Netflix, als tribunals: quines sèries han motivat querelles contra el gegant de l''streaming'?

BarcelonaMi reno de peluche, un dels grans èxits seriòfils d'aquest any, està portant tota mena de maldecaps a Netflix. La setmana passada es va fer públic que la dona que assegura ser la persona que ha inspirat el personatge de l'assetjadora a la sèrie ha denunciat la plataforma de streaming per difamació. Fiona Harvey reclama a la companyia 170 milions de dòlars (120 milions en concepte de danys i 50 en concepte de participació en els beneficis) perquè assegura que Netflix no va fer res per comprovar si el retrat que fa d'ella la sèrie, que es presenta com una història real, era fidedigne. A més, assegura que tot i que la ficció no utilitza el seu nom és fàcil identificar que el personatge de la Martha està basat en ella. Argumenta que usuaris de les xarxes socials van ser capaços de localitzar-la arran d'un diàleg de la producció: l'any 2014 Fiona Harvey va enviar un tuit a Richard Gadd, creador i protagonista de la sèrie, en què li deia "les meves cortines necessiten ser penjades urgentment", una frase amb connotacions sexuals que també apareix en una escena de la producció de Netflix.

Tot i que la denúncia de Harvey és un dels casos més sonats contra Netflix, no és la primera vegada que la plataforma ha de passar pels jutjats per haver enutjat persones vinculades amb alguna de les seves sèries basades en fets reals. Sovint el conflicte s'ha acabat resolent amb un acord econòmic.

El 2021, quan Gambit de dama era la sèrie del moment, la jugadora d'escacs georgiana Nona Gaprindaixvili va demandar Netflix perquè considerava que la ficció contenia "informació falsa". En concret, la cinc vegades campiona mundial d'escacs estava indignada perquè en un moment de la ficció es diu explícitament que no va jugar mai contra homes i perquè se l'anomena "escaquista russa". Gaprindaixvili va argumentar que, en realitat, l'any 1968, època en què transcorre Gambit de dama, va competir contra gairebé 60 homes, inclosos 10 grans mestres.

Els advocats de Netflix van intentar aturar el procés judicial argumentant que es tractava d'una obra de ficció i que, per tant, està emparada per la Primera Esmena de la Constitució dels EUA, que protegeix la llibertat d'expressió. Un jutge federal, però, va denegar la moció remarcant que "el fet que la sèrie sigui una obra de ficció no eximeix Netflix de la responsabilitat per difamació si tots els elements de difamació estan presents". Així doncs, la via ràpida per solucionar la disputa va ser un acord econòmic del qual no es va revelar la xifra final, tot i que inicialment Gaprindaixvili demanava una compensació de cinc milions de dòlars.

¿Quién es Anna?, sèrie de Shonda Rhimes, explica com Anna Delvey, també coneguda com a Anna Sorokin, una socialité d'orígens incerts, va ser capaç d'estafar l'alta societat de Nova York. Malgrat que qui més enfadada hauria d'estar amb la sèrie hauria de ser Delvey –espòiler: no ho està, sinó que va aprofitar la ficció per fer-se publicitat–, ha estat una de les seves víctimes qui ha denunciat Netflix. Rachel DeLoache Williams, que va ser amiga de Delvey i posteriorment una de les seves estafades, ha presentat una demanda de difamació contra Netflix pel retrat que es fa d'ella. Entre altres coses, assegura que en fins a 16 vegades se la mostra falsament com a "esnob", "poc ètica" i "cobdiciosa". A la sèrie s'explica que Williams, a qui dona vida l'actriu Katie Lowes, va abandonar Delvey al Marroc i que la va denunciar a les autoritats.

Netflix defensa que Rhimes i els altres creadors de la sèrie es van prendre "llicències literàries" per mostrar la seva interpretació dels fets. Aquest argument no ha convençut el jutge, que aquest març va desestimar la petició de la companyia per aturar el cas, que actualment encara està obert.

A diferència de les altres produccions que han portat Netflix als tribunals, Dirty money no és un producte de ficció sinó una sèrie documental d'investigació que tracta crims financers. Un dels seus episodis, Guardians Inc., centrat en el procés de tutela de persones grans i els abusos que es donen, ha resultat especialment polèmic, fins al punt que actualment no es pot veure a Netflix perquè un jutge va concloure que el capítol era enganyós i incloïa informació no veraç. Actualment, els responsables de l'episodi s'enfronten a una altra demanda, en aquest cas per difamació, presentada per Tonya Barina, responsable de la tutela del milionari texà Charlie Thrash. En la denúncia, Barina assegura que el documental crea una "falsa narrativa" que la fa semblar una explotadora.

Netflix ha intentat que es desestimés la demanda recorrent a la llei texana contra les SLAPP –accions legals abusives que es fan servir per escanyar la crítica i la denúncia social–, però el jutge no ha donat la raó a la companyia. Ara la plataforma recorrerà al Tribunal Suprem de Texas, una estratègia que compta amb el suport del Reporters Comitee for Freedom of the Press, que defensa el dret a la informació.

La casualitat ha volgut que pocs dies després de fer-se pública la denúncia de Fiona Harvey contra Mi reno de peluche transcendís que Netflix i la cineasta Ava DuVernay han arribat a un acord legal en una altra demanda per difamació, en aquest cas per la sèrie Así nos ven, que explica com cinc nois negres van ser acusats injustament de la violació d'una dona blanca. L'exfiscal de Manhattan Linda Fairstein havia denunciat la plataforma per considerar que la sèrie la representava com "una malvada racista i poc ètica" i li atribuïa accions i punts de vista que no eren seus. Fairstein ha aconseguit que la plataforma afegeixi un avís a l'inici de cada episodi que deixi clar que, si bé la història està inspirada en esdeveniments i personatges reals, alguns elements són ficticis amb finalitat dramàtica. La demandant no rebrà diners de Netflix, que ha accedit a fer una donació d'un milió de dòlars a Innocence Project, una organització sense ànim de lucre que treballa per exonerar persones que han estat condemnades injustament.