Mònica Terribas respon a les crítiques de l'Opus Dei: "Quan es vulneren drets, s'ha de reparar econòmicament i jurídicament"

BarcelonaDesprés de l'estrena de la docusèrie El minuto heroico:Yo también dejé el Opus Dei(Max), de Mònica Terribas, l'Opus Dei ha emès un comunicat en què assegura que el treball assumeix un punt de vista "que no representa la realitat" de la institució religiosa i remarca que, quan hi ha hagut crítiques d'antics membres, han demanat perdó personalment. Avui a El món a RAC1 Mònica Terribas ha replicat al comunicat assenyalant: "Quan hi ha una vulneració de drets, no estem parlant de perdó. Estem parlant de demostrar que no s'han produït aquestes vulneracions de drets i reparar-ho des del punt de vista econòmic i jurídic".

En el comunicat, l'Opus Dei reitera que la sèrie aporta una visió esbiaixada de l'obra i els presenta com "una organització de persones malvades la motivació de les quals és fer mal". Terribas respon a aquesta acusació i assegura que en cap moment l'enfocament del documental ha estat mostrar l'Opus Dei "com un conglomerat de persones malvades". "He dit reiteradament que hi ha moltes persones de bona fe que estic convençuda que fan el bé, però aquí estem discutint si hi ha pràctiques sistèmiques de vulneració de drets quan les persones passen a formar part de l'Opus Dei, si pateixen mecanisme de coerció psicològica des de l'adolescència per acabar vivint la vida que l'Opus exigeix", ha dit la periodista.

L'Opus Dei també assegura que la prelatura no va participar en la docusèrie perquè no es van donar les condicions idònies. "Només un cop la sèrie estava tancada, la productora va sol·licitar la intervenció del prelat o una altra persona autoritzada al seu lloc. Les condicions que la productora demanava no eren les habituals per a una sèrie d'aquestes característiques (els terminis, per exemple, resulten inviables). Per part de la prelatura es va declinar participar en el que era un producte creat des d'un marc anterior i amb un biaix que només es volia confirmar, on no hi havia cap desig previ manifestat de diàleg", diuen. Terribas desmenteix aquesta versió i diu que va fer arribar una carta certificada a l'Opus Dei en què els explicava el contingut de la docusèrie. Els va oferir anar a Roma i ensenyar-los els testimonis de les participants i, finalment, van decidir no participar-hi.

Terribas ha explicat que la docusèrie, que recull el testimoni de 13 dones d'arreu del món que van patir abusos laborals i psicològics, està tenint molt bona acollida a l'estat espanyol i a l'Argentina i que ja han rebut peticions de territoris on Max no està encara disponible per saber quan es podrà veure allà. "M'he passat el cap de setmana responent missatges de persones que s'han posat en contacte amb mi o amb les protagonistes del documental preguntant on han d'anar per explicar el seu cas", ha detallat la periodista.

En el comunicat de l'Opus Dei es diu que algunes de les "experiències negatives" que apareixen en el documental ja eren públiques. "Si eren conegudes, per què no hi ha una manera sistemàtica de reparar econòmicament i compensar el que s'ha fet?", ha preguntat Terribas en resposta a l'afirmació de l'Opus Dei. La periodista explica que les males experiències dins de l'Opus Dei no apareixen en cap de les webs oficials de la institució religiosa i que ha estat una iniciativa aliena a l'estructura de la institució, OpusLibros, web impulsada per una exmembre de la institució, Agustina López de los Mozos, qui s'ha encarregat de donar veu a moltes persones que van patir males experiències dins de la comunitat religiosa.