Els pirates no havien estat mai tan adorables com en aquesta sèrie

En el primer episodi de Nuestra bandera significa muerte, la tripulació del Revenge es troba al caire del motí. El seu refinat capità, en Stede Bonnet (Rhys Darby), els proveeix de tota mena de comoditats: tenen nòmina com a empleats, disposen de sala de música i biblioteca, i fins i tot ell mateix els llegeix contes abans d'anar a dormir. Però la colla de mariners troba a faltar un líder que els encomani feina de pirates de debò: assaltar vaixells, acaparar botins, fer xixines els enemics... Bonnet, el protagonista d'aquesta sèrie creada pel nord-americà David Jenkins, s'inspira en la figura real d'un cavaller del mateix nom que va abandonar la família i el patrimoni per llançar-se a la mar en plena edat d'or dels filibusters, a principis del segle XVIII. L'home adopta amb orgull el malnom del cavaller pirata, aconsegueix escapolir-se amb una mica de sort de la marina britànica, i acaba topant amb Barbanegra (Taika Waititi), el famós bucaner que sembla que imposarà el seu estil sobre la tripulació. Però Nuestra bandera significa muerte proposa un canvi de paradigma. Els homes del Revenge s'han anat avesant als modes amables del seu capità, i es troben a gust en aquest entorn més sensible. Entre el delicat Bonnet i el temible Barbanegra brota una inesperada amistat, i fins i tot certa atracció entre contraris...

Resulta inevitable pensar en Nuestra bandera significa muerte com una variant amb pirates de Lo que hacemos en las sombras. Malgrat que no en siguin els creadors, els dos protagonistes de la sèrie, Darby i Waititi (també productor i director d'algun episodi), formen part de la colla de còmics neozelandesos vinculada a Flight of the Conchords i a l'esmentada sèrie de vampirs. A Nuestra bandera significa muerte també es trastoquen des de la paròdia els codis d'un gènere molt popular, el cinema de pirates. Però aquí l'humor és menys sarcàstic i postmodern que en el fals documental vampíric, i alhora més tendre. A part, Nuestra bandera significa muerte pot presumir d'orquestrar com poques sèries el protagonisme coral: no li cal inventar una trama per a cada secundari perquè cadascun tingui la seva pròpia personalitat i registre, des de l'aguerrit i discret Jim (Vico Ortiz), abans conegut com a Bonifacia, fins a l'oficial que parla amb les gavines i a qui encarna un carismàtic Ewen Bremner (l'Stud de Trainspotting). De vegades, trobes a faltar que la sèrie aposti més fort per l'humor, com fa en l'episodi de la festa aristòcrata. Però cap al final queda clar que Nuestra bandera significa muerte no pretén ser una comèdia típica.

Aquesta nova proposta de HBO Max també connecta amb la sèrie Ted Lasso a l'hora de revisar un univers exclusivament masculí que es vincula amb l'agressivitat a partir de la influència que hi exerceix un nou líder, que gestiona més des de l'afecte que des de la imposició. Però també va més enllà que la sitcom de l'entrenador fictici de futbol. Perquè Nuestra bandera significa muerte s'endinsa en un territori queer cada cop més explícit sense que quedi forçat. El progressiu viratge que fa la sèrie en aquesta direcció no t'agafa desprevingut, però no deixa de tenir el seu punt insòlit i apassionant. Els últims episodis transmeten una intensitat inesperada en un registre diferent, molt més vinculats a les emocions, sense deixar de funcionar com a comèdia. De fet, un dels millors gags de la temporada s'intercala amb una de les seqüències més fosques. I així Nuestra bandera significa muerte es confirma com una de les millors sorpreses de la temporada serièfila.