‘No digas nada’ i com el conflicte d’Irlanda del Nord ha entrat a les sèries

BarcelonaEn una de les primeres escenes de la sèrie No digas nada, un home col·loca una gravadora davant una dona entrevistada i li pregunta detalls sobre els anys més difícils del conflicte armat a Irlanda del Nord. Ell li diu que són fets que són gairebé "història antiga". L'entrevistada, pèl-roja i amb una serenitat una mica inquietant, respon "per a ells no ho és". Tot i que fa més de 25 anys de la signatura de l'Acord de Pau de Divendres Sant, les ferides de l'Ulster segueixen obertes i ara són diverses les sèries que les comencen a explorar des de gèneres variats. L'últim exemple és, precisament, No digas nada, adaptació del llibre de no-ficció del periodista Patrick Radden Keefe en què entrevista exmembres de l'IRA i busca resoldre el misteri de la desaparició de Jean McConville, una viuda de 38 anys i mare de deu fills de qui es va perdre el rastre el desembre de 1972. La sèrie s'estrena aquest dimecres a Disney+.

Una de les particularitats de la història de No digas nada és que està escrita i adaptada per nord-americans –Radden Keefe i Josh Zetumer, creador de la sèrie– que estaven especialment preocupats per fer un relat fidedigne de com va ser aquella època a Irlanda del Nord. "Hi ha una responsabilitat. Crec que aquest és el preu d'entrar al món d'una altra persona, ja sigui un nord-americà que escrigui sobre gent de Belfast o un noi que escrigui sobre dones joves. Has de fer-ho bé. Has de guanyar-te el dret a explicar aquesta història", argumenta Keefe. L'escriptor, que també és productor executiu de la sèrie, ha dedicat quasi el mateix temps al llibre que a la seva adaptació, ampliant el material que ja tenia per poder donar més context i riquesa als personatges que apareixen en la seva investigació. Per altra banda, per estar segur que copsaven bé el moment històric, Zetumer va decidir incorporar guionistes irlandesos i, sobretot, buscar un repartiment local.

En aquesta cerca de l'autenticitat, el rol de l'exmilitant de l'IRA Dolours Price en la seva joventut l'ha assumit l'actriu de Belfast Lola Petticrew, que coneixia perfectament el personatge que li ha tocat interpretar. "Com a una persona jove que encara té casa seva a Belfast, per descomptat sempre hi ha la pregunta persistent de com ens enfrontem al nostre passat, ens guarim d'ell i construïm alguna cosa que esperem que sigui molt millor per a la generació que ve", assegurava Petticrew en una entrevista a Vanity Fair. No és l'únic membre del càsting que s'ha sentit interpel·lat pel guió. Anthony Boyle, que a la sèrie interpreta Brendan Hughes, un dels líders de l'IRA, ha confessat que traumàtic que ha sigut pels seus pares veure algunes de les escenes de la ficció. "Hi ha una escena en què el pare de la Dolours és tirat escales avall i se l'enduen detingut. Un dels primers records de la meva mare és veure com el seu pare era arrossegat escales avall per l'exèrcit britànic. Només veure aquella escena, la meva mare no va deixar de cridar i plorar a la nostra sala d'estar. Vam haver d'aturar la sèrie i parlar-ne amb ella. I llavors vaig pensar «Sento que hem fet una bona feina»".

Uns anys sempre presents

No digas nada es pot considerar una sèrie històrica, però hi ha altres propostes ambientades en el moment actual en què el conflicte també s'escola per les esquerdes. A la comèdia romàntica The lovers (SkyShowtime), escrita pel nord-irlandès David Ireland, hi té un impacte profund. Els protagonistes són el Seamur, un periodista polític de Londres però fill de mare irlandesa catòlica, i la Janet, una treballadora d'un supermercat protestant i de l'est de Belfast, una zona obrera de la ciutat. La parella no té res en comú, però, així i tot, se senten atrets. Més enllà de les diferències de classe i origen, el conflicte d'Irlanda del Nord també fa trontollar la seva relació. L'actriu Róisín Gallagher és l'encarregada de donar vida a la Janet, amb qui té una experiència de vida totalment oposada: la intèrpret prové d'una família de classe treballadora i fermament catòlica d'un suburbi de l'oest de Belfast.

Gallagher explica que, malgrat haver nascut a la mateixa ciutat que el seu personatge, molts aspectes de l'entorn de la Janet li eren totalment aliens. "No puc parlar en nom de tots els que van néixer l'any 1987, però vaig créixer pensant que el conflicte no m'havia afectat. Després vaig marxar de Belfast i recordo que pensava: «Vaja, acabo d'entrar en una habitació plena de gent nova i estic intentant esbrinar si són protestants o catòlics pel seu nom». Ho tenim tan integrat que no ens n'adonem. Vaig créixer en un món en què la gent deia «és protestant però és agradable»".

La responsabilitat d'explicar de forma acurada la realitat de Belfast també està present al drama policial Blue Lights (Movistar+), escrit per dos periodistes, Declan Lawn i Adam Patterson, que es van conèixer mentre treballaven a Panorama, l'equivalent al 30 minuts de la BBC. Les històries de tres agents novells –un d'ells, l'Annie, catòlica en un entorn majoritàriament protestant– s'ambienten en l'actualitat, però les tensions del conflicte emergeixen sovint. En l'última temporada, per exemple, s'explora el tràfic de drogues dins la comunitat lleialista.

"L'acord de pau va ser meravellós, però encara s'està fent feina per trobar la manera que la nació sobrevisqui. És una societat posttraumàtica. És l'única manera de veure-ho. Vaig créixer en una petita ciutat als afores de Belfast, i el meu pare era funcionari de presons, així que a casa teníem una pistola i finestres a prova de bales. Allò era la vida normal per a mi i tot ho hem posat a la sèrie, fins i tot l'humor que va ajudar la gent a superar les coses", explica Patterson.