El nou amor d’aquest estiu
La plataforma HBO Max acaba d’estrenar Conversations with friends, una altra adaptació de la BBC d’una novel·la de Sally Rooney. Tal com va passar amb l’anterior llibre de l’escriptora irlandesa, Gent normal, la sèrie provoca la mateixa necessitat impetuosa de saber com els personatges es veuran arrossegats per la història. Tot i la trama coral que promet el títol, l’argument se centra en una relació amorosa que, com a Normal people, els seus protagonistes no aconsegueixen viure amb plenitud. En aquesta ocasió, l’enamorament entre la Frances i el Nick s’entreteixirà entre les complexitats d’un grup d’amics comuns.
Conversations with friends recupera la delicadesa narrativa i la sofisticació emocional de Normal people, amb una pàtina d’intel·lectualitat una mica pretensiosa marca de l’autora.
La fórmula televisiva és exactament igual que a l’anterior adaptació, fins i tot en el tractament de la imatge. I aquest calc tan estricte de la recepta màgica fa que en alguns moments busquis més els trucs secrets que provoquen aquesta hipnosi que no pas deixar-te emportar per les sensacions.
La sèrie torna a funcionar per l’extrema timidesa que exhibeix la parella protagonista. La prudència a l’hora de comunicar-se, les dificultats que tenen per aconseguir-ho i l’esforç que demostren en intentar-ho fa que aquesta fragilitat dels personatges resulti torbadora, com si els observessis pel forat del pany. Aquesta timidesa es representa a través de silencis i jocs de mirades fugaces que potencien la tensió sexual. La tendència tan britànica de l’educació extrema ho reforça. És el petó en primer pla acompanyat del “sorry” a continuació.
La sobredosi d’apocament dels protagonistes en una situació apassionada desemboca, per tant, en un torbament emocional forçadament contingut. És una sèrie on tot sovint pots sentir la respiració dels personatges. Un recurs sexi perquè saps identificar-ho com l’avantsala del plaer. La Frances i el Nick semblen espantats pel seu propi desig. I en el moment en què aquest anhel per l’altre culmina, entrem en un nou ingredient essencial per a l’èxit de la fórmula: el sexe. El sexe sovintejat entre els protagonistes és gairebé un èxtasi místic. Un sexe molt silenciós, de respiracions molt ben dosificades, que transporta els personatges a un gaudi profund i sobrenatural. Una experiència sense precedents que els provoca rubor i llàgrimes de goig. Aquesta vegada s’inclou, com a extra, uns quants episodis amb l’esperit d’un anunci del Mediterràniament.
Els protagonistes es comunicaran millor a través dels missatges de telèfon que de les converses íntimes, cosa que dilata els temps d’espera. Conversations with friends té la felicitat de les escenes grupals d’amics i copes de vi on sempre sospites que algú ficarà la pota, i alhora la intensitat d’una relació amorosa que va i ve. Comiats i retrobades, passió i dolor, que serveixen per anar apujant la temperatura narrativa. Amb la segona adaptació televisiva de Sally Rooney descobreixes les costures de la confecció televisiva, però com que es tracta de provocar sensacions, té els mateixos efectes addictius que la primera.