The hate that produced hate (L’odi que l’odi va produir) va ser una minisèrie documental sobre la Nació de l’Islam als Estats Units que es va emetre el juliol del 1959 a la cadena WNTA de Nova York. Un periodista afroamericà, Louis Lomax, va anar a trobar Mike Wallace, l’aleshores presentador del programa Newsbeat, i li va parlar del nacionalisme negre. Wallace s’hi va interessar i en va voler fer un reportatge. Els líders de la Nació de l’Islam van posar la condició de tenir un periodista negre com a interlocutor, i van incloure Lomax a l’equip.
El programa començava amb una narració de Mike Wallace: “Mentre els funcionaris de la ciutat, les agències estatals, els liberals blancs i els negres de ment més temperada es queden de braços plegats, un grup de dissidents negres s’enfila a les escales de les cantonades, als púlpits de les esglésies, als estadis esportius i a les plataformes dels salons de ball de tot els Estats Units per predicar un evangeli de l’odi que desencadenaria una investigació federal si ho prediquessin els blancs del Sud”. Un relat de la por que a continuació mostrava una escena on un dels líders del moviment carregava contra l’home blanc: “¡Acuso l’home blanc de ser el mentider més gran de la Terra! ¡Acuso l’home blanc de ser el borratxo més gran de la Terra! [...] ¡Acuso l’home blanc, dames i cavallers del jurat, de ser l’assassí més gran de la Terra! [...]”
El reportatge es va emetre en episodis de cinc minuts dins de l’informatiu local durant una setmana i, després de l’èxit, en van fer un documental d’una hora que es va repetir en diverses ocasions. Tenia un tractament sensacionalista poc rigorós i un dramatisme narratiu que buscava atemorir l’audiència blanca.
Wallace va explicar a l’audiència que la Nació de l’Islam era “el grup més poderós dels supremacistes negres” assegurant que l’organització tenia 250.000 membres, una xifra que superava de molt la real. En l’entrevista a Elijah Muhammad, el líder de la Nació de l’Islam, Lomax li va preguntar si estava predicant odi i Muhammad va respondre que ell només estava predicant la veritat. A Malcolm X li va demanar si tots els blancs eren malvats per naturalesa i ho va confirmar. Afirmacions d’aquestes característiques no s’havien fet mai en un mitjà de comunicació. L’emissió va impactar milions d’espectadors. La majoria, fossin blancs o negres, no havien sentit a parlar mai de la Nació de l’Islam. Per a molts va significar el descobriment de l’existència d’una alternativa negra radical al Moviment pels Drets Civils. El programa va tenir unes conseqüències que no s’esperaven. Després d’aquella emissió, el nombre de persones que assistien a les reunions de la Nació de l’Islam va augmentar i la quantitat d’integrants a l’organització es va duplicar fins arribar als 60.000 en poques setmanes. The hate that produced hate va catapultar Malcolm X a la fama i es va convertir en un convidat habitual d’altres emissions que tractaven temes vinculats a la raça. Des d’aleshores va ser sol·licitat com orador en els campus universitaris nord-americans. La prova que el relat de la por a la televisió sovint acaba per fer créixer allò que pretén combatre.
