en un fenomen amb una comèdia negríssima que posava contra les cordes una família rica i els seus treballadors domèstics. La història va triomfar arreu i va demostrar que l'opulència desmesurada és un bon material per enganxar els espectadors a les pantalles. Com que el món audiovisual és veloç, les sèries que reflecteixen amb mordacitat el patetisme dels rics no s'han fet esperar gaire. En l'últim any han arribat diverses propostes en aquesta línia, de les quals la més agermanada amb Paràsits és The White Lotus, una minisèrie que ressegueix les misèries d'un grup de turistes milionaris en un resort de Hawaii i que ha sigut una de les ficcions estrella d'aquest estiu. Amb la segona temporada ja confirmada, aquest dilluns la HBO estrena l'últim capítol de la primera.

Creada per Mike White, la ficció fa un retrat àcid i punyent de la classe alta més menyspreable, els anomenats onepercenters. No hi ha cap personatge pensat per caure bé al públic i tots busquen despertar, d'una manera o altra, la irritació. Des d'un jove extremadament pesat perquè el canviïn de suite fins a una insofrible dona de dol per la mort de la seva mare, The White Lotus pinta una estampa dels rics com un col·lectiu obsessionat per nimietats i egoista fins a nivells insuportables. L'Armond (Murray Bartlett), l'encarregat del resort, ho resumeix així a l'hora de donar consell a una treballadora: "Recorda sempre a aquesta gent totes les coses meravelloses que ja posseeixen. Els has de tractar com si fossin infants sensibles. Només necessiten sentir-se valorats. Volen ser el fill únic, el nadó especial i escollit d'aquest hotel".

'Wealth porn': salivar amb el luxe desbocat

Els turistes de The White Lotus conviuen en una mena de realitat paral·lela que pràcticament no té contacte amb la gent corrent. Una mort al resort els rebenta la seva bombolla d'hipocresies variades i funciona alhora com un dels motors d'intriga de la sèrie: qui serà la víctima anunciada al primer capítol? Però Mike White no és l'únic que barreja crims i rics per fer-ne sàtira. El juny de l'any passat Marc Cherry, creador de Mujeres desesperadas, va llançar Por qué matan las mujeres, una sèrie amb protagonistes similars a la predecessora –mestresses de casa– i un punt de partida nou: tres dones benestants de tres èpoques diferents i unides per una mateixa circumstància, l'adulteri dels seus marits. La segona temporada, estrenada el juny d'aquest any, manté la mateixa línia.

Aquí les protagonistes habiten en grans mansions, es canvien de vestit cada dos per tres i tenen clubs privats suposadament per parlar de jardineria, però a la pràctica per escampar xafarderies i inflar-se de còctels exquisits. La sèrie no s'està de plasmar el luxe que embolcalla els personatges, una tendència que els nord-americans han batejat com a wealth porn [pornografia de la riquesa]. El concepte descriu aquelles produccions que posen el focus en la riquesa material dels protagonistes i la mostren amb tots els ets i uts per despertar la fascinació del públic cap al luxe més desbocat.

Hi ha sèries que, directament, ja prometen el morbo de la riquesa fins i tot al títol. Un bon exemple és Asquerosamente ricos, un thriller de Fox sobre una família multimilionària que veu la seva fortuna amenaçada amb la mort del patriarca. La producció, disponible a Movistar+, tira la casa per la finestra en termes de localitzacions: un jet privat, un palau amb un jardí inacabable i copes de xampany a tort i a dret acompanyen els protagonistes, que hauran d'esbrinar si la defunció del pare ha sigut un accident o un assassinat.

Però a vegades el triomf de les sèries de rics ve, precisament, per saber confrontar els personatges amb la vida més mundana. Ho va demostrar amb traça Schitt's Creek, la comèdia de la CBC que el setembre passat va arrasar als premis Emmy. La sitcom canadenca relata com una família multimilionària perd la fortuna de la nit al dia i es veu obligada a traslladar-se a un motel de mala mort. El xoc entre els seus hàbits de gent adinerada amb el dia a dia dels habitants del poble es converteix en la clau per crear situacions histriòniques i divertides que van fer de Schitt's Creek una de les comèdies més vistes de Netflix la tardor passada.