Quin és l’èxit de Netflix que ha provocat una onada de Me Too a Taiwan?
El país asiàtic viu un esclat de denúncies d'assetjament sexual inspirades per un drama polític disponible a la plataforma
BarcelonaQuan a Europa i als Estats Units el moviment Me Too sembla pràcticament oblidat, a Taiwan viu un moment d'explosió gràcies a un dels últims èxits de Netflix al país asiàtic, la sèrie Las olas del poder. El drama polític taiwanès, que es va estrenar a l’abril, segueix un equip de campanya durant unes eleccions especialment disputades, una trama en què s'obvia l'amenaça xinesa, però sí que es parla d’homofòbia –Taiwan va ser el primer país asiàtic que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe– i l’assetjament sexual. El tractament que la sèrie fa d’aquesta última qüestió ha empès dones de diferents àmbits a denunciar casos d'agressió sexual. En l'últim mes se n'han fet públics un centenar. Las olas del poder ha disparat el tret de sortida de la primera onada de Me Too a Taiwan.
En un dels primers episodis de la sèrie, una de les protagonistes i membre de l'equip de campanya, Ya-ching Chang, és assetjada per un company de feina. Després de defensar-se de forma violenta, li explica a la seva cap què ha passat i ella l'anima a denunciar, tot i que pugui ser contraproduent per al partit. La Chang, però, no ho veu clar: ja va experimentar una situació similar en el passat i sap que molta gent la posarà en dubte. Una frase de la seva cap, però, la fa canviar d'opinió: "No podem deixar passar això, d'acord? No podem deixar passar les coses tan fàcilment. Si ho fem, ens marcirem i morirem". L'inici d'aquest diàleg –"No podem deixar passar això"– s'ha convertit en el lema del Me Too taiwanès.
La ja cèlebre frase va començar a córrer arran d'un post de Facebook fet per una antiga treballadora del Partit Democràtic Progressista en què detallava com els alts comandaments de la formació política havien ignorat i menystingut la seva denúncia d'assetjament sexual. La publicació començava amb la línia de diàleg de Las olas del poder i acabava amb un fotograma de la ficció. L'acusació ha provocat un cisma dins del partit al govern i ha tingut com a conseqüència la dimissió del secretari general adjunt i de tres membres més de l'organització. L'escàndol ha obligat la presidenta del país, Tsai Ing-wen, a demanar disculpes públiques. "Com a presidenta del partit, assumeixo tota la responsabilitat", ha assegurat. El govern s'ha compromès a proposar canvis legals per protegir les víctimes d'assetjament sexual.
El moviment Me Too a Taiwan no només ha impactat en el Partit Democràtic Progressista sinó també en l'oposició, el Partit Kuomintang (KMT) i àmbits com la universitat o la sanitat.
Una reacció inesperada
Las olas del poder és obra de les guionistes Chien Li-ying i Peng Wei-chao, una exassessora de campanyes electorals més coneguda pel seu pseudònim, Cynical Chick. La parella, que es va inspirar en ficcions occidentals com El ala oeste de la Casa Blanca o House of cards, va dedicar dos anys de feina a parlar amb persones vinculades amb la política i les campanyes electorals. Inicialment, l'assetjament sexual no formava part de la trama de la sèrie, però arran d'entrevistes amb moltes dones que havien treballat en política i altres àmbits van detectar que era un problema molt estès. També es van adonar que gairebé cap de les entrevistades s'havia atrevit a denunciar. Així, la sèrie va passar de ser un drama sobre el paper de la dona en la política a un relat del Me Too.
"Si vols tractar els reptes que les dones afronten en l'àmbit laboral, no pots evitar parlar de l'assetjament sexual. Especialment, si tractes d'organitzacions en què es prioritza l'objectiu col·lectiu per damunt de necessitats individuals, amb la consegüent cultura d'autosacrifici", assenyala Chien Li-ying. Després d'escriure la sèrie, la guionista va denunciar haver sigut víctima d'una agressió sexual del poeta xinès exiliat Bei Ling.
Les creadores de la sèrie han explicat que la frase que ha despertat el moviment Me Too a Taiwan representa una societat ideal en què "les víctimes són ajudades, reben suport i no se les culpa". "Sembla com si el problema de l'assetjament sexual l'haguéssim suprimit, com si ens l'haguéssim empassat per una causa política superior i ens sacrifiquéssim per un bé superior", reflexiona Chien Li-ying.
Tot i que la sèrie no ha sigut un èxit mundial, sí que ha obtingut bones crítiques i ha aconseguit un gran ressò a Taiwan i també a Hong Kong. En el seu país d'origen, dos dies després de la seva estrena, ja figurava com la sèrie més vista del moment i es va mantenir durant cinc setmanes al top ten de la plataforma. Las olas del poder és una rara avis en el rànquing taiwanès, que està marcat principalment per sèries sud-coreanes.