'Perry Mason' i la síndrome del 'reboot' fracassat: les segones parts que no funcionen
La indústria segueix entestada en recuperar grans marques televisives i cinematogràfiques encara que no sempre tinguin èxit
BarcelonaUna marca coneguda, un actor de prestigi i una bona plataforma. Aquests elements havien de jugar a favor de Perry Mason, però no ho han fet. La setmana passada la HBO va anunciar que no continuarà amb el reboot de la famosa sèrie d'advocats, que funcionava com una preqüela de l'original i de la qual n'havia estrenat dues temporades. Tot i que la ficció no havia aconseguit una gran popularitat, la interpretació de Matthew Rhys havia estat reconeguda amb una nominació a l'Emmy a millor actor. Amb la seva cancel·lació, Perry Mason es converteix en l'enèsim exemple de la síndrome del reboot fracassat: segones parts que no són bones o que, si més no, no aconsegueixen l'èxit que s'esperava. Comptar amb una marca o un personatge que forma part de l'imaginari col·lectiu no és suficient per despertar l'interès dels espectadors.
Sense dades d'audiència o de consum és difícil saber per què una plataforma decideix cancel·lar un reboot com el de Perry Mason. "Cada sèrie té una feina a fer, tenint en compte el pressupost que li donem, la seva audiència, la resposta de la crítica i la conversa que genera. Tots aquests elements els tenim en compte i els discutim quan hem de decidir si una sèrie continua o no", explicava la responsable de drames de la HBO, Francesca Orsi, en una entrevista recent. En la mateixa conversa, reconeixia que moltes de les sèries de la plataforma estan sent avaluades tenint en compte el retorn en audiència en relació amb el pressupost que s'hi destina.
La tendència a agafar grans marques o personatges de la televisió i el cinema per fer-ne un refregit en forma de nova sèrie fa temps que dura i poques vegades ha tingut bons resultats. Perry Mason no és l'únic reboot de la HBO que no ha passat el tall. La plataforma va anunciar recentment que després de dues temporades tampoc continuaria amb la nova versió de Gossip girl. A diferència del que passava en la sèrie original, a l'actual no es mantenia el misteri de la identitat de la gossip girl. Des del primer episodi els espectadors sabien que la figura de la xafardera digital estava formada per un grup de professors dels protagonistes.
Un altre exemple recent de reaprofitament de marca cinematogràfica és Grease: the rise of the Pink Ladies, que funciona com una preqüela de l'arxiconegut musical de John Travolta i Olivia Newton-John. La sèrie, que aquí es pot veure a través de SkyShowtime, encara no ha estat renovada per una segona temporada, i amb la vaga de guionistes encara activa sembla difícil que pugui tenir continuïtat. Només adequada per fans acèrrims del gènere musical, no ha estat gaire ben acollida per la crítica.
Entre els títols que també han passat pel sedàs del reboot amb resultats discrets hi ha Sensación de vivir, Embrujadas, Tots cinc o Murphy Brown.
Plataformes que no n'aprenen
Malgrat que hi ha pocs casos d'èxit entre els reboots, les plataformes insisteixen en fer renéixer les seves marques més conegudes. Un projecte que va en aquesta línia és el retorn de Frasier, encarregat per Paramount+ (molts dels continguts d'aquesta plataforma es poden veure a SkyShowtime, com ara la versió original d'aquesta comèdia). La resurrecció de la sitcom fa anys que s'estava gestant, però semblava que mai seria possible. Durant anys, Kelsey Grammer, el seu gran protagonista, va rebutjar les propostes que li feien arribar per retornar al personatge de l'icònic psiquiatre Frasier Crane. Les idees dels guionistes li semblaven terribles i no volia que el record de la comèdia quedés tacat per un mal retorn. A principi d'any, però, actor i plataforma anunciaven que havien trobat la fórmula per fer tornar Frasier. "[Frasier] Ha viscut una vida en paral·lel a la meva. Ara hem trobat una manera de retrobar-nos. Aquest personatge, que òbviament és de ficció, té una vida fora de la meva que és tan creïble i palpable com la que jo he viscut. Soc bo interpretant-lo. Ens ho passem bé junts", explicava recentment l'actor.
Un dels problemes dels reboot és aconseguir la màgia de les sèries mares. En el cas de Frasier sembla difícil assolir l'esperit original, perquè alguns membres fonamentals del seu repartiment no hi participaran. És el cas de John Mahoney, que interpretava el pare del psiquiatre i que va morir l'any 2018. Tampoc formaran part del repartiment Jane Leeves, que era la Daphne Moon, i David Hyde Pierce, que donava vida al Niles, el germà maniàtic del Frasier. L'actor, que té una llarga carrera al teatre, ha explicat que no té cap mena d'interès en tornar al passat precisament pel bon record que té de la sèrie original. Per a Pierce, com per a molts espectadors, la nostàlgia no és un motiu de pes per recuperar un personatge que pertany al passat.
