Quatre sèries per entendre el conflicte irlandès

BarcelonaAquest 12 de juliol, com és tradició, part d’Irlanda del Nord va celebrar el dia festiu que es coneix com The Twelfth. Durant la nit anterior, en els barris protestants, s’encenen fogueres de palets que tripliquen l’alçada de les cases i que els veïns aprofiten per reforçar l’estereotip dels irlandesos, és a dir, beure. L'endemà, els carrers són envaïts per les marxes de l’Orange Order, que venen a ser una mena de batucada militar amb banderes britàniques per tot arreu. Aquesta organització, vinculada als protestants unionistes i lleialistes de l’Ulster, celebra l’aniversari de la victòria del rei protestant Guillem III sobre el rei catòlic Jaume II a la Batalla del Byone, a Irlanda. 

Com tot a l’illa gaèlica, la celebració arriba amb polèmica, ja que les fogueres han estat i segueixen estant vinculades amb la violència cap a la comunitat catòlica a Irlanda del Nord. Els catòlics no són benvinguts i hi ha cops on es pot veure la bandera tricolor de la república en flames. 

Tot i que la violència terrorista fa temps que no forma part del dia a dia d’Irlanda de Nord, el conflicte continua viu, com demostra el bloqueig dels unionistes a la formació d’un govern liderat pels republicans del Sinn Féin, guanyadors de les darreres eleccions. Si vols entendre més el conflicte a què els irlandesos es refereixen com The Troubles(1968-1998) i també saber una mica més sobre la cultura irlandesa en general, pots començar per aquesta llista de sèries de ficció:

La comèdia creada per Lisa McGee és una ficció basada en la seva pròpia experiència com a adolescent a Irlanda del Nord. Les protagonistes són un grup de noies catòliques que, juntament amb el cosí anglès d’una d’elles, es veuen ficades en situacions absurdes pròpies de la seva edat. El teló de fons de les seves experiències adolescents és Derry, lloc natal de la creadora de la sèrie i un dels epicentres de la tensa situació política que va viure Irlanda de Nord als anys 90. 

Derry girls no és una sèrie estrictament política, sinó una comèdia costumista sobre com la vida pot tirar endavant encara que tot l’entorn sigui un caos. No es basa directament en els fets de l'època fosca d’Irlanda, sinó que mostra la vida quotidiana d’un grup d’adolescents catòliques que han normalitzat conviure amb soldats al carrer i que fan servir l’humor per sortir-se'n.

La sèrie té tres temporades: les dues primeres es poden veure a Netflix i la tercera s'espera que s’estreni a la mateixa plataforma a finals de l’estiu.

Tot i que actualment no es pot veure a cap plataforma, és un clàssic que havia d’aparèixer a la llista. Creada per Graham Linehan i Arthur Mathews, és potser la sèrie de televisió irlandesa més popular que hi ha hagut mai. 

Explica les desventures de tres sacerdots catòlics que són desterrats a l’illa fictícia de Craggy. Són el pare Ted Crilly, acusat d'irregularitats financeres; el pare Dougal McGuire, a causa de la seva implicació misteriosa en l’anomenat “incident de Blackrock”, i el pare Jack Hackett, degut a la seva afició a les dones i l’alcohol. 

Father Ted és una comèdia que ajuda a entendre, sobretot, l’humor irlandès i també, en certa manera, el catolicisme. Les tres temporades que va durar es van emetre entre 1995 i 1998, en un moment de crítica cap a l’Església catòlica. Segons els seus creadors, la seva intenció no era dur la contrària a la religió, sinó humanitzar la figura del capellà i, el més important, fer riure. Tot i això, en la sèrie es toquen temes tabú per a l’Església catòlica, com l’homosexualitat i la contracepció. 

Una representació molt més actual de la situació a Irlanda del Nord. El drama policíac protagonitzat per James Nesbitt es va rodar a la zona on va néixer, a l’Ulster. Nesbitt interpreta Tom Brannick, un detectiu veterà que troba una nota de suïcidi a l’interior d’un cotxe enfonsat al llac de Strangford. A partir d’aquí, connecta el cas amb un d'anterior, la qual cosa per a ell és d’un enorme significat personal. 

La minisèrie és una metàfora de l’ànima ferida d’Irlanda del Nord dues dècades després dels anys conflictius. Els personatges de la sèrie aprenen una dura veritat: pots enterrar el passat tan profundament com vulguis, però quan arribes a casa els fantasmes hi són esperant-te.

Per ara, l'única temporada que té es pot veure a Amazon Prime Video. Per als que els hi agradi, n'hi haurà una segona, que es va començar a gravar el febrer passat.

El 1988, l'Irish Republican Army (IRA) va travessar fronteres amb uns atacs mortals a la província holandesa de Limburg. Basada en fets reals, aquesta minisèrie de ficció explica com l'acadèmica Jeanine Maes és reclutada per captar Fiona Hughes, l’única dona de la cèl·lula terrorista de l’IRA implicada en dos atacs violents contra personal britànic. 

La sèrie la protagonitzen l’actriu holandesa Hadewych Minis i la irlandesa Aoibhínn McGinnity. També hi participen els irlandesos Kerr Logan, Declan Conlon i l’actor de Joc de trons Ian Beattie. 

El drama televisiu, que ha sigut de les produccions més cares de la televisió holandesa, no es pot veure ni a Irlanda ni al Regne Unit, però sí a l’estat espanyol a través de Filmin.