"No em facis espòiler!": Quant temps hem d'esperar per rebentar una sèrie?

BarcelonaPer als fans de Succession, una de les sèries més populars de la HBO Max, dilluns Twitter era un camp de mines. Els espòilers sobre el darrer episodi, que als EUA es va emetre diumenge al vespre i a l'estat espanyol estava disponible el dilluns al matí a la plataforma de streaming, corrien que volaven a la xarxa. No només perquè usuaris anònims no podien estar-se de comentar què havia passat en el capítol sinó perquè els mitjans nord-americans també van entrar en el joc sense gaires miraments. Per als desafortunats que no van ser capaços d'esquivar les bales, l'experiència de veure un dels millors episodis de la sèrie (i probablement de l'any) va quedar tacada per la impossibilitat d'acostar-s'hi totalment verges.

Quan no havien passat ni 24 hores de l'emissió, les xarxes es van omplir de reaccions, fotogrames i gifs de l'episodi. Fins i tot sense explicitar la trama era fàcil d'entendre o captar què hi havia passat. En el cas dels mitjans nord-americans, els espòilers van tenir un nivell extra de sofisticació: van agafar un dels fets que s'hi narraven, en van fer una notícia com si fos un esdeveniment del món real i en van fer una gran difusió a les xarxes. Un dels que van optar per aquesta estratègia d'impacte va ser Los Angeles Times, que ha rebut nombroses queixes per part de lectors i usuaris. "Gràcies per arruïnar-me la sorpresa de Succession. He estat enregistrant els episodis per poder-los veure de forma successiva, però m'ho heu esguerrat. Hauríeu de pensar-vos-ho millor abans de fer coses com aquestes", deia un lector en un missatge adreçat al diari. El rebombori generat per aquest episodi ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre quant temps hem d'esperar per comentar una sèrie. Quina és la millor manera de procedir en aquests casos?

Sense normes escrites

Fer un espòiler no només se circumscriu al món de les sèries, sinó que també es pot rebentar un llibre o una pel·lícula. No és, per tant, una pràctica nova, però sí que ha agafat rellevància amb l'ús generalitzat d'internet. Tot i que no estan posades per escrit enlloc, les normes d'etiqueta de les xarxes socials i l'entorn digital solien recomanar que en cas de voler comentar fets fonamentals d'una sèrie que podien esguerrar una sorpresa s'advertís amb un spoiler alert. Aquesta recomanació també la van incorporar molts mitjans a mesura que les sèries van anar guanyant popularitat. La proliferació de plataformes i l'auge d'un consum de ficció gairebé compulsiu (en format marató en molts casos) ha fet que el temps d'espera i cortesia s'hagi escurçat perillosament.

"Crec que el temps de cortesia és una setmana. A partir d'aquest termini, via lliure amb els espòilers, sempre que no es diguin malintencionadament", argumenta Marta Ferrer, especialista en sèries i cinema d'El suplement de Catalunya Ràdio. El crític de sèries Toni de la Torre creu que els espòilers no tenen data de caducitat. "No hi ha un moment en què deixen de ser espòilers. El que sí que canvia és la percepció col·lectiva que tenim d'un espòiler concret. Quan es fa quan la majoria dels espectadors no han tingut temps de mirar l'episodi de la sèrie en qüestió hi sol haver una reacció majoritària en contra. El temps, l'únic que fa és que aquesta reacció adversa es redueixi perquè cada cop hi ha més espectadors que han vist l'episodi i, per tant, ja no els afecta", reflexiona. De la Torre creu que les xarxes socials tenen un paper important en el debat sobre les rebentades a les sèries: "A les xarxes socials hi ha una mena de cursa absurda per demostrar que ja has vist l'episodi clau de la sèrie èxit de torn i hi ha gent que per fer-ho escriu missatges amb espòilers". El crític creu que per analitzar o comentar una sèrie no és necessari rebentar cap intriga.

Entre els indignats pels espòilers de Succession hi havia Andrea Gumes, presentadora del podcast Tardeo, de Radio Primavera Sound. "La gent és insuportable. Hi hauria d'haver unes 48 hores de cortesia. Twitter ahir [per dilluns] era un camp de mines, i avui [per dimarts] també. L'episodi d'ahir juga amb el fet que no saps què passa del tot fins al final. La gent ha de poder veure aquest capítol divendres tranquil·lament si vol". Esguerrar possibles efectes sorpresa d'un episodi és la principal conseqüència dels espòilers, i, per evitar-ho Héctor García, del podcast Cameo, està d'acord amb Gumes en establir un marge de cortesia de 48 hores, almenys en els mitjans o entre professionals. "Quan una temporada està en emissió s’hauria de mantenir el respecte perquè molta gent mira les sèries d’una tirada i no un capítol cada setmana", conclou. "Sorprendre's pels girs d'una història forma part d'aquesta experiència. Els guionistes de les sèries s'han esmerçat a construir una o diverses trames que derivin en una sorpresa, i no ho han fet perquè hi arribis sabent en què consisteix. Una altra cosa és que hi hagi espectadors a qui no els importi perdre l'efecte sorpresa, però això no vol dir que l'espòiler no canviï l'experiència. Per això és tan irritant per a tanta gent", argumenta de la Torre.

Però no tothom té la guerra declarada als espòilers. Janira Planes, especialista en cultura d'internet i directora de comunicació de la plataforma educativa Wuolah, creu que són un símptoma que la sèrie de la qual es parla és molt popular. "La meva pregunta és: ¿ens prenem Succession com un esdeveniment global? Perquè si realment ho és, no té sentit que ens queixem pels espòilers o no voler que la gent o els mitjans la comentin en temps real". Planes té una solució per a aquells que no volen que les xarxes els esguerrin una sèrie: no cal entrar a Twitter cada dia.